Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

3. Industrialitzaciˇ segle XIX

iesgc | 31 Octubre, 2011 23:46

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

UNITAT 3.- LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES (afegim la unitat 5. INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX)

Examen. 25 de novembre

 

OBJECTIUS.

1.- Definir: revolució industrial, desamortització, màquina de vapor, fàbrica, liberalisme, burgesia, proletariat, luddisme, societats de socors mutus, sindicats, primera internacional, segona internacional, CNT, PSOE:

2.- Explicar la revolució demogràfica i agrícola.

3.- Resumeix la mecanització del sector tèxtil i la siderúrgia

4.- Explica les causes i conseqüències de la millora del Transport.

5.- Comentar les característiques de la segona revolució industrial.

6.- Comparar marxisme amb anarquisme.

7.- Cometa les causes del retard d’Espanya respecte al països més industrialitzats.

Fer un comentari dirigit d' una imatge, text, quadre, gràfica relacionats amb els objectius.

 

ACTIVITATS.

 

1.    Què és? On es va produir? Quan?

2.    Quines són les principals característiques de la Revolució Industrial?

3.    Explica les causes de l’augment demogràfic.

4.    En què es diferencia demogràficament Espanya d’altres països industrialitzats (pàg 84).

5.    On emigraven els espanyols (pàg 85).

6.    Comentar el gràfic de la població anglesa(pàg 46).

7.    Explica les causes de la revolució agrícola.

8.    Què són terres desamortitzades (pàg 86)

9.    Qui es va beneficiar de les desamortitzacions (pàg 86)

10.              Quins prolemes tenia el camp espanyol (pàg 87)

11.              Explica en que consisteix el sistema Norfolk (pàg 47).

12.               Descriu les màquines que es veuen als dibuixos (pàg 47).

13.               Comenta el funcionament de la màquina de vapor.

14.              Quins obstacles va tenir la industrialització a Espanya (pàg 88).

15.               Comenta que era el sistema fabril.

16.               Resumeix la mecanització del sector textil.

17.               Quines matèries primeres eren bàsiques per la revolució industrial? Per què?

18.               Resumeix la mecanització de la siderúrgia.

19.               Com va millorar el transport? Quines conseqüències va tenir aquesta millora?

20.              Quins problemes va comportar la construcció del ferrocarril a Espanya (pàg 91).

21.               Explica les característiques del liberalisme?

22.               Explica la causa de les crisis econòmiques al capitalisme?

23.               Comenta com funciona una societat anònima (pàg 52).

24.               Comenta el mapa de la industrialització d’Europa (pàg 53).

25.               Que s’entén per segona revolució industrial?

26.              Quins desequilibris regionals hi havia a Espanya a la darreria del segle XIX? (pàg 93)

27.              Quines noves energies  i indústries s’hi varen desenvolupar a la segona revolució industrial?

28.               Com es va organitzar cap a la darreria del segle XIX la producció industrial?

29.               Explica les característiques principals d’un trust, un càrtel i un hòlding.

30.               Qui formava la burgesia?

31.               Quins problemes tenien els obrers?

32.              Compara els habitatges burgès i obrer (pàg 56)

33.              Explica les condicions de feina de les dones treballadores? (pàg 95)

34.               Qui eren els luddites?

35.               Què eren les Societat de Socors Mutus?

36.               Què és un sindicat? Quines en foren les reivindicacions inicials?

37.              Enumera els principals fets de l’obrerisme espanyol (pàg 98).

38.               Explica què era el marxisme.

39.               Comenta els objectius i el que van fer els partits obrers socialistes?

40.               Explica què era l’anarquisme.

41.               Què va ser la Primera Internacional?

42.               Compara el marxisme amb l’anarquisme.

43.               Què va ser la Segona Internacional?

44.               Explica el dibuix de la II Internacional (pàg 60).

45.              On varen arrelar l’anarquisme i el socialisme a Espanya? Quines organitzacions varen fundar els socialistes i els anarquistes?  (pàg 99)

 

CAUSES RETARD D’ESPANYA.

 

DEMOGRAFIA:

 

 

AGRICULTURA:

 

 

INDÚSTRIA:

 

 

MATÈRIES PRIMES:

 

 

TRANSPORT:

 

SOCIETAT:

Activitats ciutadania i drets humans.

iesgc | 23 Octubre, 2011 09:58

 
 Activitats ciutadania i drets humans.
 
2n d'ESO B; dilluns 7 de novembre.
 
2n d'ESO A, dijous 26 d'octubre. 
 
2 de la pàgina 52.
2  pàg 53
1 pàg 56
1 pàg 59
3 pàg 60.

4t d'ESO Activitats per dijous 27.

iesgc | 21 Octubre, 2011 07:47

 
 4t d'ESO Activitats per dijous 27.
Làmina 3A. Activ 1
3B. Activ 1
4A. Activ 1
4B. Activ 1

EL COLOSSEU. Enllašos

iesgc | 15 Octubre, 2011 19:39

- A la viquipèdia un bon article sobre el Colosseu.

 - Documental molt complet de 42 minuts del canal història.

-Video sobre el velarium del Colosseu; coberta de tela desplegable accionada mitjançant politges. Aquesta coberta, feta primer amb tela de vela i després substituïda per lli, més lleuger, servia per protegir els espectadors del sol-


 

Art clÓssic. ROMA

iesgc | 12 Octubre, 2011 12:19

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

2. L’art clàssic.

ROMA

- Arquitectura: Característiques generals. Urbanisme romà: El fòrum. Construccions civils i religioses, monuments commemoratius. L’art a la Hispània romana  : Principals monuments (teatre de Mèrida,aqüeducte  de  Segòvia).

-  L’escultura: característiques generals. El retrat: Tipus i evolució. El relleu històric

- Trets genèrics dels estils de la pintura pompeiana.

 

- L’arquitectura a Roma.SET06

.-L’escultura romana. SET 11 JN09 SET08 JN06 JN05 SET04

 

Arc de Constantí.                                            Marc Aureli a cavall.2005

Panteó 2008 i 2010                                       Ara Pacis

Colosseu 2004 i 2008                                               La Vil·la dels Misteris (Pompeia).

Columna Trajana                                             Teatre de Merida

August de Prima Porta (pàg 65)

 

0. INTRODUCCIÓ. (pàg 46-49)

- El precedent etrusc. Context històric.

 

1. ARQUITECTURA (pàg 50-57).

- Característiques generals.

- Urbanisme romà: El fòrum (p. 57)

- Construccions civils (teatres, amfiteatres, circs, termes, basíliques, ponts,  aqüeductes...) i religioses (temples), monuments commemoratius (columnes i arcs).

-L’art a la Hispània romana ).(pàg 64)  monuments (teatre de Mèrida,aqüeducte  de  Segòvia

 

2.- L’ESCULTURA (pàg 58-62).

-  Característiques generals. El retrat: Tipus i evolució. El relleu històric

 

3.- LA PINTURA I EL MOSSAIC.

- Característiques generals. Trets genèrics dels estils de la pintura pompeiana.

- El mosaic.

 

VOCABULARI.


-  AMFIPROSTIL

- AMFITEATRE

- AQÜEDUCTE.

- BASÍLICA

- BUST.

- ARC DE TRIOMF

-   ATRI

-  BASÍLICA 

- BUST

-  CÀNON 

- CERA PERDUDA

- CIRC 

- COLUMNA TOSCANA 

- CÚPULA 

- DECUMANUS 

- ESCENA 

- FÒRUM 

- FRESC

- MOSAIC

- PALESTRA

- PERISTIL

- PLANTA  BASILICA

- PLANTA DE SALÓ

- PLEMENTERIA 

- PODI

- TERMES

- TESSEL·LA

Locke. Dos tractats sobre el govern civil.

iesgc | 10 Octubre, 2011 10:46

 COMENTARI DE TEXT pàg 19.

INTRODUCCIÓ.

Cal explicar qui era l’autor; John Locke i el context històric del text. Actualment a internet es pot trobar molt d’informació, però al llibre ja havia suficient per fer una bona introducció.

John Locke és un dels pares del Liberalisme i el seu pensament polític  es troba desenvolupat en els “Dos tractats sobre el  govern civil”,  una de les obres més influents en la història del pensament polític. Locke va ser protagonista destacatde la Revolució anglesa de 1688. Com membre de la burgesia puritana, va exercir un lideratge intel·lectual entre els opositors a l’absolutisme.

Els Dos tractats sobre el govern civil van ser publicats a Anglaterra quan va triomfar la Revolució Gloriosa i s'establia en Anglaterra una monarquia parlamentaria. L'objectiu del llibre de Locke es defensar i legitimar la revolució, desacreditant en el Primer tractat lestesis de Robert Filmer sobre el poder absolut del rei ( exposades en el seu llibre Patriarcha, or the naturalpower of king)

COMENTARI

Cal relacionar i afegir informació al que diu el text no és suficent amb resumir el mateix.

Al primer paràgraf Locke explica els orígens de la societat descrivint el pas de l'estat natural a la societat civil. L'estat natural és l'estat inicial en què es troben les persones. La propietat privada i els diners permeten que hi hagi persones que acumulen més que les altres i s'inicia la desigualtat, un estat de guerra de tothom contra tothom, on tothom té dret a matar els altres, si cal, per defensar-se. La manera d'aturar aquest estat de guerra és instituint una autoritat que s'encarregui de castigar aquell que comet una infracció, de resoldre les controvèrsies i de mantenir l'ordre. S'origina, així, la societat civil que com es pot llegir al text té com màxima funció salvaguardar els bens privats.

 

Al segon paràgraf Locke defensa la separació de poders: legislatiu; les lleis han de sortir del consens i judicial; els jutges han de ser imparcials i han d’aplicar la llei. D’aquesta manera l’autor fonamenta el que passava a Anglaterra on s’havia establert una monarquia parlamentaria  i era el parlament  electe el que votava les lleis. Igualment la justícia es va independitzar del poder executiu.

El tercer paràgraf és una crítica a les monarquies absolutes que havia existit anteriorment a Anglaterra i que  dominaven a Europa i on una persona tenia tots els poders  Per a Locke aquest tipus de govern és incompatible amb la societat civil, ja que si sorgeix un conflicte entre la societat i el rei, és aquest darrer el que decideix sobre un conflicte del que forma part.

Finalment Locke explica les limitacions del poder legislatiu, es destaca que la llei ha de ser igual per tots, tots els sers humans són iguals per naturalesa,el que suposava el final de la societat estamental, ja no n’hi haurà lleis diferents segon l’estament. També comenta el poder del parlament, representant del poble, de recaptar impostos i per tant elaborar pressuposts.   Ningú pot governar sobre els altres sense el consentiment d'aquests. La obligació política es basa en el consentiment, i d'aquí es justifica la rebel·lió o resistència quan es violen els acords del contracte social.

CONCLUSIÓ.

Normalment una projecció cap al futur de les idees del text, una valoració del mateix...

Posteriorment a Locke, la doctrina liberal es va enriquir amb noves aportacions per part sobre tot dels pensadors il·lustrats, que van inspirar la declaració d’Independència dels Estats Units (1776) i la revolució francesa.

 

 

Examen Hist˛ria de l'art selectivitat setembre

iesgc | 08 Octubre, 2011 10:38

Ja teniu penjat l'examen de selectivitat de setembre http://estudis.uib.cat/digitalAssets/186/186221_hart2011set.pdf:
 
OPCIÓ A
 L’arquitectura gòtica. Característiques generals o L’escultura del Renaixement a Itàlia.
El Partenó o el dinar campestre de Manet.
 
OPCIÓ B
 L’escultura romana o L’arquitectura de l’enginyeria a Europa.
Adam i Eva de Dürer o Santiago de Compostela.

UNITAT 2. LIBERALISME I NACIONALISME.

iesgc | 06 Octubre, 2011 16:51

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

UNITAT 2. LIBERALISME I NACIONALISME.

Examen 4 de novembre.

 

OBJECTIUS.

1.- Explicar les causes de la Revolució Francesa .

2.- Descriure els principals esdeveniments de la Revolució Francesa.

3.- Definir: Constitució 1791, Desamortització, exèrcit nacional, declaració de drets de l’home i el ciutadà, Constitució 1793, Olympe de Gouges, Napoleó,  Congrés de Viena, Santa Aliança, liberalisme, nacionalisme, democràcia.

4.- Reconèixer la participació de les dones en la Revolució Francesa.

5.-Explicar la influencia de la revolució Francesa a Europa.

6.- Comentar el paper de les dones a la revolució.

7.- Comparar les unificacions d’ Itàlia i Alemanya.             

8.- Diferenciar les característiques i fets de les diferents revolucions liberals.

 

Fer un comentari dirigit d' una imatge, text, quadre, gràfica.

 

ACTIVITATS.

 

  1. On i quan va començar la revolució? Quins antecedents va tenir la mateixa?
  2. Explica les causes de la revolució francesa.
  3. Descriu i comenta el gravat titulat “el desvetlament del tercer estat” (pàg 27)
  4. En què va consistir la revolució de l’ aristocràcia?
  5. Què demanava el tercer estat als Estats Generals.
  6. Què era l’Assemblea Nacional.
  7. Quins fets marquen l’inici de la revolució?
  8. Quins dos text es van decretar al principi de la revolució? Qué suposaven aquests textos?

 

  1. Quines etapes va conèixer la Revolució? Quina és la principal característica de cada una de les fases?
  2. Comenta el quadre de la Constitució del 1791 (pàg 28).
  3. Quines lleis va fer l’Assemblea Legislativa?
  4. Quins eren els opositors a la Monarquia Constitucional?
  5. Per què va fracassar la Monarquia Constitucional? Com va acabar?

 

  1. Què va fer la Convenció Girondina? A quins perills s’enfrontava?
  2. Quines varen ser les reformes principals de l’etapa jacobina?
  3. Què va caracteritzar la república burgesa?
  4. Què van aconseguir les dones amb  la revolució? Què no havien aconseguit?
  5. Quins arguments utilitza el diputat Amat per justificar que les dones no han de participar de la vida política. pàg 33
  6. Quins van ser Olympe de Gouges i Madame Roland?
  7. Què diu Condorcet?
  1. Què reformes va fer Napoleó?
  2. Quins països va conquerir França?
  3. Comenta i opina sobre el text “codi civil i la dona” pàg 34?
  4. Quan i on va ser derrotat Napoleó?
  5. Comenta els gravats de la pàgina 35.
  6. Comenta  les influències de la Revolució Francesa a Europa.
  1. Comenta el gravat de la pàgina 36.
  2. Explica els objectius i les mesures que es varen prendre al Congrés de Viena?
  3. Què volia el liberalisme?
  4. Quina era la finalitat del nacionalisme?
  5. Què és una nació segon el text d’Ernest Renan ? pàg 37
  1. Quina va ser la finalitat de les revolucions de 1820? I el seu resultat?
  2. Explica les causes i els objectius de la revolta grega. Text pàg 38.
  3. On van esclatar revoltes a la dècada de 1830? Què van aconseguir?
  4. Comenta el quadre de Delacroix. Pàg 38.
  5. Quines són les principals característiques de la revolució de 1848?
  6. Quines diferències hi ha entre la democràcia i el liberalisme?
  1. Quina era la situació d’Itàlia al començament del segle XIX?
  2. Quins lideraven la unificació italiana?
  3. Quina era la situació d’Alemanya al començament del segle XIX?
  4. Quins lideraven la unificació alemanya ?
  5. Quins problemes persistien a Europa a la darreria del segle XIX?

 

 

 

 

Estructura de lĺexamen 21 dĺoctubre

iesgc | 06 Octubre, 2011 16:17

  Estructura de l’examen 21 d’octubre

- El primer exercici consistirà en definicions Haveu de contestarà el terme correcte segons la definició oferta; escollir 10 termes entre els 20 que s'ofereixen, de les 31 termes que teniu a la continuació de l’article,   amb un valor de 0,2 punts cadascun(les errades lleven 0,2), aquest primer exercici val un total de 2 punts. A la UIB ja han penjat totes les definicions que poden sortir. A Selectivitat i que són les que utilitzaré a l’examen.

- En el segon exercici de cada opció es proposaran quatre temes  i haveu de triar un per desenvolupar en un full. Aquest exercici té un valor de 4 punts. S’han de desenvolupar els següents aspectes (en general):

- Context històric-cronològic.

- Característiques generals de l’estil.

- Autors i evolució.

- Obres més representatives.

A triar entre aquests temes:

UNITAT 1.

- La pintura rupestre: Definició i característiques de les zones cantàbrica (Altamira) i del llevant de la península Ibèrica (Cogull).

- Arquitectura megalítica i cultura talaiòtica: Definició i tipus de construccions neolítiques (menhir, alineament, cromlec i dolmen). La cultura talaiòtica de les Balears: Talaiots, taules i navetes.

  - L’art de l’antic Egipte: Fonaments socials i religiosos de l’art egipci. Arquitectura funerària (mastabes i piràmides) i religiosa (temple).

- Les arts plàstiques a Egipte: Iconografia i manifestacions (escultura exempta, relleus i pintura).

 - L’arquitectura i les arts figuratives a Mesopotàmia. Les cultures mesopotàmiques. Arquitectura sumèria: El ziggurat.

-  La plàstica sumèria: Relleus (estela d’Hammurabi) i escultura exempta (estàtua de Gudea). Els relleus assiris. Babilònia (porta d’Isthar).

UNITAT 2.

- L’arquitectura grega: Urbanisme: La polis. El teatre.

- Origen, funció, característiques, elements i tipologies del temple. Els ordres arquitectònics.

- L’escultura grega: Característiques generals. Evolució: L’època arcaica (kuros i kores) i  el període sever

- Escultura. El moment clàssic. Miró, Policlet i Fídias.

- Escultura; transformacions al segle IV aC (Praxítels, Lisip i Escopes) i l’hel•lenisme i les seves escoles: Rodes, Pèrgam i Alexandria.

-  En el tercer exercici es proposaran dues imatges d'obres d'art i s'ha de triar una. D'aquestes imatges, l'alumnat ha de fer un comentari específic textual (formal i iconogràfic) i contextual d'una, a lliure elecció. Aquest exercici té un valor de 4 punts. A la UIB ja han penjat totes les imatges que poden sortir. A Selectivitat i que són les que utilitzaré a l’examen.

 Obres que poden sortir

Bisó d’Altamira.

 Naveta dels Tudons.

Temples de Karnak i Luxor, Tebes.

Grup de l’emperador Miceri.

Relleus del palau d’Assurbanipal

Partenó.

Erectèon.

Discòbol.

 Relleus de les Panatenees (Fídies).

Dorífor.

Hermes d’Olímpia.

Laocoont i els seus fills .

 El vídeo que hem vist avui a classe sobre el Partenó, abans i després...

 A continuació DEFINICIONS  

 

 (Segueix)

2. LA REVOLUCIË INDUSTRIAL

iesgc | 05 Octubre, 2011 16:50

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

  1. Conèixer els canvis que van donar lloc a la revolució agrícola.
  2. Explicar les causes de l’augment demogràfic
  3. Reconèixer les característiques de les principals sectors industrials
  4. Explicar la doctrina del liberalisme econòmic, model ideal i problemes.
  5. Definir; revolució industrial, sistema fabril, capitalisme, proteccionisme, lliure canvi, borsa, segregació urbana.
  6. Narrar la situació de la dona al segle XIX.
  7. Narrar les característiques de l’esclavitud.
  8. Comentar gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

ACTIVITATS

1- Què és? On es va produir? Quan?

2- Quines són les principals característiques de la Revolució Industrial?

3- Explica en que consisteix el sistema Norfolk (pàg 24).

4- Explica les conseqüències de les lleis de tancament.

5- Per què els pagesos més pobres s’oposaven als tancaments (text pàg 25)

________________________________________________________________

6- Explica les causes de l’augment demogràfic.

- Comentar el gràfic de la població a alguns països europeus (pàg 25).

7- Comenta que era el sistema fabril.

- Explica la mecanització del sector textil (pàg 27)

_________________________________________________________________

8- Quines matèries primer eren bàsiques per la revolució industrial? Per què?

9- Com va millorar el transport? Quines conseqüències va tenir aquesta millora?

10- Quines crítiques va rebre el ferrocarril? (pàg 28).

11- Explica les característiques del liberalisme?

__________________________________________________________________

12- Quina catastrofe pregona Malthus?

13- Quines són les principals diferències entre les crisis econòmiques a l’Antic Règim i el capitalisme?

14- Defineix burgesia i proletariat.

15- Explica què era el lliure canvi i el proteccionisme?

16- Explica què és una societat anònima i la borsa.

__________________________________________________________________

- Comenta el text dels barris londinencs (pàg 35)

17- Analitza la distribució de la renda el 1867 (pàg 36)

18- Explica la situació de la dona al segle XIX.


L’ESCLAVITUD.

L’esclavitud va permetre una enorme acumulació de capital clau al desenvolupament del capitalisme durant la Revolució industrial

 

1.- CONSEQÜÈNCIES

PER A ÀFRICA


A
- Demogràfiques: disminució del creixement de la població africana, ja que els homes i dones en edat de procreació van ser els més venuts. Per cada home que es posava a treballar a les plantacions hi havia dos que havien mort abans. Els 23 milions d´esclaus comptabilitzats poden representar uns 60 milions de vides perdudes a Àfrica.

B- Econòmiques: la inseguretat dificultava l'agricultura i el comerç. L’ activitat econòmica es va orientar cap a l'exportació d'éssers humans.

C- Polítiques:  es van desenvolupar tribus militars amb base en el comerç d'esclaus, va accentuar la violència i va ser una de les causes de la caiguda de molts regnes

PER AMÈRICA

-  Racisme i deshumanització.

- Desenvolupament de les plantacions.

 

2.- LA LLUITA CONTRA L’ESCLAVITUD.

L'abolició de l'esclavitud va ser un procés lent,  a partir del segle XVIII i les idees de la Il·lustració. Es prohibeix primer el tràfic i posteriorment declaren abolida l'esclavitud.

L'abolició no va implicar la supressió definitiva de l'esclavitud sinó la seva il·legalitat. De fet, la servitud forçosa, la tracta clandestina, l'explotació i els prejudicis no es van extingir amb l'abolició.

El fi de l’esclavitud en EUA va ser el començament de l’apartheid i de la

Limitació dels drets civils dels negres.

___________________________________________________________

MIDDLETON, J. (1798): View of the agriculture of Middlexex

        Cercamientos. Son tales y tantos los beneficios y ventajas que se podrían derivar de un total cercamiento de las common lands [tierras comunales] que me es imposible describirlos o enumerarlos. Daría la oportunidad de separar las tierras áridas de las húmedas, la de desecar estas últimas, la de abonar las zonas agotadas, y todo ello podría producir inestimables resultados: el nuevo ordenamiento permitiría con la ayuda de hábiles ganaderos, la cría de ovinos y de bovinos de raza mucho mejor que las que se ven habitualmente en estas zonas, en donde hay animales miserables y medio muertos de hambre. Teniendo el ganado en zonas cercadas se conseguiría mantener un número mayor con una misma cantidad de alimento [...]

          Hay que señalar también que el sistema de las common lands nunca ha aportado nada a la solución del problema del empleo. Y que apenas se hiciera un cercamiento, la situación se transformaría positivamente, y una desolada tierra incultivada se convertiría en la más risueña de las zonas. Actividades y trabajos de toda índole  se desarrollarían en esos lugares. El que quisiera contribuir a esa empresa encontraría una gran cantidad de ocasiones de trabajo: excavar fosas y canales de desagüe, construir terraplenes y vallas, plantar setos y árboles; los fabricantes de carros, los carpinteros, los herreros y demás artesanos del campo no tendrían que quedarse con los brazos cruzados pues habría muchos trabajo para ellos en la construcción de factorías y de sus respectivos anexos, y en la proyección y construcción de caminos, puentes, cercados, etc. Pocos años después, una vez organizado el sistema agrícola regular, se podría alimentar y dar trabajo a una población notablemente aumentada.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS