Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

Objectius i imatges romànics

iesgc | 29 Novembre, 2006 08:12

OBJECTIUS 2n ESO. CURS 2006 – 2007.
UNITAT 3. CULTURA I ART MEDIEVAL.

1.      Explicar les croades (inici, desenvolupament i conseqüències).

2.      Explicar les característiques  i elements de l’arquitectura romànica.

3.      Reconèixer  a partir de dibuixos els principals elements d’una església romànica (p.48, 49): absis, creuer, nau central, naus laterals, torres, cimbori, arc de mig punt, volta de canó, transepte, girola, contraforts, capitells, el tip de planta ( de creu llatina o creu grega).

4.       Reconèixer  a partir de dibuixos les parts d’ una portalada (p.51); timpà, llinda, mainell, arquivoltes, brancal.

5.       Reconèixer  a partir de dibuixos els principals temes del romànic: Pantocràtor, màndorla o ametlla mística, tetramamorfos, crucifixió, crismó, harpia.

6.      Comentar les característiques de l’escultura romànica.

7.      Explicar les principals característiques de la pintura romànica.

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d’ ordenar cronològicament i completar frases.

Objectiu 5.

PANTOCRATOR                                            CRSIMÓ                                                   
 

 

 

Harpia
Crucifixió
 

Una pàgina web amb imatges per estudiar els objectius 3 i 4.

 



En defensa de Salvador

iesgc | 27 Novembre, 2006 12:33

Més informació sobre Salvador per millorar el comentari, en aquest cas un article de Capi Vidal publicat a l'estel negre d'octubre que podeu contrastar amb la visió crítica que teniu a la fotocòpia.

La pel·lícula de Manuel Huerga havia estat acompanyada, enfront de l’aplaudiment gairebé general de la crítica especialitzada i de la seva bona acollida en el Festival de Cannes, d’una petita polèmica les setmanes prèvies a la seva estrena el passat 15 de setembre. S’acusava el film —acusacions que moltes vegades semblaven fabricades a priori— de falsejar l’autèntica història de Puig Antich amb un to reaccionari (?), didàctic —perquè el jovent no vagi pel camí: infumable conclusió—, de ser comprensiva amb els franquistes —més bé del que es tracta és que els policies i altres funcionaris en la pel·lícula, al marge dels seus cruels actes i del repugnant règim al qual serviren, estan molt bé representats en el film i tenen trets humans; propi de les grans pel·lícules amb personatges en tres dimensions— i crec que algú va arribar a mencionar, tal vegada en ple deliri lisèrgic, que s’havia convertit Puig Antic en un... nacionalista català! Una mostra més de l’estultícia d’algunes de les crítiques —sembla que no totes provenen del món llibertari— és la de culpar l’organització terrorista ETA de l’execució del militant del MIL. L’explicació la tenim en una frase del protagonista pel que fa al cas, frase que sembla que va dir l’autèntic Puig Antich, quan es produeix l’atemptat que acaba amb Carrero Blanco, i que el que ve a significar és que el règim franquista l’utilitzaria com a cap de turc —no va ser l’únic, cal recordar el polonès Heinz (que després resultaria que era alemany), també assassinat donant-li garrot i que va inspirar l’obra La torna, que tants disgusts va costar al seu temps a Els Joglars, i el documental La muerte de nadie (2004), realitzat pel valencià Joan Dolç.

 (Segueix)

Activitats romànic

iesgc | 21 Novembre, 2006 22:23

1.- Relaciona cada un dels següents fets amb la croada en què van tenir lloc:

Saladí va recuperar Jerusalem

Primera croada

Segona croada

Tercera croada

 
Van acudir molts pagesos per lluitar

Els Templers defensaven l'Orient mediterrani

Va tenir lloc a mitjan segle XII

Va ser organitzada per tres monarques cristians

Els musulmans prenen Sant Joan d’Acre el 1291

Els cavallers conquereixen Antioquia i Jerusalem

Els cristians van fundar petits Estats

 

     2.- Explica la vida en un monestir utilitzant les següents paraules:

orde benedictí – scriptorium – oració – regla – hort – refectori – vots

3.- Digues si les afirmacions sobre les escultures romàniques són verdaderes (V) o falses (F):

 

 

 

 

 

 

La seva funció era sobretot decorativa perquè, si no, les esglésies eren molt austeres.

La majoria de les escultures s'adaptaven a les formes arquitectòniques.

En general són poc realistes.

Les talles també solien ser de pedra.

Les portades s'esculpien amb temes vegetals i geomètrics.

En els capitells es representaven escenes molt variades.

 4.- Comenta la següent imatge:

 

 

 

Romànic

iesgc | 15 Novembre, 2006 09:10

Comenta quina d'aquestes pàgines dedicades a l'art romànic t'agrada més,  raona la resposta, també pots cercar més pàgines dedicades al romànic.

En clave de romànico. 

Claustro.com 

Amics de l'art romànic. 

Arteguías 

Amigos del romànico. 

Internet a l'aula

Capitell romànic dels claustre de Sant Miquel de Cuixà (s. XII), mostra de l'esplendor que assolí l'art romànic a la comarca del Conflent. (Internet a l'aula)

Objectius feudalisme

iesgc | 13 Novembre, 2006 16:41

 Aquests són els objetius del tema del feudalisme, un tema realment complicat de simplificar al nivell de 2n d' ESO.

OBJECTIUS 2n ESO. CURS 2006 – 2007.

UNITAT 2. EL FEUDALISME.

 

1.      Explicar què és el feudalisme.

2.      Definir: primus inter pares pau de Déu, treva de Déu, guaret, delmes.

3.      Explicar les característiques de la societat estamental.

4.      Analitzar el paper a l’Edat Mitjana del rei, els nobles i  l’església.

5.      Explicar la vida dels vilans i serfs.

6.      Explicar què era un feu.

 

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d’ ordenar cronològicament i completar frases.

Podeu comentar la següent imatge de l'enciclopèdia virtual Icarito  

 

 

 

 

 

Cànem

iesgc | 13 Novembre, 2006 16:16

Avui parlàvem a classe de la relació entre l’inici de la Revolució Industrial, l’extensió de les plantacions de cotó i de l’esclavitud, i ha sortit el tema de la utilització del cànem (Cannabis sativa var. sativa) com fibra textil. Evidentement són molt d’alumnes els que identifiquen aquesta planta només amb  la marihuana que pertany a la variant indica de l'espècie Cannabis sativa,  molt similar a l'anterior i que  conté diferents substàncies psicoactives d'entre les que caldria destacar el THC que la variant sativa no té en quantitats farmacologicament actives, pel que resulta difícil la intoxicació.

Bé jo comentava que una de les raons de la prohibició de la marihuana estava relacionada amb  la indústria del cotó,  un resum d’aquesta idea la podeu trobar en la continuació.

 
Sempre que surt el tema d’alguna droga il·legal ( un altre moment seria al parlar de la guerra de l’opi) puja l'atenció per part de la majoria dels alumnes, els somriures nerviosos d’una part i els comentaris dels que es consideren experts a la matèria.Jo sempre aprofit aquest interés per recomenar qualsevol de les edicions de "la Historia de las drogas" de Antonio Escohotado" on fa un recorregut històric ben documenta sobre la relació entre els humans i les drogues des de la prehistòria fins l'actualitat

Curiosament la xenofòbia creixent a la immigració ( un tema que avui també ha sortit a classe) també va jugar un paper a la prohibició de la marihuana als Estat Units, podeu cercar informació d’aquest tema i fer una activitat voluntària als comentaris. 

També podeu comentar altres úsos industrials del cànem. 

 

 

 

 Més informació:

Wikipèdia. 

Úsos industrials del cànem. 

 (Segueix)

Dia històric a la Fira

iesgc | 08 Novembre, 2006 13:35

El DISSABTE 11 la FIRA dos actes relacionats amb la història al club de Pollença.

A les 17:00 projecció del documental "La última misión del Pegaso y el Impetuoso"

A un centenar de metres de profunditat, enfront del Cap de Formentor,  es troben els cazatorpeders italians Impetuós i Pegàs, les tripulacions dels quals els van enfonsar en la tarda del 11 de setembre de 1943, l'endemà passat que Itàlia signés el armistici amb els aliats.

(veure article a aquest bloc) i article molt complet en italià 

i a les 20:00 presentació del llibre Pollença. La revolta contra la rebel·lió.Llibre sobre la guerra civil a Pollença de Pere Salas, J. March i A. Cerdà. 

 

Tetradracma.

iesgc | 06 Novembre, 2006 15:19

Avui una alumna m'ha demanat per la moneda que
presideix aquest bloc. Aquesta és la informació completa del que és i simbolitza la moneda:
 
La ciutat d'Atenes, va adoptar durant segles, com símbols i marques pròpies, l’efígie d’ Atenea,  la verge filla de Zeus, deessa de la guerra i de la saviesa, i la representació de l'Òliba numinosa. Gairebé totes les monedes ateneses, des del segle VI, mostren la efígie de Pal·las Atenea en el vers, i en l'inrevés la sagrada Òliba, la Lluna regna de la nit, la ramita d'Olivera amb el seu fruit i el nom de l'Estat emissor: AOE –apòcope del nom de la ciutat: ATHE. Durant el segle V la moneda atenesa amb l'òliba, gairebé sempre de plata, era ja la més forta i prestigiada en el Mediterrani. Circulava sobretot el valor de quatre dracmes, el tetradracma, del que es conserven molts exemplars en molt bon estat. Un tetradracma de plata típic, amb el mussol i l'olivera, té 24 mil·límetres de diàmetre i pesa 17 grams.
 

L'òliba o mussol és el símbol de Minerva perquè aquesta au veu de nit, i al savi, entès per Minerva, cap cosa se li ha d'amagar per encoberta que sembli; i perquè així com aquesta au està de dia amagada i retreta en llocs obscurs, apartada de la conversa de les altres aus, així el savi amb desig de l'especulació es retreu a llocs solitaris, perquè en la familiaritat i freqüència de la gent no hi ha quiet repòs per a filosofar; i perquè el contemplar i considerar té més força de nit que de dia, i l'ànim mostra en aquest temps més vigor, per això es denota això més amb aquestes aus nocturnes que amb unes altres. La raó perquè aquestes aus s'amaguen de dia és perquè tenen els ulls molt tendres i no poden sofrir la claredat o llum del dia, i sofreixen la de la nit per ser menor.

INFORMACIÓ TROBADA A  http://www.lechuza.org/zoo/mon01.htm

Lutero

iesgc | 03 Novembre, 2006 10:08

Avui hem vist dues fragments de la pel·lícula Lutero;  su viatge a Roma , quan perd la confiança al veure tota la decadència i negoci de l'esglèsia catòlica ( un fragment excepcional per poder comprendre millor el srgiment de la reforma protestant), i també un dels seus discursos a la Universitat on critíca el negoci de l'esglèsia en torn a les reliquies i el purgatori.  A la següent classe veurem algún fragment més.

La pel·lícula Lutero és una excel·lent biografia ( el que la gent interessant diu Biopic, Biografic Picture) de Martí Luter i ens serveix per veure i comprendre millor un dels fets fonamentals de lla història moderna a Europa.la reforma protestant i les conseqüències polítiques de la mateixa.


Dir: Eric Till. Int: Joseph Fiennes, ClaireCox, Bruno
Ganz. Drama històric. Alemanya. Any 2005. 121 minuts.
Lutero, estudiant de Teologia, perd la seva confiança en l’església després d’una visita a Roma. La redacció de les seves tesis sobre les indulgènciesi la traducció a l’alemany del NouTestament l’enfronta amb Carles V i amb el Papa.

Podeu trobar crítiques de la pel·lícula a

http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/834381.html

Germanies

iesgc | 02 Novembre, 2006 08:42

 Una mica més d'informació de les germanies.

 
Ja hem comentat a classe que la conquesta d’ Amèrica  va significar també la decadència de la Corona d’ Aragó. Dins un context de pobresa i crisi generalitzada va sorgir la revolta de les germanies. Els artesans i els pagesos de Mallorca ( anomenats agermanats per l’esperit de germanor que hi havia entre ells) es varen aixecar contra els explotadors ciutadans, mercaders i cavallers ( anomenats mascarats a causa dels senyals de carbó amb que varen marcar les portes de ca seva). El que volien era una redistribució  de  la fiscalitat per fer-la més justa, eliminant els impostos que gravaven articles de primera necessitat (una petició popular que ha estat constant fins el segle XX).

  Aquells que no varen voler donar suport la causa agermanada emigraren a Eivissa, com es el cas del virrei Gurrea, a Menorca o a Catalunya, o es refugiaren darrera la murada d'Alcúdia, en resistiren tres assetjaments de l’exèrcit agermanat.

 
 Pollença va tenir una intevenció important a les germanies. El juny de 1521 els gremis locals s'adheriren als de Ciutat i prest la vila s'erigí en centre d'operacions contra Alcúdia, única plaça que es mantenia en poder dels cavallers i demés mascarats.

Escut d' Alcúdia. 


 

 (Segueix)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS