Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

OBJECTIUS UNITAT 9. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS.

iesgc | 25 Març, 2009 11:39

Objectius examen divendres 27

 

OBJECTIUS UNITAT 9. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS.

1.- Explica els grans descobriments geogràfics.

2.- Comenta els fets de Castella troba un nou continent.

3- Defineix: Magalhaes, Elcano, Hernán Cortés, Francisco Pizarro, encomiendas, mita, Consell de Índies, Bartolomé de las Casas, Casa de Contratación, criolls.

4.- Explica les causes de la superioritat militar espanyola

5.- Explica els pobles precolombins.

6.- Localitza a un mapa (158-161): Maies, asteques, inques, Mèxic, Cuba, Caracas, Panamà, Bogotà, Lima, Bahia, Cuzco, Potosí, La Paz, Santiago, Buenos Aires.

 

OBJECTIUS UNITAT 9. Adaptació. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS.A

1.- Explica els grans descobriments geogràfics.

2- Defineix: Colom, Magalhaes, Hernán Cortés, Francisco Pizarro, Consell d'ïndies,  Bartolomé de las Casas, maies, asteques, inques, criolls.

3.- Completar un dibuix d'una encomienda - p.163

$.- Localitza a un mapa (158-161): Maies, asteques, inques, Mèxic, Cuba, Caracas, Panamà, Bogotà, Lima, Bahia, Cuzco, Potosí, La Paz, Santiago, Buenos Aires.

 

Imatges examen 1r bat

iesgc | 18 Març, 2009 12:26

Aquest és l'enllaç a les imatges que poden sortir a l'examen de demà.

Imatges 1914-1939


Exemple comentari d'imatge: propaganda de la Primera Guerra Mundial. L'enfonsament del Lusitania.

Aquest és el comentari ideal de la imatge .

INTRODUCCIÓ.

Les característiques generals de la propaganda a la Primera Guerra Mundial

La paraula propaganda prové del llatí propagare, plantar esqueixos perquè arrelin en terra. Algun historiador ha definit la guerra psicològica com plantar la llavor del dubte.

La Gran Guerra va significar el naixement de les principals teories, que havien de dominar el terreny de la guerra psicològica al llarg del segle XX, i de les primeres organitzacions i departaments de propaganda en els governs.

La censura i la propaganda varen ser un arma més de la guerra. La censura impedeix el contacte amb la realitat de la guerra i la informació es converteix en propaganda.

En aquest cas es tracta de propaganda escrita on poden veure algunes de les principals característiques de la propaganda:

  1. Crítica de l’adversari: els alemanys són uns assassins de civils.
  2. Simplificació, exageració i desfiguració: Una nina que s’ofega resumeix l’enfonsament.
  3. Llenguatge col·loquial, coherent i persuasiu. Text breu, concís i atractiu: Una nina qui demana ajuda a sa mare, un pal amb la bandera angles, un salvavides del Lusitania
  4. Repetició d’una idea central amb variacions secundàries: com varen veure a classe el tema del Lusitania va ser un tema recurrent i repetit per la propaganda dels aliats.

COMENTARI.

El Dibuix fa referència a l'enfonsament el 7 de maig de 1915 del transatlàntic Lusitania, que feia ruta entre Anglaterra i els Estats Units, per un submarí alemany. La nau va ser torpedejada enfront de les costes d'Irlanda i es va enfonsar en 20 minuts; van morir les 1.198 persones (95 nins) que es trobaven a bord, entre els morts havia 114 nord-americans . Els alemanys van al·legar que havien avisat del perill de viatjar en vaixell a Anglaterra i que el Lusitania transportava armes, el que va ser negat per Gran Bretanya i Estats Units. Posteriorment es va demostrar que efectivament el Lusitania portava armes.

L’enfonsament del Lusitania és una mostra de com la Gran Guerra va implicar a la població civils, en aquest cas els civils del Lusitania s’havien convertit en un objectiu militar pels alemanys, mentre que els aliats els utilitzaven d’escuts humans.

Durant la Primera Guerra Mundial els alemanys i els aliats varen intentar bloquejar l’economia dels seus enemics, i en el cas dels alemanys, amb una força naval inferior als anglesos, van emprendre una despietada guerra submarina en contra dels aliats. El submarí va ser una de les armes que més es van desenvolupar durant la guerra i molts de centenars de vaixells van ser enfonsats pels submarins alemanys. El bloqueig alemany va acabar fracassant davant dels combois aliats i la utilització de carregues de profunditat mentre que el bloqueig aliat va ser molt eficaç i milers d’alemanys varen patir desnutrició i van morir de fam.

Estats Units va tardar encara dos anys en entrar en la guerra i durant aquest anys es va utilitzar freqüentment l’enfonsament del Lusitania per convèncer a la opinió pública nord-americana de la necessitat d’entrar en la guerra i venjar els crims dels alemanys. Es tracta de transmetre la idea de que l’enemic és el responsable absolut de la guerra. S’ emmascaren els fins reals de la guerra i aquesta es presenta amb nobles causes. La realitat és que les causes reals de l’entrada dels Estats Units a la guerra tenen més que veure amb la necessitat de recuperar els préstecs i inversions realitzats als aliats que amb el Lusitania, que va ser l’excusa ideal per justificar la guerra davant una opinió pública majoritàriament aïllacionista i pacifista.

CONCLUSIÓ.

L’enfonsament del Lusitania va facilitar l’entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial. El potencial econòmic i militar dels Estats Units van desequilibrar les forces a favor del aliats i va ser una de les principals raons de la derrota dels imperis centrals

Algunes pàgines que fan referència a l’enfonsament del Lusitania:

http://www.greatships.net/lusitania.html

http://www.editorialbitacora.com/armagedon/lusitania/lusitania.htm

http://www.cefax.org/tecno/aulah11/lenfonsament_del_lusitania.htm

http://www.greatships.net/lusitania.html

 

 

 

Activitats socials

iesgc | 16 Març, 2009 13:53

Activitats de socials per divendres 20
Diari Colom p.154.
Diari d’un navegant  p.157.activ 2. Investiga
Tlaxcala.... P.159

Activitats recuperació o pujar nota de ciutadania.

iesgc | 11 Març, 2009 07:00

Recordau que fins divendres 27 podeu lliurar activitats de recuperació o per pujar nota de ciutadania. Podeu fer activitats no fetes dels temes 4 i 5 o activitats del tema 6.

També podeu fer aquestes activitats 

 

 

1.  Llegeix el text de Victòria Camps i fes un resum d’una o dues línies de cadascuna de les característiques dels drets humans:

Les declaracions de principis poden progressar, però també poden retrocedir i esmenar idees ja es-tablertes. Perquè això no passi, crec que cal afirmar una sèrie de característiques que els drets humans bàsics no poden oblidar:

1. Són drets individuals. Es tracta de protegir el lliure desenvolupament i el dret de les persones a triar la forma de vida que vulguin, tant contra els possibles totalitarismes polítics com contra els po-ders socials dominants. Les úniques intervencions en les llibertats individuals que els drets permeten i no tracten d'assegurar són aquelles sense les quals la llibertat no és real: per exemple, la intervenció per a garantir l'educació, la protecció de la salut o la protecció del medi ambient.

2. Són drets universals. Si bé és cert que el prin-cipal promotor dels drets humans ha estat el pensa-

sament occidental, també ho és que aquests drets han estat vistos sempre com els mínims que han de ser reconeguts i incorporats per qualsevol consti-tució d'un estat de dret.

3. Són drets irreversibles. La democràcia és una for-ma de govern que cal cuidar, mantenir i perfeccionar. El mateix succeeix amb l'estat del benestar, el qual deriva del reconeixement dels drets econòmics i so-cials. Defensar els drets humans implica ser bel·lige-rant en el sentit d'impedir que es facin passos enrere i es destrueixi el que ha tardat segles a ser reconegut.

4. Són drets millorables. Millorar els drets significa parar esment a aquelles situacions noves que po-sen en perill drets que ja són indiscutibles: la salva-guarda de la intimitat personal, per exemple, neces-sita una especial protecció davant les noves tecno-logies de la comunicació.

      Individuals: ..............................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

      Universals: ..............................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

      Irreversibles: ...........................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

      Millorables: .............................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

           

2.  Explica per què el concepte de dret està lligat íntimament al de deure:

....................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

 

3.  Recorda allò que has après sobre la DUDH de 1948 i contesta les preguntes:

         – Quins antecedents històrics tenia?............................................................................................................

....................................................................................................................................................................

– A quina organització internacional va veure la llum?........................................................................................


4.- Escriu dos exemples de cada grup de drets humans. Després, comenta una vio-lació d’un dels mateixos drets que et sembli especialment greu:

Drets fonamentals

........................................................... i ...........................................................

Drets civils i polítics

........................................................... i ...........................................................

Drets econòmics, socials

i culturals

........................................................... i ...........................................................

5.- Llegeix aquestes pràctiques que eren o són habituals en altres països. Després, escriu si consideres que són lleis, costums o normes i justifica la teva resposta:

·        Els búlgars diuen “sí” movent el cap de banda a banda i “no” movent-lo de dalt a baix.

·        A l’antic Egipte, els sacerdots s’arrencaven tots els pèls del cos, incloent-hi les celles i les pestanyes.

·        Un punt vermell al front d’una dona hindú significa que s’ha casat. Antigament, el marit el dibuixava amb la seva sang. Les adolescents solen portar-lo de diversos colors, perquè el roig és el color de les casades.

·        A l’Antiga Roma els plebeus menjaven amb les mans fent servir tots els dits. Per a distingir les persones de més estatus social, n’hi havia prou de fixar-se en la quantitat de dits que utilitzava per a menjar: si ho feia amb tres dits era de bona família, ja que significava que no es volia tacar ni l’anul·lar ni el dit petit.

      ....................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

       6.- Classifica aquestes normes en morals (M), jurídiques (J) o procedimentals (P):

Fes als altres el que vols que et facin a tu.

Quan et regalen quelcom, has de donar les gràcies.

En cap circumstància, has de treure la vida a un ésser humà.

Quan els esquimals es fan un petó, es freguen la punta dels nassos.

No és étic dir en públic d’algú mentides que puguin perjudicar la seva imatge.

Els qui trafiquen amb drogues prohibides atempten contra la salut pública i, per això, han de sser castigats

 

Examens i activitats c. socials

iesgc | 05 Març, 2009 08:17

Activitats, divendres 6 de març.

Làmina 20. Activitat 1 i 2.

Làmina 21. Activitat 1.

Examen unitat 8. Dijous 12 de març

Examen unitat 9. Divendres 27 de març

 

OBJECTIUS 2n d’ESO.

UNITAT 8. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA.  ELS REIS CATÒLICS.

1.- Explicar les característiques de l’Europa del segle XV.

2.- Comenta la monarquia dels reis catòlics.

3.- Defineix: virrei, Santa Hermandat, consells, corregidor, Nebrija, Lluís Vives, renaixement plateresc, renaixement classicista, renaixement herrerià, el Greco.

4.- Explica la uniformitat religiosa.

5.- Comentar les característiques de l’economia i societat.

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d' ordenar cronològicament i completar frases.

 


 

OBJECTIUS 2n d’ESO. Adaptació

UNITAT 8. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA.  ELS REIS CATÒLICS.

 

1.- Explicar les característiques de l’Europa del segle XV.

2.- Localitzar a un mapa els regnes de Navarra, Granada, Portugal, Castella i Corona d’Aragó, regne de Napols, Còrsega, Sardenya, Illes Balears, Bugia, Orà, Melilla i Illes Canàries (p.138)

3.- Defineix: Virrei, corts, consells, corregidors, Santa Hermandat, moriscos, Inquisició, la Mesta, el Greco.

5.- Relacionar renaixement plateresc, renaixement classicista, renaixement herrerià amb les seves característiques i amb un edifici representatiu ( p.145).

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d' ordenar cronològicament i completar frases.

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS