Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

OBJECTIUS 2n ESO. 8. expansió regnes cristians

iesgc | 28 Febrer, 2008 07:00

Aquests són els objectius de la unitat 8.

 

OBJECTIUS 2n ESO.8  EXPANSIÓ DELS  REGNES CRISTIANS PENINSULARS. SEGLES XII_XV.

1.- Narrar la consolidació dels regnes hispànics cristians.

2.- Comentar l’expansió de la Corona de Castella

3.- Comentar l’expansió de la Corona d’Aragó.

4- Analitzar el poder a Castella i Aragó.

5.- Saber definir: Naves de Tolosa, Honrado Consejo de la Mesta, almogàvers, Consolats de Mar, alfòndecs, llotja,  Generalitat..

6.- Saber situar a un mapa similar al de la pàgina 125 (és el mateix que podeu veure a la part inferior d'aquest article) :

- Les ciutats de Santiago, Porto, Covadonga, Oviedo, Lleó, Burgos, Toledo, Pamplona, Jaca, Saragossa, Barcelona, Còrdova i Sevilla.

- Els regnes de Lleó, Portugal,, Navarra, Corona d’ Aragó, Catalunya, Regne de Granada.

 

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d’ ordenar cronològicament i completar frases.

 

Imatges ideologia -imperialisme 1r bat.

iesgc | 19 Febrer, 2008 08:28

 Als enllaços trobareu les imatges que poden entrar a l'examen, a més de les dues imatges d'aquest article.

imatges-ideologia-xix

imperialisme.

 

 

OBJECTIUS Ideologia s.XIX - Imperialisme

iesgc | 18 Febrer, 2008 08:42

OBJECTIUS Ideologia s.XIX - Imperialisme

1.      Analitzar la crisi de l’absolutisme: Il·lustració, despotisme il·lustrat, parlamentarisme anglès i independència dels Estats Units.

2.      Narrar el desenvolupament de la Revolució Francesa: Causes, etapes.

3.      Narrar el desenvolupament de la Restauració i les onades revolucionaries.

4.      Narrar les unificacions d’ Itàlia i d’ Alemanya.

5.      Explica les causes i característiques de l’imperialisme.

6.      Analitza les conseqüències de l’ imperialisme.

7.      Comentar gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

Comentari de text declaració drets de l'home

iesgc | 17 Febrer, 2008 11:17

COMENTARI DE TEXT

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà fou una declaració de principis de la Assemblea Constituent francesa, realitzada el 26 d’agost de 1789, junt amb els decrets del 4 i l’11 d’agost de 1789 sobre la supressió dels drets feudals, un dels texts fonamentals votats por dita Assemblea, i serví de prefaci o preàmbul a la Constitució de 1791. El Rei Lluís XVI la ratificà el 5 d’octubre, baix la pressió de la Assemblea i el poble, que havia acudit a Versalles.

La Declaració es situa durant el primer període de la Revolució francesa. Un període en el que el liberalisme mostrà que seria la doctrina que regiria la societat en els anys següents. Per tant podem dir que La Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà és un dels texts claus i fonamentals d’un procés revolucionari que suposà el pas d’una societat estamental, una monarquia absoluta i una economia feudal a un nou món regit per una economia liberal-capitalista, , una societat de classes i un model polític parlamentari.

Com veurem amb el text la inspiració intel·lectual d’aquest es troba en el pensament filosòfic de la Il·lustració, així idees com l’antropocentrisme, el pragmatisme i sobretot el racionalisme i el universalisme estableixen un marc general on noves idees polítiques més concretes com les de Montesquie (divisió de poders) o Rousseau (contracte social) és puguin aplicar. Ara bé la inspiració més propera i directa és la Declaració de drets de Virgínia de l’any 1786.

A continuació analitzem el text per poder observar el canvi a nivell social, polític i econòmic que suposà.

Si llegim el preàmbul podem observar clarament l’objectiu del text, el de declarar els principals drets de l’home i les bases que han de regir el govern de les societats, per tal de garantir la felicitat de tots els components d’aquetes. I aquests drets són inviolables i sagrats és a dir que ningú pot privar d’ells a cap persona, i tampoc ho pot fer l’estat o el rei. I són inviolables per que són naturals, inherents a tota persona. Aquí s’aprecia un dels canvis més grans amb l’època que s’abandona, el fet de que els drets siguin d’origen natural. Abans tot el que era legítim, era de designi diví, en canvi a partir d’ara (tot i que els drets són també sagrats, i la declaració està proclamada sota la presència i baix els auspicis del Ser Suprem) s’abandona aquesta teoria de l’origen diví del dret per un de més racional.

El primer article estableix que totes les persones són lliures i iguals en drets. Són dos dels drets bàsics que proclama la declaració, i del nou món que s’està creant. A partir d’ara desapareix la diferència de drets l’Antic Règim, on uns estaments gaudien de molts drets i els altres pràcticament només tenien deures (tercer estat). Aquesta igualtat de drets anticipa la igualtat davant la llei (article 6) que també romp amb la privatització del dret existent amb l’Antic Règim que feia que cada estament gaudis d’una llei pròpia, que evidentment era molt més dura i injusta amb el tercer estat. També s’estableix la igualtat impositiva, és a dir tots han de contribuir al manteniment de l’estat segons la seva capacitat (article 6). Això suposa una altre gran ruptura respecte al període absolutista anterior, on els únics encarregats de sostenir l’estat eren els representants del tercer estat, ja que tant noblesa com clergat escaven exempts de impostos. Per tant podem dir que la igualtat, en tots els seus àmbits és una de les idees i un dels objectius que guiaren tant als redactors de la declaració com als revolucionaris del moment.

 (Segueix)

Imperialisme; les generacions robades (Austràlia)

iesgc | 14 Febrer, 2008 08:10

Les conseqüències de l'Imperialisme que estam explicant a classe arriben fins avui. Aquest és un resum de informacions aparegudes a www.vilaweb.cat i http://www.elperiodico.cat que podeu comentar com feina voluntària. 

El primer ministre australià, Kevin Rudd, ha demanat   aquesta setmana perdó, en nom del govern i des del parlament federal de Cànberra, als aborígens i habitants de l’estret de Torres, víctimes de les 'generacions robades'. Aquestes 'generacions robades' són les dels infants separats per força de les famílies, tribus i terres dels avantpassats perquè els criessin els blancs.

En tot cas, el nou govern laborista pretén, amb aquest gest, començar a reconciliar-se amb els primers habitants i propietaris del continent, colonitzat per la corona anglesa fa dos-cents vint anys.

En un gest més d'aquesta 'reconciliació', els aborígens van poder participar ahir, per primera vegada, en la inauguració oficial de l'any parlamentari, i Matilda House-Williams, una vella de la tribu ngambri, va lliurar a Rudd la vara de comandament.

Fa onze anys una investigació va establir que els infants separats dels pares havien estat greument traumatitzats. En compensació dels greus danys infligits, els afectats demanaven, si més no, alguna compensació econòmica, però han obtingut les disculpes verbals d'avui.

L'Aliança de la Generació Robada estima en 55.000 els menors separats de les seves famílies des del 1910 a la dècada dels 70. La Comissió Australiana de Drets Humans i Igualtat d'Oportunitats (HREOC) calcula que un de cada tres nens aborígens va ser arrencat del seu entorn i qualifica aquesta pràctica d'acte de genocidi.
Per a Tom Calma, membre de la HREOC, aquesta petició de disculpes nacional tindrà un profund impacte en la comunitat aborigen, el sofriment de la qual "és gairebé indescriptible". "Perquè la gent ho entengui, li dic: 'Imagini's que vostè va pel carrer amb el seu nadó al cotxet, ve un funcionari i li diu que se l'emporta, sense cap explicació. I vostè ja mai més torna a tenir notícies del seu fill'", explica.
Mary Hooker recorda el dia que se la van emportar, després d'un aparent intent de suïcidi de la seva mare, que va tenir 12 fills. "Els policies van venir a buscar-me a l'escola. Em van dir que anàvem a l'hospital a visitar la meva mare. Jo estava contenta, perquè l'última vegada que l'havia vist estava inconscient", diu. "Quan vaig pujar al cotxe, hi havia tots els meus germans i germanes. Ells ploraven perquè sabien el que passaria, però jo era massa petita per entendre-ho", afegeix. "La primera nit, hauria volgut que algun d'ells m'abracés, però ens van separar, no sé per què", explica.
Després de diferents intents de fugida, Mary va ser sotmesa a un règim d'aïllament: "Llavors em van apallissar i van començar les violacions. Em van dir que no l'hi expliqués a ningú i que, de totes maneres, ningú em creuria".
Casada durant 22 anys amb un no aborigen, Mary Hooker ha emprès un procés contra l'Estat. Així mateix, espera retrobar la seva família. El seu pare, ja mort, va intentar contactar-hi, cosa que li va ser negada. La seva mare viu a prop de casa seva, però a alguns dels seus germans i germanes fa molts anys que no els veu, i espera que avui també siguin a Canberra.
Els 455.000 aborígens representen avui un 2% de la població australiana. Marginats i desafavorits, tenen una esperança de vida 17 anys inferior a la mitjana del país.

Una bona pel·lícula sobre el tema és Rabbit Proof-Fence (Generació perduda).

Història verídica de Molly Craig, una nena aborigen australiana, que fuig amb la germana menor i la cosina d’una institució governamental que té com a missió instruir els nens i les nenes autòctons per tal que siguin treballadors domèstics i quedin incorporats, assimilats, a la societat blanca. Armada de valor i determinació, Molly guia les nenes en un viatge èpic de més de 2.400 quilòmetres i sempre per davant de les autoritats. El viatge té com a finalitat arribar a la tanca de filferro a prova de conills que divideix en dos l’illa i que pot fer-les tornar a casa. 
 

No fa falta anglès per comprendre aquest fragment de Rabbit Proof-Fence (Generació perduda).

 


 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS