Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

Activitats ciutadania

iesgc | 27 Marš, 2012 08:26

ACTIVITATS CIUTADANIA
 
Lliurament. 
 
2A; dimecres 18
2B;dilluns 16
 
 
1 i 2 pàgina 120.
1 pàgina 121. 
3 i 4 pàgina 123

s. XVIII-XIX / Arquitectura segle XIX

iesgc | 25 Marš, 2012 20:17

 

-El guió donat a classe; segle XVIII i començament segle XIX.

Article sobre l'auditori de Chicago.  

 - La verdadera historia de la Torre Eiffel

UNITAT 9 GUERRA CIVIL I DICTADURA ( pÓg176 / 228).

iesgc | 22 Marš, 2012 17:54

UNITAT  9 GUERRA CIVIL I DICTADURA  ( pàg176 / 228).

 

OBJECTIUS

 

1.- Explica la participació internacional a la guerra civil.

2.- Comenta el conflicte entre guerra i revolució a la zona republicana.

3.- Analitza com es va imposar la dictadura militar a la zona sublevada.

4.- Explica el desenvolupament de la guerra

5.- Analitza les conseqüències de la guerra civil; exili, dictadura, relacions exteriors, misèria i autarquia. (pàg 183, 230 i 232).

6.- Definir; fuero del trabajo. Llei de successió, divisió azul, aïllament internacional, cartilla de racionament, mercat negre.

7.- Fer un comentari dirigit d' una imatge, text, quadre, gràfica relacionats amb els objectius.

 

 

ACTIVITATS.

 

1.- Com es va convertir el cop d’estat en guerra civil.

2.-  Comenta els textos de l’aixecament (pàg 176)

3.-  Com es va distribuir l’ajuda internacional?

4.- Comenta els cartells de la pàgina 177.

5.- Què va ser el Comitè de No Intervenció?

6.- Sintetitza el que va passar a la zona republicana, revolució social.

7.- Explica el text el procés de col·lectivització (pàg 178)

8.- Qui i per què es van enfrontar a la zona republicana a 1937

9.- Cometa els cartells de la pàgina 178.

10.- Quin tipus d’estat van organitzar els sublevats a les zones que controlaven?

11.- Explica la repressió a la zona sublevada.

12.- Comenta els cartell “els nacionals” de la pàgina 179.

13.- Comenta les imatges de la pàgina 180.

14.- Comenta les imatges de la pàgina 181.

15.- Resumeix les etapes i principals esdeveniments de la guerra.

16.- Explica les imatges de la pàgina 182.

17.- Explica el que va passar amb els exiliats.

18.- Comenta el quadre de les víctimes de la pàgina 183.

19.- Explica les característiques bàsiques de la dictadura.

20.- Comenta les relacions exteriors d’Espanya entre 1939 i 1953.

21.- Analitza la situació demogràfica i econòmica d’Espanya al final de la guerra.

22.- Què era l’intervencionisme, l’autarquia i el proteccionisme.

23.- Explica que era el racionament i el mercat negre.

 

UNITAT 11 LA GUERRA FREDA (1945-1991) pÓg 222 -284.

iesgc | 22 Marš, 2012 17:53

UNITAT 11 LA GUERRA FREDA (1945-1991) pàg 222 -284.

 

Objectius.

1.- Explicar la formació de blocs a la guerra freda; Grècia, la crisi alemanya i la guerra de Corea.

2.- Definir: plan Marshall, Kominforn, OTAN, COMECON, Pacte de Varsòvia.

3.- Explica les crisis relacionades amb la descolonització; la guerra de Vietnam.

4.- Comenta en que va consentir la coexistència pacífica.

5 -  Analitzar els problemes interns dels blocs.

6.- Explica el fi de la guerra freda: la desaparició de l’URSS i del bloc de l’est

7- Comentar gràfics, textos, vídeos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

 

Activitats.

  1. .- Defineix la Guerra Freda-
  2. .- Comenta el mapa de la pàgina 225.
  3. .- Què va passar a Grècia al final de la Segona Guerra Mundial?
  4. .- Explica el quadre l’ajuda dels Estats units a Europa (1948-1952). (pàg 226).
  5. .- Comenta els textos referents al Pla Marshall. (pàg 226)
  6. .- Explica el blocatge de Berlín.
  7. .- Comenta el text doc 2 per justificar el mur de Berlín (pàg 228)
  8. .- Comenta el doc 1 del mur de Berlín (pàg 228).
  9. .- Explica les causes de la guerra de Corea.
  10. .- Comenta el mapa de la guerra de corea (pàg 230).
  11. .- Comenta les causes de la guerra de Vietnam.
  12. .- Explica el desenvolupament de la guerra de Vietnam.
  13. .- Comenta el mapa de la crisi dels Míssil (1962)
  14. .- Comenta la caricatura de la pàgina 233.
  15. .- Comenta els textos la crisi dels míssils (pàg 233).
  16. .- Quins van ser els primer signes del desglaç.
  17. .- Comenta el text viure en pau (pàg 234).
  18. .- Explica que va ser la caça de bruixes.
  19. .- Comenta la caricatura de la pàgina 235.
  20. .- Explica les dissidències de Iugoslàvia i Xina.
  21. .- Comenta el tex les reformes a Hongria (pàg 237).
  22. .- Comenta la caricatura de la pàgina 238.
  23. .- Comenta la caricatura de la pàgina 239.
  24. .- Comenta el text “el paper de la CIA” pàg 239.
  25. .- Explica la política dels Estats Unit a Amèrica Llatina (pàg 236)
  26. .- Explica la intervenció soviètica a Afganistan (pàg 236)
  27. .- Comenta el mapa de la pàgina 283.
  28. .- Comenta les principals característiques del govern de Regan.
  29. .- Analitza les causes de la crisi del sistema soviètic (pàg 284).
  30. .- Comenta el text “la crisi del model soviètic” (pàg 284).
  31. .- Explica en que van consistir les reformes de Gorbatxov.
  32. .- Comenta el text la política exterior (pàg 285).
  33. .- Explica que va passar a Polònia.
  34. .- Comenta el text la unificació d’Alemanya (pàg 286).
  35. .- Explica com va ser l’enfonsament comunista a Romania.
  36. .- Explica les causes de la dissolució de l’URSS.
  37. .- Comenta el text “el comiat de Gorbatxov” (pàg 287). 

Bloc 5. Lĺart contemporani. Lĺarquitectura contemporÓnia.

iesgc | 22 Marš, 2012 17:52

Bloc 5. L’art contemporani

 

  1.  L’arquitectura contemporània.

 

· La Revolució Industrial i els nous materials. L’urbanisme del segle XIX.L’arquitectura de l’enginyeria: mercats, ponts, ferrocarrils, exposicions universals: Paxton, Labrouste, Eiffel. L’urbanisme: París, Viena i la ciutat jardí. L’Escola de Chicago: Sullivan.

· El modernisme. El cas de Catalunya i les Illes Balears. Característiques generals del modernisme i el seu context historicosocial. Modernisme ondulant i geomètric. Catalunya: l’obra de Gaudí. Aproximació al desenvolupament del modernisme a les Balears. Gaudí i Lluís Domènech a Mallorca.

· L’arquitectura del segle XX: funcionalisme, Bauhaus, organicisme idarreres tendències. El moviment modern i l’estil internacional. L’obra deWalter Gropius i Mies Van der Rohe. Le Corbusier. L’organicisme: F. Lloyd

Wright. Aproximació al postmodernisme.

 

Obres a comentar.

Eiffel: Torre Eiffel.

Sullivan. Auditori de Chicago.

Gaudi. La Pedrera.

Van de Rohe: Pavelló alemany de Barcelona (2004)

Le Corbousier: Ville Savoie (2008 i 2010)

Wright: Falling Water House (2004).

 


A Selectivitat

.-El modernisme. JN08 JN04 El modernisme a Catalunya i les Illes Balears JN11

.- L’arquitectura del segle XIX.Jn09

.-L’arquitectura del ferro. JN06 SET04 – L’arquitectura de l’enginyeria SET11.

 

ARQUITECTURA DEL FERRO. ARQUITECTURA DE L’ENGINYERIA (PÀG 313).

 

 Marc espacial, històric i cronològic.

- Revolució Industrial. Arquitectura al servei de les necessitats de la classe media.

- Fort creixement demogràfic i urbanització; necessitats de construcció de nous habitatges (en vertical)

i plans d’ordenació urbana a les zones residencials de la burgesia.

- S’organitzaran exposicions universals on s’exposaran els avanços de cada país i on s’aplicaran els avanços en enginyeria i arquitectura per a la construcció

- Destaca el fort creixement dels Estats Units, que, amb a penes un segle d’existència, es convertirà en una potència mundial i afrontarà les necessitats d’aquest creixement amb una arquitectura molt funcional (l’Escola de Chicago)

- El positivisme filosòfic (Comte) i científic, derivat del racionalisme il·lustrat, és la tendència dominant: triomf de la idea de progrés, basada ara en una ciència objectiva (mètode científic) capaç de tots els avanços

 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

 

- L’arquitectura dels nous materials s’adapta perfectament al context històric i les noves necessitats de transport, de la indústria, demogràfiques (construccions ràpides i més barates) i culturals (museus, biblioteques,...)

- Nous materials:.El ferro colat o forjat  i l’acer seran fonamentals per la seva resistència, plasticitat i incombustibilitat, permetent prefabricar en sèrie llargues bigues que permeten construccions més barates i ràpides (sols es munten). El vidre: les millores en el seu tractament permetien fer làmines de gran tamany per a cobrir hivernacles, estacions, museus, pavellons,... amb un fàcil  ensamblatge en una estructura de ferro i deixant passar la llum. El ciment: apareix a finals del segle XIX i tindrà una gran influència

 

- L’economia crea la necessitat de noves tipologies arquitectòniques de grans dimensions i per  un transport més ràpid i modern (trens, tramvies,...): ponts, fàbriques, estacions de trens, mercats, biblioteques, pavellons exposicions universals...

- Nous elements: Mur cortina, peus d’acer laminat, columnes de fosa, cobertes d’armadura metàl·lica.

- Arquitectura desenvolupada per enginyers amb un esperit utilitari i funcional davant els arquitectes preocupats per la forma o estètica (historicisme que derivarà en un modernisme que anirà incorporant ja els nous avanços).

 

AUTORS I OBRES.

 

JOSEPH PAXTON (1803-1865)

 

Crystal Palace. 1851 (Londres). 536  x124 m.

Immensa nau basada en hivernacles. Ferro, vidre i moduls prefabricats construïts en sèrie en nou mesos i desmuntables. Destruït per un incendi (1936)

 

HENRI LABROUSTE (1801-1875).

 

 La biblioteca de Santa Geneviève (1844-50)

- Utilització de metall sense revestiments en armadura i columnes. Amplis finestrals. Anacronisme de les façanes d’estructures anteriors.

Sala de lectura de la Biblioteca Nacional de París (1868-78).

- Esveltes columnes de ferro, voltes de quatre punts de terra cuita,

 

DUTERT I CONAMIN.

Sala de màquines. (1889). Exposició de París. Amplada 115 x 420  m.

 

RICARDO VELÁZQUEZ.

Palau de Cristall del Retiro de Madrid (1887) Exposició de les Illes Filipines

 

SCOTT i BARLOW: Estació de Saint Pancras de Londres (1869)

A. DE PALACIO: Estació d’Atocha de Madrid (1888-92)

 

GUSTAVO EIFFEL (1832-1923)

Especialista en estructures de ferro (pont del Duero a Porto, viaducte de Garabit a França). Responsable de l’estructura metâl·lica de l’estàtua de la Llibertat a Nova York i de les recloses del cana de Panamà.

 

Torre Eiffel  (1887-89) (selectivitat).

Sense funció; exhibició de modernitat de 305 m de les possibilitats del ferro (18.000 peces) per l’exposició internacional de París (centenari de la revolució francesa). Estendard de la modernitat i del progrés, durant molts d’anys va ser l’edifici més alt del món.

Estructura oberta , sensació de lleugeresa a pesar de les seves 10.100 tones de pes. . Els quatre peus de la base recorden els ulls dels ponts de ferro. En els arcs d’unió hi ha una ornamentació trenada. Traçat piramidal de l’estructura accentua la sensació de verticalitat.

Molt criticada al seu moment, molt de pintors del segle XX la van a convertir en protagonista de la seva obre; Delaunay, Chagall. És l’edifici més emblemàtic de París i el més visitat

ESCOLA CHICAGO

 

Estats Units és un país nou amb un fort creixement en què l’arquitectura no es troba tan condicionada pels estils anteriors, no existeix el conflicte entre enginyers i arquitectes, no solia haver paisatges urbans previs (més llibertat) i l’arquitectura serà més pràctica i funcional

 Sorgida arran de l’ incendi de Chicago l’any 1871. S’ha de construir de manera funcional ràpid i barat. Bressol de l’arquitectura utilitària i racionalista del segle XX.

Gratacels; pel preu del sòl, el desenvolupament d’armadures metàl·liques i l’invent de l’ascensor.

Els murs deixen de tindre una funció de suport i són simples murs cortina que tanquen l’edifici, permetent més vans i una major il·luminació de l’interior (vidre). Els edificis tendeixen a una estructura triple: nivell inferior amb finalitat comercial i estructura diàfana, façana reticular i oberta a la ciutat mitjançant finestrals retallats sobre el mur i remat. És una arquitectura de línies rectes i volums nets i sobris, plenament racional

 

Destaca la construcció d’edificis d'oficines, habitatges, grans magatzems amb una estructura interior de pilars  de formigó armat, ciment o ferro. Després de realitzar aquesta estructura només cal tancar l'edifici amb parets sense funció de suport (murs cortina), parets que poden substituir-se amb cristall. Cada planta és independent i es pot compartimentar de formes distintes respectant l’estructura. 

Estructura de lĺexamen de 30 de marš Barroc i el segle XVIII i el comenšament del XIX

iesgc | 22 Marš, 2012 17:46

 Estructura de l’examen de 30 de març Barroc i  el segle XVIII i el començament del XIX

1 - El primer exercici consistirà en definicions Haveu de contestarà el terme correcte segons la definició oferta; escollir 10 termes entre els 20 que s'ofereixen, de tot el temari  amb un valor de 0,2 punts cadascun, aquest primer exercici val un total de 2 punts. A la UIB ja han penjat totes les definicions que poden sortir (http://estudis.uib.cat/digitalAssets/186/186360_a1.pdf.) A Selectivitat i que són les que utilitzaré a l’examen.

 

2 - En el segon exercici de cada opció es proposaran dos temes  i heu de triar un per desenvolupar en un full. Quatre punts. S’han de desenvolupar els següents aspectes (en general):

  Context històric-cronològic.

Característiques generals de l’estil.

Autors i evolució.

Obres més representatives.

A triar entre aquests temes:

UNITAT 8 El barroc

-Característiques de l’arquitectura barroca. L’arquitectura a Itàlia: Urbanisme (la Roma de Sixt V); Bernini, Borromini. L’arquitectura espanyola.

- L’escultura barroca: Bernini i l’escultura espanyola.

- La pintura barroca;italiana, flamenca i holandesa. Caravaggio, Rubens i Rembrandt.

-La pintura barroca espanyola; Ribera, Zurbarán, Valdés Leal i  Murillo.

-  Velázquez.

- L’art barroc a les Balears: Aproximació a l’arquitectura i la plàstica.

Unitat 9. El segle XVIII i el començament del XIX

- El neoclassicisme. Concepte i característiques de l’art neoclàssic. L’escultura: Canova. La pintura a França: David i Ingres.

- Goya.

- El romanticisme: Concepte, característiques i temes del romanticisme: El paisatgisme alemany (Friedrich) i anglès (Constable i Turner).

 - La pintura romàntica francesa : Delacroix i Géricault.

3 -  En el tercer exercici es proposaran dues imatges d'obres d'art. D'aquestes imatges, l'alumnat ha de fer un comentari específic textual (formal i iconogràfic) i contextual d'una, a lliure elecció. Aquest exercici té un valor de 4 punts. A la UIB ja han penjat totes les imatges que poden sortir, http://estudis.uib.cat/digitalAssets/186/186605_a4.pdf A Selectivitat i que són les que utilitzaré a l’examen.

Obres a comentar.

Bernini (arquitectura): Sant Andreu del Quirinal

Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane

Bernini (escultura): Èxtasi de Santa Teresa (2006 i 2010)

Caravaggio: Vocació de Sant Mateu (2008)

Rubens: Davallament de la creu, Les Tres Gràcies.

Rembrandt: Ronda de nit (2005 i 2011)

Zurbarán: Sant Hug al refetor

Velázquez: Les filoses (2005), Las Meninas (2007).

 

David: Jurament dels Horacis. 2004.

Ingres: La banyista de Valpinçon

Géricault: El rai de la Medusa

Delacroix: Llibertat guiant el poble

Goya: La família de Carles IV, Els afusellaments del 3 de maig

Friedrich: Viatger sobre un mar de boira




 

Guiˇ apunts del Barroc

iesgc | 13 Marš, 2012 20:55

 

He penjat el guió-apunts del Barroc que s'ha de completar amb el llibre.

Resum de "artecreha". 

 

'La batalla d'Anghiari'

iesgc | 12 Marš, 2012 09:10

Notícia publicada a Ara (cat).

Trobat un fresc atribuït a Leonardo da Vinci en un palau de Florència

Alguns experts consideren que 'La batalla d'Anghiari' podria haver sigut una de les obres més importants de la carrera de l'artista

El fresc 'La batalla d'Anghiari', atribuït al geni renaixentista Leonardo da Vinci, ha estat trobat en una paret oculta al Saló dels Cinc-Cents del Palau Vell de la ciutat italiana de Florència. Un equip d'investigadors ha trobat restes de pigment negre que podria pertànyer al fresc, del qual es desconeixia la seva localització.

La mostra de material negre té una composició química compatible amb la utilitzada pel geni renaixentista a la 'Gioconda' i el 'Sant Joan Baptista', que es conserven en el Museu del Louvre de París. "Encara estem a la fase preliminar de la investigació i hi ha molt treball per fer fins a resoldre el misteri, però les proves demostren que estem buscant al lloc adequat", ha dit el director de la investigació, l'italià Maurizio Seracini.

El fresc va ser un encàrrec que li van fer a principis del Segle XVI a Leonardo les autoritats de Florència per celebrar la victòria de la república florentina sobre l'exèrcit de Milan el 29 de juny del 1440. Leonardo, que considerava la guerra "una bogeria bestial", va pintar un grup de cavalls i genets lluitant furiosament. Al cap d'un temps, el pintor va abandonar el projecte, probablement per un problema amb la seva nova i experimental tècnica de pintura al fresc.

Unes dècades després, el pintor i arquitecte toscà Giorgio Vasari (1511-1574) va rebre l'encàrrec de reestructurar i decorar el Saló dels Cinc-Cents del Palau Vell amb un nou fresc. Segons alguns experts, però, Vasari no va gosar de destruir les restes de l'obra de Leonardo i va fer construir un nou mur uns centímetres al davant del fresc original.

La investigació d'aquesta obra que segons alguns experts era una de les més significatives de Leonardo, és "una iniciativa important" per a la National Geographic Society. 

 


 

 

OlÝmpiada d'hist˛ria de l'Art

iesgc | 11 Marš, 2012 11:03

II Olimpíada d'Història de l'Art a les Illes Balears

La Universitat de les Illes Balears convoca la VII Olimpíada d’Història de l’Art, de caràcter autonòmic.
Poden participar a la VII Olimpíada d’Història de l’Art a les Illes Balears tots els alumnes matriculats del segon curs de batxillerat que cursin l’assignatura d’Història de l’Art a qualsevol centre públic, concertat o privat. El nombre màxim de participants és de set per centre.
La prova es realitzarà el 27 d’abril de 2012.
Termini d'inscripció:
28 de març de 2012.

  Pàgina web “Olimpíades a la UIB”

    Questionari VI Olimpiada.

Imatges examen.

iesgc | 07 Marš, 2012 21:44

 Imatges a comentar, recordau que també es poden posar els fragments de pel·lícules vist a classe i textos relacionats amb els objectius.

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS