Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

Jenner i la vacuna

iesgc | 31 Octubre, 2006 15:55

Edward Jenner (1749 -  1823) va ser el metge anglès que va inventar la vacuna.  La verola era aleshores un dels pitjors mals que patia la humanitat: una de cada deu persones morien causa d'aquesta malaltia. Jenner va notar que els que havien patit prèviament verola vacuna -malaltia de les vaques que causa només símptomes de poca importància en l'home- demostraven resistència quan s'exposaven a la pigota. El 14 de maig de 1796 va extraure pus d'una pústula de la mà de Sarah Nelmes, una munyidora que havia contret verola vacuna de la seva vaca lletera i va inocular a James Phipps, un xiquet saludable de 8 anys, per mitjà de dos incisions superficials. L'al·lot va desenvolupar una lleu malaltia que va desaparèixer sense la menor complicació. El primer de juliol, es va inocular al xiquet amb la temuda pigota per mitjà de vàries punxades i incisions lleus, però no es va emmalaltir.

Jenner va vacunar de forma gratuïta els pobres del seu poble, Berkeley, i dels voltants. Moltes de les persones que vacunava s’havien mostrat contràries a la vacunació, però el rector de l’església va aconsellar a tothom que passés per casa seva, perquè estava tip de celebrar enterraments de persones que, si s’haguessin vacunat, no haurien mort de verola.

Informació obtinguda a

http://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Jenner

http://www.farmaceuticonline.com/escoles/vacunes_origen.html

Igual que a aquest article hem ampliat una informació citada a classe però que no hem pogut desenvolupar, podeu fer com activitat voluntària el mateix ampliar informació comentada a classe, citant sempre les fonts.

Examen 4t ESO comentat

iesgc | 23 Octubre, 2006 21:46

EXAMEN COMENTAT.

 

COMENTARI PEL·LICÚLA.

 

 A la pel·lícula es podien comentar principalment dues característiques relacionades amb el cicle demogràfic antic.

 

- Una relacionada amb l’alta mortalitat.  Les epidèmies, a la pel·lícula “el mal de los pantanos” que causaven morts catastròfiques, al que ajudaven la desnutrició i la manca de medicina ( que també es pot veure a les solucions que proposa el nin, miracle del rei o misses). En aquest cas la solució a la malaltia seria dessecar els pantans com proposa el noble per evitar els moscats que són els transmissors de la malaltia

Es pot parlar també d’una altra causa de l’alta mortalitat;  la manca d’higiene que es veu.

  

- Un altra relacionada amb l’alta natalitat. A la pel·lícula es pot veure a un nin treballant, a aquella época hi havia treball infantil, el que es pot relacionar amb l’alta natalitat infantil. Els nins no eren una càrrega econòmica sinó que aportaven feina i doblers el que facilitava entre altres raons que la gent tingués molt de nins.

 Com aspecte complementari es pot parlar de l’aspecte ideològic com el nin confia a l’església i a un miracle del rei, una mostra del poder de l’església a l’Antic Règim com transmissora d’ideologia (Segueix)

Els gremis.

iesgc | 16 Octubre, 2006 10:44

Podeu comentar el text i/o la imatge.

 

LES ORDENANCES GREMIALS DELS ADOBERS I SABATERS.

 

- És prohibit treure pells de les basses i estendre-les al sol els diumenges (...)

- És obligat repartir-se equitativament les pells que vénen de València, de Xipre, etc.

- És prohibit vendre sabates d’estiu si abans no les han vist els prohoms de l’ofici.

- Les sabates de dona i de nen han de portar doble orla.

- És vedat d’obrir una botiga a qui no hagi passat quatre anys al taller d’un mestre, no s’hagi examinat i aprovat i no hagi pagat 30 sous al gremi i 100 sous si és estranger.

- Els cuirs  s’han d’assecar en barres i s’han d’ensenyar als venedors del gremi abans de vendre’ls. Les infraccions seran castigades amb multes de 5 a 20 sous i amb la crema d’una de cada dotze pells a la plaça pública

-  La venda s’ha de fer a les botigues pròpies, no en portals foscos on no es pugi veure la qualitat de la pell i dels productes.

- Les pells del moltó o d’ovella no s’han d’adobar per menys de dos sous i mig la dotzena; les de be, per menys de 8 sous la dotzena, i les  de vaca, per menys de 50 sous el feix.

Riu, M: La vida a l’Edat Mitjana.

Escut del gremi de serrallers, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01937307984588288540035/p0000021.htm 

Bizanci

iesgc | 12 Octubre, 2006 09:30

  Una pàgina molt completa sobre Bizanci:
http://www.imperiobizantino.com/portada.html

 

Una activitat voluntària ( per pujar nota o recuperar) ; cercar a la pàgina aquesta imatge d'un mosaic i indicar on es localitza

 

A continuació  més activitats voluntàries

 (Segueix)

Tuvalu, el país que s’enfonsa.

iesgc | 10 Octubre, 2006 08:05

Avui hem parlat de la Revolució Industrial i de l’inici de la utilització de la crema de combustibles fòssils com principal font energètica (1r bat). Una de les conseqüències d’aquest procés és l’efecte hivernacle i ha sortit el tema de Tuvalu ( veure article a la Wikipèdia) un micropaís  insular de l'oceà Pacífic, on l'augment del nivell del mar,  ha obligat al seu govern a  anunciar que abandonaran la seva terra natal.

A la continuació podeu trobar un article que podeu comentar sobre el tema.

Fotografia: http://www.worldviewofglobalwarming.org/pages/rising-seas.html 

 

 (Segueix)

Com fer un comentari de text.

iesgc | 09 Octubre, 2006 22:04

COM FER UN COMENTARI DE TEXT. Numerar, llegir, cercar el significat de les paraules desconegudes i subratllar. INTRODUCCIÓ.            Identificar l’autor i el moment, el context i el caràcter del text: ( llibre, carta particular, jurídic, pamflet de propaganda...).       ANÀLISI.-         Explicar al·lusions específiques.-         Comentar el que pretén el missatge, les intencions de l’ autor.-         Relacionar el que sabem i el text, no limitar-se a resumir.-            CONCLUSIÓ.            Projectar el tema al futur.            Comentar processos històrics simultanis.            Resumir el més important.

Islam

iesgc | 05 Octubre, 2006 08:26

 En aquest temps de "lluita de civilitzacions" i de comentaris desafortunats  entorn a l'islam a 2n d' ESO tinc una especial cura en explicar l'origen i caracterìstiques de la religió islàmica Per completar el tema de l'Islam hi ha un bon documental; "Imperio de fe" de la sèrie "Imperios. El Islam", Un documental de 55 minuts Any: 2000. El podeu trobar a http://www.culturalianet.com/pro/prod.php?codigo=25836

Podeu comentar aquest article a la wikipedia de la peregrinació a la Meca


A continuació podeu trobar els objectius de la primera part de la unitat 1 i el questionari del documental.

 (Segueix)

L’esclavitud, la gran oblidada.

iesgc | 04 Octubre, 2006 12:11

A 4t d'ESO ja hem explicat l’esclavitut ( per complementar la informació hem vist fragments de la sèrie "Raíces" que a pesar del temps passat no ha perdut la seva força). A Primer de Batxillerat veurem el tema quan parlem de la societat

El tema de l’esclavitut. a pesar de la seva importància ocupa molt poc espai als llibres de text. Aquest tema és clau des del punt de vista demogràfic, econòmic i social i resulta incomprensible  que no es tracti més a fons.. Precisament la lluita contra l’esclavitud i la seva progressiva eliminació a l’edat contemporània ha estat un dels gran avanços de la humanitat.

Avui al País surt la notícia d’una demanda que reclama a 17 empreses de EE UU indemnitzacions pels danys de la esclavitud, la podeu trobar a l’enllaç o a la continuació, una bona notícia per comentar i recuperar alguna nota d’activitat o pujar la nota. El tema és molt interessant; analitzar el beneficis que va reportar l’esclavitud a l’economia i si a l’actualitat s’havia d’indemnitzar  o no als que varen patir.

 

Imatge i article sobre l'abolició de l'esclavitud a Espanya  (també el podeu comentar)

 

 

 (Segueix)

Economia segle XIX.

iesgc | 02 Octubre, 2006 19:36

UNITAT 2. ECONOMIA. OBJECTIUS.1.      .- Explicar els canvis de l’agricultura: Privatització de la terra, millores tècniques i globalització agricultura.2.      .- Explicar l´ evolució del fi del sistema gremial a la fabricació en sèrie.3.      .- Analitzar el liberalisme econòmic; model ideal i problemes.4.      .- Analitzar les causes i principals característiques del canvis tecnològics industrials.5.      .- Diferenciar les característiques de la segona etapa de la revolució industrial6.      .-Explicar els factors favorables pel desenvolupament d’Europa, E.U.A i Japó.7.      .- Explicar els factors desfavorables pel desenvolupament d’ Amèrica Llatina, Asia, Africa i Oceania

8.      .- Comentar gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

A continuació com activitat voluntària podeu comentar aquests textos de les lleis d'encerclaments i el discurs de l'indi Seattle ( una lectura recomenable encara que no es faci el comentari)

  ACTIVITATS.Fer els següents comentaris de text, mapa o imatge: 1.      Text 5 pàgina 9.2.      Text 8 i mapa 7, pàgina 8.3.      Documents 1 i 2, pàgina 22.4.      Text 9 pàgina 27.5.      Mapa 11 pàgina 27.6.      Text 13 pàgina 29.7.      Analitzar gràfics a i b pàgina 37.8.      Text 5 pàgina 98.9.      Mapa conceptual 6, pàgina 98.    (Segueix)

75 Anniversari del sufragi femení

iesgc | 01 Octubre, 2006 19:59

 
Avui al Diario de Mallorca, una article  que tracta l'anniversari de l'aprovació per primera vegada del sufragi femení durant la II República.

També teniu un bon article sobre Clara Campoamor al país


Els podeu comentar, a continuació la transcripció de l'article del Diario de Mallorca ( agència EFE).

 

75 años de sufragio femenino . El 1 de octubre de 1931 se aprobó por primera vez en España el derecho a voto de la mujer pese a las dudas de la izquierda

 En las Cortes de 1931 muchos temían que la mujer, tachada de "regresiva" y falta de espíritu crítico, pusiera en peligro a la joven república, pero el 1 de octubre, hoy hace 75 años, se aprobó por primera vez en la historia española el artículo constitucional que consagró el derecho al voto femenino. Ganó el sí por 161 votos frente a 121, y en los diarios de sesiones de la época se recogen con detalle los argumentos de una izquierda dividida, que desconfiaba del voto de la mujer, influenciada por "la sacristía y el confesionario".


 (Segueix)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS