Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

Desenvolupar un tema (Hª de l'Art)

iesgc | 30 Setembre, 2012 06:46

Per als temes l’alumne haurà de desenvolupar els següents aspectes:


○ Context històric-cronològic.
○ Característiques generals de l’estil.
○ Autors i evolució.
○ Obres més representatives.

 

Introducció

- Breument; el marc històric, cronològic i espacial de l'estil que es demana.

Desenvolupament.

  A continuació s'ha d'identificar l'estil i explicar les seves característiques generals; temes, tipologia, funcions (religiosos,civils..), materials, elements, tècniques,  evolució artística (per exemple a l'escultura grega; de l'escultura arcaica a la hel·lenística)  diferències a l'espai (diferències per exemple entre el gòtic francès i el italià)...


  En
els temes en els quals l'art és en la seva major part anònim cal enumerar les obres més significatives (aprofitau el que haveu estudiat per comentar) i explicar per què són importants. En els temes en els quals s'inclouen noms d'artistes, cal enumerar aquests, explicar quins són les seves característiques i explicar com a mínim una obra de cadascun.
No és necessari realitzar un comentari detallat de les mateixes, doncs això es demana a altra part de l'examen, però sí realitzar una síntesi dels seus aspectes més importants.

Conclusió.

Situar l'estil en el conjunt de la Història de l'Art, influències o relacions amb altres estils

 


Els mapes conceptuals de la pàgina  de Guillermo Méndez Zapata, poden ser una bona ajuda per fer l'esquema inicial dels temes.

 

ACTIVITATS. UNITAT 4. LES PERSONES TENIM DRETS.

iesgc | 27 Setembre, 2012 08:20

ACTIVITATS. UNITAT 4. LES PERSONES TENIM DRETS.

- Tothom ha de llegir la part corresponent del tema abans de la seva explicació, demanar el vocabulari que no s’entengui i subratllar amb llapis el més important.

- Cada alumne ha de fer l’activitat numerada que li correspongui  (oral o escrita).

pàg. 49

1.Què són els drets humans.

2 Avui és possible l’eradicació de la pobresa i de moltes malalties? Per què no es fa?

3. Com es podria aconseguir aplicar els drets humans?

pàg. 50-51

4.Per què el concepte de dret està lligat al de deure?

5. Cita els dos moments històrics que sobresurten en la lluita per la dignitat humana.

6. Quin principi estableixen els dos textos legals del segle XVIII?

7. Quina diferència n’hi ha entre súbdits i ciutadans?

8.Què es va abolir al segle XIX?

9.Què van aconseguir les dones a Europa al segle XX?

pàg. 52-53

10.Per què es va crear l’ONU a 1945?

11.Què reconeix la Declaració Universal dels Drets Humans?

12.  Quins nous drets s’han afegit als drets humans?

13. Resumeix el 1r article de la Declaració Universal dels Drets Humans.

14.Resumeix el 2n article la Declaració Universal dels Drets Humans.

15. Quina conseqüència té que els drets humans tinguin un valor moral i no un valor jurídic?

16.  Com intenten les Nacions unides passar de la teoria a la pràctica en els drets humans?

Fer l’activitat 2 de la pàgina 53 ( recordau que haveu d’explicar la resposta)

pàg. 54-55

17. Què vol dir que els drets humans són inalienables?

18.  Què vol dir que els drets humans són imprescriptibles?

19.  Resumeix el 3r article de la Declaració Universal dels Drets Humans.

20.  Resumeix el 4t article la Declaració Universal dels Drets Humans.

21.  Resumeix el 5é article de la Declaració Universal dels Drets Humans.

22.   Com es divideixen els drets humans?

23.    Quin és el dret més important..

UNITAT 2. LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870). P 42

iesgc | 26 Setembre, 2012 08:18

UNITAT 2. LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870). P 42 

OBJECTIUS

1.- Explicar les causes de la Revolució Francesa .

2.- Descriure els principals esdeveniments de la Revolució Francesa.

3.- Definir: Constitució 1791, Desamortització, exèrcit nacional, declaració de drets de l’home i el ciutadà, Constitució 1793, Olympe de Gouges, Napoleó,  Congrés de Viena, Santa Aliança, liberalisme, nacionalisme, democràcia.

4.- Reconèixer la participació de les dones en la Revolució Francesa.

5.-Explicar la influencia de la revolució Francesa a Europa.

6.- Comentar el paper de les dones a la revolució.

7.- Comparar les unificacions d’ Itàlia i Alemanya.             

8.- Diferenciar les característiques i fets de les diferents revolucions liberals.

 

Comentar gràfics, textos i imatges relacionats amb els objectius anteriors.

 

ACTIVITATS

 

  1. Explica les causes de la revolució francesa.

Comenta els textos “quaderns de queixes”.

  1. Explica en que va consistir la ruptura del juliol de 1789.
  2. Comenta las característiques de la Constitució del 1791 .

Comenta el text l’abolició del feudalisme (pàg 46)

  1. Quines lleis va fer l’Assemblea Legislativa?
  2. Què era la Llei Chapelier, la desamortització i la Constitució Civil del Clero?
  3. Quins eren els opositors a la revolució?
  4. Per què va fracassar la Monarquia Constitucional? Com va acabar?
  1. Què va fer la Convenció Girondina? A quins perills s’enfrontava?

Comenta el text “peticions dels sans culottes” (pàg 48)

  1. Quines varen ser les reformes principals de l’etapa jacobina?
  2. Explica la Constitució de 1795

Comenta el text “la conspiració dels iguals” (pàg 49)

  1. Quines reformes va fer Napoleó?
  2. Com va ser derrotat Napoleó?
  3. Explica els objectius i les mesures que es varen prendre al Congrés de Viena?

Comenta el text contra el constitucionalisme de Joseph de Maistre (pàg 51)

Coment el text els límits del liberalisme (pàg 53)

  1. Quina va ser la finalitat de les revolucions de 1820? I el seu resultat?
  2. On van esclatar revoltes a la dècada de 1830? Què van aconseguir?
  3. Quines són les principals característiques de la revolució de 1848?

Què és una nació segon el tex de Renan (pàg 56)

  1. Quins països d’Europa es van independitzar abans de 1848? De qui i com?
  2. On va haver revolucions
  3. Quina era la situació d’Itàlia al començament del segle XIX?
  4. Quins lideraven la unificació italiana?
  5. Quina era la situació d’Alemanya al començament del segle XIX?
  6. Quins lideraven la unificació alemanya ?
  7. Quins problemes persistien a Europa a la darreria del segle XIX

Art Grècia

iesgc | 25 Setembre, 2012 07:37


2. L’art clàssic.

L’ANTIGA GRÈCIA

o L’arquitectura grega: Urbanisme : La polis. Origen, funció, característiques, elements i tipologies del temple . Els ordres arquitectònics. El teatre.

o L’escultura grega: Característiques generals. Evolució: L’època arcaica (kuros i kores); el període sever, el moment clàssic, transformacions al segle IV aC i l’hel·lenisme i les seves escoles: Rodes, Pèrgam i Alexandria.


-Arquitectura grega: el temple.. Jn04, Jn08,Jn11

- L'escultura a Grècia. Jn10, Set09, Jn06,Set 05


Partenó. 2006-2008 i 2009. p.41. Erectèon. 2008

Discòbol Relleus de les Panatenees (Fídies)

Dorífor Hermes d’Olímpia 2012

Laocoont i els seus fills 2004-2007 -2010 i 2011.



VOCABULARI.

ACRÒPOLIS.

ACROTERI

AGORA

ARQUITRAU

BASAMENT O CREPIDOMA.

CARIÀTIDE

CEL·LA

COLUMNA

CORA O KORE

ÈNTASI

ESTILÒBATA

ESTOA

FRONTÓ

MAUSOLEU O PANTEÓ

MÈTOPA

NAOS

OPISTÒDOM

ORDRE

ORQUESTRA

PERISTIL

PÒRTIC

PRONAOS

TEATRE

TIMPÀ

TRÍGLIF

VOLUTA

 ENLLAÇOS.

Presentació salvavila

Presentació Assumpció Granero

Grècia edu3 cat. 

Arquitectura Atenas.

 ESCULTURA GREGA.

Tècniques d'escultura

Comentari del Discóbol . Imatge comentada 

Power point Dorifor.

 Comentari Dorifor.

Panateneas.

Al blog Historia del Arte

Hermes d'Olimpia http://arte.observatorio.info/2008/04/hermes-de-olimpia-praxiteles-h-360-ac 

DOC]  

Hermes i Dionis Infant - Escola del Treball de Barcelona Un comentari molt complet.

La història del braç perdut del Laocoonte. http://www.luzrasante.com/el-brazo-perdido-de-laocoonte/ 

La controversia de la datació del Laocoontea la viquipèdia:

En principi se suposà que era del segle I perquè es conservaven signatures d'aquesta època d'un escultor de Rodes anomenat Atenodor, fill d'Agesandre. Però, el 1954, Gisela Richter va assenyalar que els noms d'Atenodor i Agesander eren molt habituals a Rodes durant diverses generacions i, a més a més, copsava una gran similitud entre aquesta obra i un fris de l'altar de Zeus a Pèrgam on apareix representada la lluita entre déus i gegants. Concretament, l'expressió i les característiques del rostre de Laocoont són molt similars al gegant que Atenea agafa pels cabells, així com les serps tenen els seus equivalents en l'esmentat altar. Per això, va datar l'obra en el mateix període que aquest fris, al segle II aC. 

 S'ha demostrat que, encara que la major part de l'escultura es va fer amb marbre de Rodes, un dels blocs usats és marbre de Luni, d'origen italià;  aquest marbre no es va explotar abans de l'època d'August. El 1957 va tenir una enorme rellevància la descoberta de grups escultòrics en l'anomenada gruta de Tiberi, a Sperlonga, a la costa del Laci al sud de Roma; es descobriren grans fragments d'altres grups escultòrics amb la signatura dels tres escultors esmentats per Plini, que deixà escrit:

« Atenodor, fill d'Agesander, i Agesander, fill de Peoni, i Polidor, fill de Polidor, rodis, ho van fer. »
La incripció, segons la majoria dels epigrafistes, ha de pertànyer al segle I després de Crist; per tant, els autors haurien viscut en aquest segle. 

 


Làmines i vídeos segle XVIII.

iesgc | 24 Setembre, 2012 08:46

Per lliurar dilluns 1 d’octubre:

Làmina 1 activitats 1 i 2 (només s'han de posar els noms a les fletxes, no s'ha de fer el quadres)

Làmina 2a; activitat 1 i 2

Làmina 2b; activitat 1 

 Guerra de Succesió a "Artehistoria"

 Guerra de Successió a la sèrie "Memoria de España".

 De la pel·lícula Capità Escalaborns (Carles Benpar, 1991)
En aquest clip, ambientat en una matança de porcs en el palau d'un noble balear, podem veure com l'aristocràcia local, que havia recolzat als Àustrias, rendeix ara homenatge a les noves autoritats borbòniques que parlen castellà.

 

De la sèrie de TV3 La memòria dels Cargols. El capità general anuncia la seva imminent visita al poble per inspeccionar el compliment de les noves lleis dictades per Felip V. El baró, el batlle i el rector tenen por que el grau de compliment dels nous decrets sigui insuficient i "disfressen" tot el poble per demostrar una espanyolització que queda molt per damunt de la realitat.

Una mica més d'humor; els drects de Nova Planta a Polònia.

 

 

Art Egipci

iesgc | 22 Setembre, 2012 16:30

 
Comentari sobre la Triada de Micerí (IES Emilí Darder)
Presentació sobre la Triada (Assumpció Granero)
Temple d'Amon a Karnak
www.karnak3d.net :: "Llibre-web" La reconstrucció en 3D del Gran Temple d'Amón a Karnak.Incomplet (pitjar demo)
Vídeo (només imatges) dels temples de Karnak i Luxor.

Video sobre art d'Egipte ( castellà)
http://vimeo.com/14554866 
 
Las pirámides de Egipto
http://www.youtube.com/watch?v=VmTeeUsJI_k
 
Apunts d'art egipci. 
 
 http://www.xtec.cat/~jarrimad/antigua/egipte.htm

Art a Mesopotàmia

iesgc | 22 Setembre, 2012 06:00

Presentació d'Art Mesopotàmic (IES Emili Darder)

Presentació d'Art Mesopotàmic de María Monter

Presentació relleus Palau d'Assurbanipal (IES Raon Llul). 

Art a Mesopotàmia

 

 

War horse.

iesgc | 16 Setembre, 2012 21:14

Si voleu fer una feina voluntària per pujar nota o en un futur necessitau recuperar un 0 podeu veure aquesta pel·lícula "War Horse" sobre la Primera Guerra Mundial (4td'ESO i 1r de BAT) i comentar-la. De moment està penjada al youtube, encara que és estrany que no l'hagin llevat.

Títol original: War Horse Any: 2011 Durada: 146 min País: Estats Units
Gènere: drama bèl·lic Director: Steven Spielberg Intèrprets: Jeremy Irvine, Emily Watson, Peter Mullan, Niels Arestrup, Tom Hiddleston, David Thewlis, Benedict Cumberbatch, Celine Buckens, Toby Kebbell, David Kross, Nicolas Bro, Leonhard Carow, Eddie Marsan, Patrick Kennedy, Liam Cunningham, Robert Emms, Matt Milne, Hinnerk Schönemann, Geoff Bell
Premis: millor fotografia als Satellite Awards 2011 i als Critics Choice Awards 2011

Sinopsi: En un poble angès, Albert, el fill d'un granger, veu néixer un poltre. Poc després, el seu pare l'adquireix en una subhasta, i el noi el bateja amb el nom de Joey. Però la família s'arruïna, i no té cap més remei que vendre el cavall just quan esclata la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Aquest és el punt de partida d'un viatge en què tant Albert com Joey lluitaran per sobreviure a la guerra i tornar a estar junts.

 

 Personalment pens que el millor de la pel·lícula és la carrega de la cavalleria  i les escenes del cavall atrapat en terra de ningú  i amb el tanc.Les escenes a les trinxeres estàn bé però no superen a pel·lícules anteriors com "Senderos de Gloria" de Kubrick. Per desgràcia una vegada més el guió és massa melodramàtic,

 Un articl interessan; War Horse: realitat i ficció

 

 

 

 

 

4T ESO. UNITAT 1. SEGLE XVIII. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

iesgc | 12 Setembre, 2012 10:26

UNITAT 1. SEGLE XVIII. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

OBJECTIUS.

1.- Explicar l'economia i demografia.

2.- Analitzar la societat estamental

3.- Comprendre el funcionament de la monarquia absoluta. L’exemple espanyol.

4.- Explicar la Il·lustració.

5.-  Definir: xuetes, Guerra de Successió, Decrets de Nova Planta, maulets, botiflers, Antoni Barceló, fra Juníper Serra, xuetes Enciclopèdia, Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca., despotisme il·lustrat motí de Squillace, habeas corpus.

6.- Comprendre la fallida de l’absolutisme; la revolució anglesa i la independència dels Estats Units.

Els objectius es podran demanar amb preguntes per desenvolupar, exercicis de vertader –fals, de relacionar, tipus test i comentari dirigit d' una imatge, text, quadre, gràfica.


ACTIVITATS (20%)

- Tothom ha de llegir la part corresponent del tema abans de la seva explicació, demanar el vocabulari que no s’entengui i subratllar amb llapis el més important.

- Cada alumne ha de fer l’activitat numerada que li correspongui (oral o per escrit). Les activitats subratllades les ha de preparar tothom per contestar oralment a classe.


  1. Explica que era l’Antic Règim

  2. Explica com era l’agricultura

  3. Comenta el sistema de rotació triennal amb guaret.

  4. Comenta l’evolució de la població europea al segle XVIII.

  5. Quins factors van facilitar l’expansió econòmica.

Comenta els textos “la qüestió agrària” (pàg 19/21). Identificar autors, i principals arguments; causes i conseqüències.

Quins eren els dos principals problemes de l’economia a les Illes Balears.

  1. Explica les principals característiques de l’esclavitud al segle XVIII.

Imagina’t que ets un propietari d’esclaus al segle XVIII com defensaries l’esclavitut.

  1. Quines eren les principals característiques de la societat estamental.

  2. Quin era el grup majoritari?

  3. Quins eren els privilegis de noblesa i clero?

  4. Quin era el problema de la burgesia?

  5. Quins eren els xuetes.

Explica què es vol denunciar al gravat (pàg 10 / 12)

  1. Explica com era una monarquia absoluta.

  2. Explica les causes dels suports a Felip i Carles a la guerra de Successió (p.16/18).

  3. A les Balears quins grups socials varen donar suport a cada aspirant a monarca? Per quines raons?

  4. Explica el que va passar a Menorca després del Tractat d’Utrecht.

  5. Explica les característiques de l’absolutisme i uniformisme borbònic (p.16/18).

  6. Què eren els decrets de Nova Planta?

  7. Què era la Il·lustració?

  8. Explica què era la divisió de poders.

Actualment a l’Estat espanyol qui té el poder executiu, legislatiu i judicial? Realment hi ha separació de poders?

  1. Explica que és el contracte social

Quins principis es defensen als texts (pàg 11 /13)

  1. Què era l’Enciclopèdia?

  2. Quins eren els objectius dels il·lustrats espanyols? Quines dificultats es varen trobar? (p.18/20)

  3. Què van fer els il·lustrats a Mallorca?

  4. Què és l’habeas corpus?

  5. Com es va limitar el poder del rei a Anglaterra.

Comenta l’esquema del sistema polític anglès (pàg 12/ 14).

  1. Què era el despotisme il·lustrat?

Comentar les mesures proposades al programa reformista de Carles III (pàg 18/20).

  1. Per què no va triomfar el despotisme il·lustrat?

  2. Explica les causes de la independència dels Estats Units?

  3. Quines limitacions tenia el liberalisme dels Estats Units?

Quines idees il·lustrades es reflecteixen a la declaració de drets (pàg 15/ 17)

Bloc 2. Els inicis de l’art: 1. Les primeres manifestacions artístiques. Altamira i Naveta dels Tudons

iesgc | 12 Setembre, 2012 10:03

Bloc 2. Els inicis de l’art:

1. Les primeres manifestacions artístiques

L’art a la prehistòria: La pintura rupestre: Definició i característiques de les zones cantàbrica (Altamira) i del llevant de la península Ibèrica (Cogull). Arquitectura megalítica i cultura talaiòtica: Definició i tipus de construccions neolítiques (menhir, alineament, cromlec i dolmen). La cultura talaiòtica de les Balears: Talaiots, taules i navetes.

L’art de l’antic Egipte: Fonaments socials i religiosos de l’art egipci. Arquitectura funerària (mastabes i piràmides) i religiosa (temple). Les arts plàstiques: Iconografia i manifestacions (escultura exempta, relleus i pintura).

L’arquitectura i les arts figuratives a Mesopotàmia. Les cultures mesopotàmiques. Arquitectura sumèria: El ziggurat. La plàstica sumèria: Relleus (estela d’Hammurabi) i escultura exempta (estàtua de Gudea). Els relleus assiris. Babilònia (porta d’Isthar).

 

Obres selectivitat

Bisó d’Altamira. Naveta dels Tudons. Temples de Karnak i Luxor, Tebes. Grup de l’emperador Miceri. Relleus del palau d’Assurbanipal

 - APUNTS.


- EL BISÓ D’ALTAMIRA.

Enllaços:

Bloc Tutoria. Comentari i vídeos.
Comentari IES EMILI DARDER(entrar com invitats). 

Viquipèdia

Portal Ciència.

Artehistoria.

Arte España

Mirades de l'art des de l'institut.

http://www.publico.es/culturas/318887/el-csic-da-la-alarma-ante-la-apertura-de-altamira

A la pàgiina Artehistoria; imatges i informació

 

 

NAVETA DELS TUDONS.

 

Per exemple a la pàgina de la uoc trobareu un comentari de la naveta des tudons.

Informació de la naveta a la viquipèdia., a la pàgina artehistoria., a menorcaweb

 

 




 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS