Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ DE CIUTADANIA I DRETS HUMANS.

iesgc | 29 Novembre, 2011 09:21

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ DE CIUTADANIA I DRETS HUMANS.


- S’ha de fer una activitat correcta per cada punt a recuperar. O sigui si teniu un 0 haveu de fer cinc activitats correctes. La puntuació màxima és un 5.


- El darrer dia per lliurar les activitats de recuperció és el divendres 9 de desembre.


Possibles activitats de recuperació (s’ha de copiar l’enunciat):
- Totes de la pàgina 62.
- Pàgina 72.

- 1 i 2, pàg 74.

- 1 pàg 76.

- 1 i 2 (text pàg 78).

-  Pàgina 73 (aplica els conceptes).


- Resumir i comentar notícies relacionades amb els temes donats a classe.

 

Dilluns (2B) i dimecres  (2A) recolliré els quaderns.

Objectius unitats 3-4. Primer de batxillerat

iesgc | 28 Novembre, 2011 15:22

 Les imatges (recordau que també pot haver textso) que poden sortir a l'examen són:

- Del Llibre pàg 62,74, 


 

3. LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870).

OBJECTIUS DIDÀCTICS

  1. Sintetitzar les causes que van desencadenar la  Revolució Francesa.
  2. Conèixer i descriure els principals esdeveniments dels inicis de la Revolució Francesa. Dels Estats Generals a l’Assemblea Nacional Constituent.
  3. Analitzar les principals etapes de la Revolució ; la Monarquia Constitucional, la República Democràtica i la República burgesa ,diferenciant les postures i els interessos dels diversos sectors socials.
  4. Explicar la França de Napoleó.
  5. Analitzar el sistema de la Restauració.
  6. Comparar liberalisme i democràcia.
  7. Definir: llei Chapelier, desamortització, sans-culottes, Olimpe de Gouges, Babeuf, francmaçoneria, Santa Aliança, nació,
  8. Comparar els processos d'unificació política d'Itàlia i Alemanya.
  9. Comentar gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

4.- EL MOVIMENT OBRER (1789-1914).

OBJECTIUS DIDÀCTICS

 

  1. Comentar el desenvolupament de les primeres associacions obreres; del ludisme al cartisme.
  2. Definir; Socialisme Utòpic, Fourier, Robert Owen. Louis Blanc, Proudhon, la Comuna, Louis Michel, Clara Zetkin,  Socialdemocràcia
  3. Explicar les condicions de vida i de treballs dels obrers.
  4. Comparar les teories del marxisme i l’anarquisme.
  5. Explicar la Primera Internacional: Desenvolupament i crisi.
  6. Analitzar la Segona Internacional: Desenvolupament i crisi.
  7. Comentar els avenços del sindicalisme.
  8. Explicar l’evolució del socialisme i del anarquisme
Comentar gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors

 

4. Espanya al segle XIX.

iesgc | 27 Novembre, 2011 23:02

UNITAT 4- L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D'UN RÈGIM LIBERAL  

Examen. 22 de desembre (2ª Avaluació)

 

OBJECTIUS.

1.-  Explicar les causes de la guerra del francès.

2.- Comenta l’origen i característiques de la Constitució de Càdiz.

2.- Definir: Ferran VII, Riego, Marina Pineda, Trienni Liberal, Isabel II, Mendizabal, Narvaez, demòcrates, O’Donell, Amadeo de Saboia, Canovas y Sagasta.

3.- Enumerar les causes de d’independència de l’Amèrica Hispànica.

4.- Comenta les guerres carlines.

5.- Compara els liberals moderats i els progressistes.

6.- Explica el Sexenni revolucionari.

7.- Analitza la Restauració

 

 

Fer un comentari dirigit d' una imatge, text, quadre, gràfica relacionats amb els objectius.

 

ACTIVITATS.

 

  1. Quines varen ser les causes de la Guerra del Franès?
  2. Comenta els principals fets bèl·lics de la Guerra.
  3. Explica les característiques de la Constitució de Cadis.
  4. Explica les vinyetes del retorn de l’absolutisme de la pàgina 69.
  5. Resumeix el text “el retor a l’absolutisme” pàg 68
  6. Què eren els pronunciaments?
  7. Què va ser  el Trienni Liberal?
  8. Com va acabar el Trienni Liberal?
  9. Què va fer Ferran VII al tornar al poder?
  10. Qui era Mariana Pineda?
  11. Explica el conflicte dinàstic.
  12. Comenta la litografia de la pàgina 69.
  13. Explica les causes de la independència de l’Amèrica hispana.
  14. Quins problemes tenien les noves repúbliques?
  15. Per què es va inicia la guerra carlina?
  16. Qui donava suport a cada bàndol a la guerra carlina? Per què?
  17. Comenta el text del carlisme (pàg 72)
  18. Quines reformes van fer els liberals progressistes entre 1835 i 1837?
  19. Quines mesures va prendre el liberalisme moderat (1843-1854)?
  20. Què es va fer durant el bienni progressista?
  21. Quins eren demòcrates i republicans.
  22. Sintetitza les demandes del text de  les Juntes revolucionàries de 1868 (pàg 76)
  23. Quines reformes es van impulsar a partir de 1868?
  24. Per què va fracassar la monarquia d’Amadeo de Savoia?
  25. Comenta el dibuix satíric (pàg 77)
  26. A quins problemes es va haver d’enfrontar la Primera república?
  27. Explica les característiques del sistema polític de la Restauració.
  28. Sintetitza els mitjsn que s’utilitzaven per falsejar les eleccions?
  29. Per què van sortir els nacionalismes? On van sorgir?
  30. Explica les causes de la Guerra de Cuba.
  31. Explica les conseqüències de la Guerra de Cuba.

 

 

 

Enllaços S. Pere de Moissac i Pòrtic de la Glòria

iesgc | 27 Novembre, 2011 22:59

Sant Pere de Moissac.

Comentaris en català 

SANT PERE DE MOISSAC (word descarregar) Pius XII

http://www.xtec.es/~jarrimad/medieval/romanico/moissac.htm 

Comentari molt complet i imatges a les pàgines de  http://www.arquivoltas.com/22-Francia/22-Moissac03.htm 

Presentació; http://www.slideshare.net/baldufa8/29-sant-pere-de-moissac

 Pòrtic de la Glòria.

SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (word descarregar Pius XII)

Esquema complet de la portada http://www.telefonica.net/web2/rinconesdesantiago/Paginas/Portico_explica.htm

En 3D http://vimeo.com/31595008

 Conferències molt interessants sobre el Pòrtic.

http://www.programacatedral.com/videos

 

Vacas de Julio Medem. Guerra Carlista.

iesgc | 26 Novembre, 2011 17:28

 Vacas de Julio Medem. Guerra Carlista.

5. Imperialisme

iesgc | 24 Novembre, 2011 23:01

 

5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914).

OBJECTIUS DIDÀCTICS

 

1.- Analitza les característiques de la segona revolució industrial:

2.- Explica les causes de l’imperialisme.

3.- Identifica les principals caracerístiques del repartiment del món.

4.-  Explica les formes d’administració colonial.

5.- Analitza les conseqüències de l’ imperialisme.

6.-Defineix; conferència internacional de Berlín, guerra anglo-bòers, guerra russo-japonesa, guerres de l’opi, bòxers, doctrina Monroe, neocolonialismo, época Meiji

7.- Comentar gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

 

ACTIVITATS.

 

1.    Explica el quadre el creixement de la població mundial, causes i conseqüències. (pàg 88).

2.    Explica el mapa de l’emigració europea, , causes i conseqüències (pàg 88).

3.    Comenta el gràfic països amb més emigracions, , causes i conseqüències (pàg 88).

4.    Quines són les noves fonts d’energia de la segona revolució industrial?

5.    Quins van ser els nous mitjans de transport a la segona revolució industrial?

6.    Enumera nous invents de la Segona Revolució industrial?

7.    Explica les noves formes de concentració empresarial.

8.    Comenta el text del fordisme (pàg 91).

9.    Comenta els quadres la producció mundial i el comerç internacional (pàg 93).

10.              Explica les causes econòmiques de l’imperialisme.

11.              Explica les causes ideològiques i polítiques de l’imperialisme.

12.              Comenta el quadre els imperis colonials el 1914 (pàg 96).

13.              Analitza els mapes d’Àfrica de la pàg 96.

14.              Comenta els projectes imperialistes britànics i francès a Àfrica

15.              Explica la conferència internacional de Berlín i la guerra anglo-bòer.

16.              Comenta el mapa d’Àsia el 1914.

17.              Explica el control imperialista de Xina.

18.              Explica l’imperialisme dels Estats Units.

19.              Explica l’imperialisme japonès.

20.              Comenta les formes d’administració colonial.

21.              Explica les conseqüències de l’imperialisme.

 

 

I.- A que causes, característiques i conseqüències fan referència els següents textos i imatges? Un mateix text es pot relacionar amb diverses causes, característiques i conseqüències. Raonar la resposta.

 

1.- Per salvar quaranta milions de britànics de la guerra social, nosaltres, els polítics colonials, hem de fer nostres nous territoris i col·locar- hi l´ excés de població, per trobar- hi nous mercats on vendre els productes de les nostres fabriques i de les nostres mines.  Cecil Rodhes 1895.

 

2.- Gairebé tots el fisiòlegs opinen que les homes de raça negra tenen, per naturalesa un intel·lecte reduït (...) Sense negar que els negres es puguin civilitzar, és cert, però que la seva civilització serà inferior a la nostra perquè la força de la ment d´ aquella gent és realment inferior a la nostra. geografia universale, 1850.

 

3.- La natura ha creat una raça d´obrer. Ës la raça xinesa, d´una habilitat manual meravellosa i sense gairebé cap sentiment de l’ honor. (...) Una raça de mestres i soldats: aquesta és la raça europea. Renan 1871.

 

4.- Una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Ferry J.

 

5.- Els recursos minerals i vegetals d aquestes meravelloses contrades són dels més importants del món. Si es poguessin fer servir els indígenes per explotar aquestes riqueses, immenses fortunes recompensarien ben aviat els esforços del pioners. Cameron A través d´ Àfrica, 1877

 

6.- La història d’ Algèria és la d´una concentració progressiva de la propietat territorial en mans dels europeus (...) S´ha estimulat l´anul·lació de les jerarquies tribals, (...) s´han substituït les forces col·lectives  per les individuals i s´ha creat una mà d´obra barata. (...) s´ha negat als musulmans l´ús del seu propi idioma. Des del 1830 la llengua àrab es considerada a Algèria com a estrangera. Sastre. Temps Moderns. Num 123. 1956.


  7.- “ Senyors hi ha un segon punt, un segon ordre d’idees que he d’abordar, el més ràpidament possible: és l’aspecte humanitari i civilitzador de la qüestió... És necessari dir obertament que les races superiors tenen un deure respecte de les inferiors... perquè hi ha un deure cap a elles: el de civilitzar-les...” J.Ferri (1885)

 

8.- Som autoritzats per la Comissió d’Emigrants de les colònies de Sa Majestat a lliurar passatge gratuït en primera classe, cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia , a qualsevol que vulgui venir-hi com a pagès, pastor, criat, o miner. És urgent la demanda de colons, assegurem un bon sou i confort a qualsevol home de bé i la seva família. Anunci publicat al diari Northampton Herald el 1839.

 

Romànic

iesgc | 24 Novembre, 2011 23:01

 

BLOC 3 L’ART A L’ÉPOCA MEDIEVAL.

2.- ROMANIC

Característiques de l’arquitectura, l’escultura i la pintura. L’arquitectura romànica: Cronologia i períodes. El temple romànic: Elements arquitectònics. El monestir: El claustre. Geografia del romànic. La plàstica: Iconografia. Característiques de l’escultura monumental (els pòrtics). Característiques de la pintura mural (exemples de Catalunya i Sant Isidor de Lleó) i pintura sobre taula (exemples catalans)·

El camí de Sant Jaume. Concepte i significació de la peregrinació. Les rutes històriques i les esglésies de peregrinació: Sant Serní de Tolosa, Santiago de Compostel·la.

 

L’arquitectura romànica a Espanya.Jn09

L’arquitectura romànica i la seva incidència a França.JN06 SET05

La pintura romànica a Espanya. Set 08, SET07, SET06

 

Santiago de Compostel.la (p. 103-104 -109) Set 2011

Sant Pere de Moissac

Pintures murals de Sant Climent de Taüll (p.112)

Pintures murals de l’església de Sant Isidor, Lleó (p.112)

 

0.- INTRODUCCIÓ.

- Marc espacial, cronològic i històric. Europa occidental del s.XI al XII, Feudalisme i teocentrisme

- Característiques generals . Art religiós, simbòlic i didàctic.

1.- ARQUITECTURA

- Característiques generals: religiosa i rural. Materials. Cobertes i suports (arc mig punt, volta de canó i d’aresta, murs gruixat, contraforts exteriors, pilars i columnes) . Elements decoratius.

- Tipologia edificis. El monestir, El temple romànic, les esglésies de peregrinació; el camí de Sant Jaume. Concepte i significació de la peregrinació. Les rutes històriques i les esglésies de peregrinació: Sant Serní de Tolosa, Santiago de Compostel·la. Arquitectura civil  Geografia del romànic.

2.- ARTS PLÀSTIQUES.

La plàstica: Iconografia. La Bíblia, les vides dels sants, bestiari,motius florals, vegetals i geomètrics

Característiques de l’escultura monumental (els pòrtics). Subordinades a l’arquitectura. Funcions didàctica, educativa  i simbòlica.

Característiques de la pintura mural al fresc (exemples de Catalunya i Sant Isidor de Lleó) i pintura sobre taula al tremp d’ou(exemples catalans), miniatures· Claredat, senzillesa, esquematisme, simbòlisme  antinaturalisme, adaptació al marc arquitectònica. Prescindeix espai. Horror al buit. El dibuix, amb línia grossa, colors plans i sense volum. No es representa la llum.

TERMES “OBLIDATS”

- Panteó. - Tolos

RELACIONATS AMB EL ROMÀNIC


         Absidiola

         Absis

         Ametalla mística o màndorla.

         Arc de mig punt.

         Arc faixò o perpany.

         Arquivolta

         Baptisteri

         Cimbori

         Clau (d’arc, de volta)

         Claustre

         Creuer

         Cúpula

         Deambulatori [sinònim: girola]

         Dovella

         Fletxa d’arc

         Fresc [sinònim: pintura al fresc]

         Frontó

         Giroal o deambulatori.

         Imposta (línia)

         Intradós

         Llum (de l’arc)

         Mainell [sinònim:trencallums]

         Nau

         Nervadura [sinònim: nervi]

         Petxina

         Pilastra

         Planta (basilical, de saló)

         Policromia

         Pòrtic

         Presbiteri

         Relleu (baix,mig,alt)

         Salmer

         Talla

         Tambor

         Timpà

         Tetramorf

         Transsepte

         Tremp (pintura al tremp)

         Trifori

         Tribuna

         Trompa

         Volta (de canó, de creueria)

         Volta/cúpula gallonada

Vídeos resum sobre estils artístics.

iesgc | 17 Novembre, 2011 18:20

Bons vídeos sobre Art a artecreha, resumeixen en menys de 10 minuts un estil artístic.

 Paleocristià - Bizantí.

Preromànic.

 

Islàmic

 

 

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

iesgc | 17 Novembre, 2011 18:13

 Torn a penjar un exemple de comentari de tex de la declaració de dels drets de l'home i del ciutadà de 1793

 

COMENTARI DE TEXT

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà fou una declaració de principis de la Assemblea Constituent francesa, realitzada el 26 d'agost de 1789, junt amb els decrets del 4 i l'11 d'agost de 1789 sobre la supressió dels drets feudals, un dels texts fonamentals votats por dita Assemblea, i serví de prefaci o preàmbul a la Constitució de 1791. El Rei Lluís XVI la ratificà el 5 d'octubre, baix la pressió de la Assemblea i el poble, que havia acudit a Versalles.

La Declaració es situa durant el primer període de la Revolució francesa. Un període en el que el liberalisme mostrà que seria la doctrina que regiria la societat en els anys següents. Per tant podem dir que La Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà és un dels texts claus i fonamentals d'un procés revolucionari que suposà el pas d'una societat estamental, una monarquia absoluta i una economia feudal a un nou món regit per una economia liberal-capitalista, , una societat de classes i un model polític parlamentari.

Com veurem amb el text la inspiració intel·lectual d'aquest es troba en el pensament filosòfic de la Il·lustració, així idees com l'antropocentrisme, el pragmatisme i sobretot el racionalisme i el universalisme estableixen un marc general on noves idees polítiques més concretes com les de Montesquie (divisió de poders) o Rousseau (contracte social) és puguin aplicar. Ara bé la inspiració més propera i directa és la Declaració de drets de Virgínia de l'any 1786.

A continuació analitzem el text per poder observar el canvi a nivell social, polític i econòmic que suposà.

Si llegim el preàmbul podem observar clarament l'objectiu del text, el de declarar els principals drets de l'home i les bases que han de regir el govern de les societats, per tal de garantir la felicitat de tots els components d'aquetes. I aquests drets són inviolables i sagrats és a dir que ningú pot privar d'ells a cap persona, i tampoc ho pot fer l'estat o el rei. I són inviolables per que són naturals, inherents a tota persona. Aquí s'aprecia un dels canvis més grans amb l'època que s'abandona, el fet de que els drets siguin d'origen natural. Abans tot el que era legítim, era de designi diví, en canvi a partir d'ara (tot i que els drets són també sagrats, i la declaració està proclamada sota la presència i baix els auspicis del Ser Suprem) s'abandona aquesta teoria de l'origen diví del dret per un de més racional.

El primer article estableix que totes les persones són lliures i iguals en drets. Són dos dels drets bàsics que proclama la declaració, i del nou món que s'està creant. A partir d'ara desapareix la diferència de drets l'Antic Règim, on uns estaments gaudien de molts drets i els altres pràcticament només tenien deures (tercer estat). Aquesta igualtat de drets anticipa la igualtat davant la llei (article 6) que també romp amb la privatització del dret existent amb l'Antic Règim que feia que cada estament gaudis d'una llei pròpia, que evidentment era molt més dura i injusta amb el tercer estat. També s'estableix la igualtat impositiva, és a dir tots han de contribuir al manteniment de l'estat segons la seva capacitat (article 6). Això suposa una altre gran ruptura respecte al període absolutista anterior, on els únics encarregats de sostenir l'estat eren els representants del tercer estat, ja que tant noblesa com clergat escaven exempts de impostos. Per tant podem dir que la igualtat, en tots els seus àmbits és una de les idees i un dels objectius que guiaren tant als redactors de la declaració com als revolucionaris del moment.

Però parlem d'un altre dels conceptes claus de la declaració, la llibertat. Aquesta ja apareix al primer article, que estableix que tota persona neix lliure. Aquesta és una altre de les innovacions o canvi més grans de la societat que s'estava creant. Amb anterioritat l'àmplia majoria de la població era vassalla d'un senyor. Aquests contractes de vassallatge vinculaven al vassall a una terra i el mantenien lligat a aquesta malvivint de per vida, ja que la única opció que li podia quedar era abandonar al senyor (no era gens fàcil i si molt perillós) per acudir a un altre senyor al que rendir vassallatge i malviure igual. A partir de la declaració l'home era lliure, podia moure's al seu gust i treballar al server de qui ell decidís. Tot i que com el temps demostrarà, la llibertat no portà la millora de les condicions socials de l'àmplia majoria, per que al final sempre van dependre dels propietaris i en alguns aspectes inclús la situació va empitjorar, ja que abans els contractes de vassallatge o feudals eren en molts casos vitalicis o inclús hereditaris, el que permetia al camperol tenir sempre una terra per conrear, a partir d'ara al declarar-se la propietat privada de la terra molts pagesos es van veure desvinculats d'aquesta i van convertir-se en simples jornalers a sou.

Referent a la llibertat hem de dir que s'estableix la llibertat de pensament, d'opinió (inclús religiosa), i d'expressió (articles 10 i 11), fet també totalment nou, ja que fins aleshores tot pensament oposat el pensament oficial (el rei de torn, la religió catòlica, el feudalisme, &) era reprimit amb duresa, inclús amb la mort si aquet suposava una amenaça pel règim dominant.

I es que com hem dit la llibertat és un eix bàsic de la declaració, que estableix una definició del que ell entenen per llibertat (article 4). Aquesta llibertat no és més que el dret a fer el que un vulgui sense pertorbar els drets de la resta. És a dir que la llibertat té uns límits, i aquests vendran marcats per la llei.

Aquesta llei com hem dit abans és igual per a tots, i ha de ser l'expressió de la voluntat de tota la societat, i tots tenen dret a participar en la seva elaboració, directa o indirectament (a través de representants)i també la obligació d'obeir-la. Això és el pas bàsic cap a un sistema parlamentari oposat a l'antiga monarquia on el poder legislatiu estava en mans d'una sola persona, i les lleis es justificaven com a manament diví. Ara ja no, tothom podia participar en la seva elaboració, i la seva justificació era el benefici social (article 5). Es pretenia acabar amb els usos arbitraris i abusos de la justícia (article 7) existent fins aleshores, que provocaven condemnes en molts casos injustes.

Molt relacionat amb el fet de que el poble elabori les lleis està el concepte de sobirania nacional (article 3), una de les idees bàsiques del pensament polític de l'època. El poble és el que decidia, ja no existirien reis que actuassin en benefici propi sense cap impediment, ja que tota autoritat havia d'emanar de la Nació. Aquesta autoritat, que segons la declaració és necessària per a garantir els drets de l'home (article 12), haurà d'emanar del poble i està obligada a velar pel benefici de la societat, ja que ella és la que l'ha creat. Per tant el poble té el dret a demanar comptes de com és gestiona dita autoritat per part dels agent públics. És en aquests aspectes on la influència de Rousseau és més apreciable, i on s'intenta portar a la pràctica el seu concepte de contracte social.

Finalment per acabar amb l'anàlisi de la Declaració destacar un dels drets que marcaria el devenir del món, el dret a la propietat. Aquesta era la base econòmica que guiaria el futur. La fi d'un món feudal on no existia la propietat privada donà pas a un nou món on la propietat privada en serà la base. A partir d'ara el capitalisme es podia desenvolupar ja que va establir un nou objectiu bàsic per a tota persona, el de intentar tenir el màxim de propietats possibles.

En definitiva un text fonamental del moment, i clau en el futur. En un primer moment suposà la base de la monarquia constitucional que s'establiria. Però la seva influència, i la de tot el període revolucionari abraça molt més que la de la França dels següents anys. Al crear-se l'Imperi napoleònic les idees de la revolució (que tenien la pretensió de ser universals) és van escampar per arreu d'Europa, i van inspirar moltíssims processos revolucionaris i nombroses constitucions com l'espanyola del 1812. I és que les idees revolucionaries basades en el liberalisme econòmic, la sobirania nacional i el parlamentarisme, la igualtat jurídica i la llibertat és van anar imposant poc a poc i van acabar per destruir un sistema totalment injust que no pogué fer front a unes idees basades amb la raó. Aquestes idees són la base del mon en que vivim avui, la idea actual de democràcia prové d'aquella època, tot i que no podem dir que la nostra societat sigui exactament la establerta pels revolucionaris francesos, ni molt menys. Per sort algunes coses que la declaració de drets i els ideòlegs de la Revolució van obviar han canviat per a millor. Així i podem criticar que la declaració no establís o almenys intentàs garantir una igualtat econòmica, és clar que aquest no era un objectiu de la revolució (ells pretenen el predomini econòmic de la burgesia), així com hem dit ja abans molts camperols van seguir malvivint (inclús pitjor que abans), i els futurs treballadors de les fàbriques tampoc van gaudir d'un marc legal que els permetés una vida digna. D'aquesta manera van sorgir moviments obrers que s'oposaren al sistema creat a partir de la Revolució, i que reclamaren una major igualtat econòmica, i és a aquests els que s'ha d'agrair que els treballadors més humils hagin millorat la seva situació, i no a la revolució francesa i les seves idees.

Igual passa amb el tema de les dones. La Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà es pot interpretar en un sentit literal, per que de la dona poc se'n parla. Així el principi d'igualtat i de universalitat de la revolució és por posar en entredit. Per aquest motiu Olympe de Gouges, al 1791, redactà la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, fent que la dona entràs, tot i que amb un document no oficial, a la història dels drets humans. Les dones van haver de lluitar molt per començar a veure reconeguts els seus drets, i és avui en dia un camp de batalla, ja que la igualtat total no és del tot existent.

 

 

 

Louise Michel

iesgc | 13 Novembre, 2011 22:31

Video que narra la biografia de Louis Michel.

Mujeres Revolucionarias. Louise Michel la heroina de la primera revolución proletaria

Imatge i article a l'estel negre.

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS