Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

OBJECTIUS 9. CRISI DE LES DEMOCR└CIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL

iesgc | 28 Marš, 2013 17:08

OBJECTIUS 9. CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL

1.- Defineix: New Deal, Keynes, Conferència de Munic, l'eix Roma- Berlín, Pacte Antikomitern, Pacte Germanosoviètic.

2.- Explica el crack del 29 i la gran depressió

3.- Explica les causes de l’ascens al poder del feixisme a Itàlia; postguerra, suports i marxa sobre Roma

4.- Comenta les causes de l’ascens al poder dels nazis a Alemanya.

5.- Analitza les característiques de la dictadura nazi (el III Reich).

6.- Explica el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.

7.- Explica les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

8.- Saber comentar imatges i textos relacionats amb els objectius anteriors.

Terra i Llibertat

iesgc | 24 Marš, 2013 16:37

TERRA I LLIBERTAT

LAND AND FREDOM. Ken Loach 1995 Guión: Jim Allen Con Ian Hart, Rosana Pastor, Iciar Bollain,... - 1995 ; 104 Min.

Sinopsis

David Carr, ja ancià, ha mort, i la seva néta descobreix velles cartes, periòdics i altres documents en la seva habitació: el que veiem en la pel·lícula és el que ell ha viscut.

Convençut de la necessitat d'ajudar als republicans espanyols en la seva lluita contra els  feixistes, Carr, un jove treballador sense ocupació i membre del Partit Comunista, deixa Liverpool i viatja a Espanya per a unir-se a les Brigades Internacionals i casualment acaba allistat en la milícia del Partit Obrer d'Unificación Marxista (POUM), en el front d'Aragó  on s’enamora de Blanca.

Després de ser ferit i recuperar-se en un hospital a Barcelona, finalment s'uneix, d'acord amb el seu pla original a les Brigades Internacionals recolzades pel govern, i és testimoni de la repressió exercida contra els membres del POUM i els anarquistes. Surt un fet històric, la lluita entre republicans i anarquistes per a controlar l'edifici de Telefònica a Barcelona, (Jornades de Maig de 1937). El desencantament progressiu de Carr comença en aquesta lluita sense sentit, que no és capaç de comprendre, ja que se suposava que ambdós grups formaven part del mateix bàndol, i decideix tornar llavors a la seva antiga companyia...

La història narrada en aquesta pel·lícula és similar a la d'Homenatge a Catalunya, el llibre de George Orwell, en el qual va la seva pròpia experiència com voluntari en el contingent enviat pel Partit Laborista Independent, i que va formar part de la milícia del POUM abans de la supressió d'est pel Partit Comunista.

1.-Qui són els personatges principals d'aquesta pel·lícula i com podries descriure a cadascun?

2.- Què veuen els comunistes anglesos al cine?

 

3.- Què li passa a David al tren que agafa per anar a Barcelona?

 

4.- Com s’organitzaven les milícies del POUM?

 

5.- Què passa al poble que alliberen?

6.-Comenta en l'escena on discuteixen els avantatges i els desavantatges de la col·lectivització agrària i les diferents posicions de la gent.

 

7.- Quina votación es fa a la milicia.

 

8.- Què li passa a David?

 

9.- Què passa a Barcelona?

 

10.- Comenti en l'escena gairebé-final on veiem la confrontació entre els comunistes els milicians.

 

Valoració raonada i personal de la pel·lícula.

Pels que no haveu vist part o tota la pel·lícula la teniu sencera al següent enllaç de youtube.

 

 

Imatges examen "Temps de confrontaciˇ a Espanya 1898-1939

iesgc | 22 Marš, 2013 17:57

 

 

 

 

 

 


 

 

VIII OlimpÝada de Hist˛ria de l'Art

iesgc | 20 Marš, 2013 10:30

 

A l'enllaç podeu trobar el qüestionari de la  VII Olimpíada de Història de l'Art per practicar.

 Bases de la VIII Olimpíada.

Examen Barroc a Romanticisme

iesgc | 14 Marš, 2013 10:20

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

EXAMEN 21 DE MARÇ  BARROC / SEGLE XVIII I COMENÇAMENT DEL XIX

 

1 - El primer exercici consistirà en definicions Haveu de contestarà el terme correcte segons la definició oferta; escollir 10 termes entre els 20 que s'ofereixen, de tot el temari  amb un valor de 0,2 punts cadascun, aquest primer exercici val un total de 2 punts.

 

2 - En el segon exercici de cada opció es proposaran dos temes  i heu de triar un per desenvolupar en un full. Quatre punts. S’han de desenvolupar els següents aspectes (en general): Context històric-cronològic. Característiques generals de l’estil. Autors i evolució.

Obres més representatives.A triar entre aquests temes:

 

1         L’arquitectura barroca. Urbanisme (la Roma de Sixt V); Bernini, Borromini.  

2         L’escultura barroca : Bernini.

3         La pintura barroca : Caravaggio, Rubens i Rembrandt.

4         El Barroc a Espanya i les Balears. Arquitectura, escultura i escoles de pintura; Ribera, Zurbarán, Valdés Leal, Murillo

5         Velázquez.

6         El neoclassicisme. L’escultura: Canova. La pintura a França: David i Ingres.

7         La figura de Goya en el seu context

8         El romanticisme: Concepte, característiques i temes del romanticisme: El paisatgisme alemany (Friedrich) i anglès (Constable i Turner). França: Delacroix i Géricault.

 

3 -  En el tercer exercici es proposaran dues imatges d'obres d'art. D'aquestes imatges, l'alumnat ha de fer un comentari específic textual (formal i iconogràfic) i contextual d'una, a lliure elecció. Aquest exercici té un valor de 4 punts.

1         Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane

2         Bernini (escultura): Èxtasi de Santa Teresa

3         Caravaggio: Vocació de Sant Mateu

4         Rubens:  Les Tres Gràcies.

5         Rembrandt: Ronda de nit

6         Velázquez:Las Meninas

7         Géricault: El rai de la Medusa

8         Goya: Els afusellaments del 3 de maig

9         Turner: Pluja, vapor i velocitat.

La Guerra Freda. Objectius i activitats

iesgc | 14 Marš, 2013 10:18

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

UNITAT 11 LA GUERRA FREDA (1945-1991). Unitat 11 del llibre i punt 4 de la unitat 13 (pàg 284)

Objectius.

1.- Explicar la formació de blocs a la guerra freda; Grècia, la crisi alemanya i la guerra de Corea.

2.- Definir: plan Marshall, Kominforn, OTAN, COMECON, Pacte de Varsòvia, Khmers rojos, Crisi de Suez,

3.- Explica les crisis relacionades amb la descolonització; la guerra de Vietnam.

4.- Comenta en que va consentir la coexistència pacífica.

5 -  Analitzar els problemes interns dels blocs.

6.- Explica el fi de la guerra freda: la desaparició de l’URSS i del bloc de l’est

7- Comentar gràfics, textos, vídeos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

 

Activitats.

  1. .- Defineix la Guerra Freda-
  2. .- Comenta el mapa de la pàgina 225.
  3. .- Què va passar a Grècia al final de la Segona Guerra Mundial?
  4. .- Explica el quadre l’ajuda dels Estats units a Europa (1948-1952). (pàg 226).
  5. .- Comenta els textos referents al Pla Marshall. (pàg 226)
  6. .- Explica el blocatge de Berlín.
  7. .- Comenta el text doc 2 per justificar el mur de Berlín (pàg 228)
  8. .- Comenta el doc 1 del mur de Berlín (pàg 228).
  9. .- Explica les causes de la guerra de Corea.
  10. .- Comenta el mapa de la guerra de Corea (pàg 230).
  11. .- Comenta les causes de la guerra de Vietnam.
  12. .- Explica el desenvolupament de la guerra de Vietnam.
  13. .- Comenta el mapa de la crisi dels Míssil (1962)
  14. .- Comenta la caricatura de la pàgina 233.
  15. .- Comenta els textos la crisi dels míssils (pàg 233).
  16. .- Quins van ser els primer signes del desglaç.
  17. .- Comenta el text viure en pau (pàg 234).
  18. .- Explica que va ser la caça de bruixes.
  19. .- Comenta la caricatura de la pàgina 235.
  20. .- Explica les dissidències de Iugoslàvia i Xina.
  21. .- Comenta el tex les reformes a Hongria (pàg 237).
  22. .- Comenta la caricatura de la pàgina 238.
  23. .- Comenta la caricatura de la pàgina 239.
  24. .- Comenta el text “el paper de la CIA” pàg 239.
  25. .- Explica la política dels Estats Unit a Amèrica Llatina (pàg 236)
  26. .- Explica la intervenció soviètica a Afganistan (pàg 236)
  27. .- Comenta el mapa de la pàgina 283.
  28. .- Comenta les principals característiques del govern de Regan.
  29. .- Analitza les causes de la crisi del sistema soviètic (pàg 284).
  30. .- Explica en que van consistir les reformes de Gorbatxov.
  31. .- Comenta el text “la crisi del model soviètic” (pàg 284).
  32. .- Comenta el text la política exterior (pàg 285).
  33. .- Explica que va passar a Polònia.
  34. .- Comenta el text la unificació d’Alemanya (pàg 286).
  35. .- Explica com va ser l’enfonsament comunista a Romania.
  36. .- Explica les causes de la dissolució de l’URSS.
  37. .- Comenta el text “el comiat de Gorbatxov” (pàg 287).

Lĺarquitectura contemporÓnia.

iesgc | 13 Marš, 2013 10:19

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Bloc 5. L’art contemporani

 L’arquitectura contemporània.

· La Revolució Industrial i els nous materials. L’urbanisme del segle XIX.L’arquitectura de l’enginyeria: mercats, ponts, ferrocarrils, exposicions universals: Paxton, Labrouste, Eiffel. L’urbanisme: París, Viena i la ciutat jardí. L’Escola de Chicago: Sullivan.

· El modernisme. El cas de Catalunya i les Illes Balears. Característiques generals del modernisme i el seu context historicosocial. Modernisme ondulant i geomètric. Catalunya: l’obra de Gaudí. Aproximació al desenvolupament del modernisme a les Balears. Gaudí i Lluís Domènech a Mallorca.

· L’arquitectura del segle XX: funcionalisme, Bauhaus, organicisme idarreres tendències. El moviment modern i l’estil internacional. L’obra deWalter Gropius i Mies Van der Rohe. Le Corbusier. L’organicisme: F. Lloyd

Wright. Aproximació al postmodernisme.

 

Obres a comentar.

Eiffel: Torre Eiffel.

Gaudi. La Pedrera.

Le Corbousier: Ville Savoie (2008 i 2010)

Wright: Falling Water House (2004).


A Selectivitat

.-El modernisme. JN08 JN04 El modernisme a Catalunya i les Illes Balears JN11

- L’arquitectura del moviment modern SET 12

.- L’arquitectura del segle XIX.Jn09

.-L’arquitectura del ferro. JN06 SET04 – L’arquitectura de l’enginyeria SET11.

UNITAT 7. UN MON GLOBALMENT INJUST.

iesgc | 12 Marš, 2013 10:21

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

ACTIVITATS. UNITAT 7. UN MON GLOBALMENT INJUST.

- Tothom ha de llegir la part corresponent del tema abans de la seva explicació, demanar el vocabulari que no s’entengui i subratllar amb llapis el més important.

- Cada alumne ha de fer l’activitat numerada que li correspongui  (oral o escrita).

 

 

pàg. 100-101

 

1.    Quins són els grans problemes del món actual?

2.    Proposa tres accions que al teu parer ajudarien a solucionar els problemes de la fam i la desigualtat de recursos

 

 pàg. 102-103

 

3.    Per què el món està mal repartit?

4.    Quina és la principal causa de la pobresa?

5.    Hi ha pobresa a Espanya?

6.    Per què hi ha tan de fam i pobresa a Àfrica?

 

pàg 104-105

 

7. Què és el deute extern?

8. Per què es demana l’abolició total del deute?

9. Quins factores agreugen la diferència entre el Nord i el Sud?

10.- Quines són les conseqüències de la desigualtat entre el Nord i el Sud.

 

pàg 106-107

 

10. Per què l’analfabetisme és un dels principals problemes del Tercer Món?

11. Quina és la situació de les dones als països pobres?

12. En què consisteix la discriminació legal de les dones?

13. Comenta les dades de l’Organització Internacional del Treball.

 

pàg 108-109

 

14.Com es pot redistribuir la riquesa?

15.Què són els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni?

16.Quins països tenen dret a vet a l’ONU?

 

pàg 110

 

17. Per què és important l’educació per trobar una solució al desenvolupament?

 

UNITAT 8 . TEMPS DE CONFRONTACIË I (1898-1939)

iesgc | 04 Marš, 2013 08:43

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

UNITAT  8 . TEMPS DE CONFRONTACIÓ I (1898-1939)

OBJECTIUS

1.- Defineix: Setmana Tràgica, Ferrer i Guàrdia, crisi de 1917, governs de concentració, pistolerisme, Annual, proclamació de la República, Clara Campoamor, Constitució 1931, bienni conservador,  revoltes de 1934, Front Popular, Falange Española, Comité de No-Intervenció, Brigades Internacionals,

2.- Analitza la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931).

3.- Comenta les reformes republicanes del bienni reformista i les oposicions a les mateixes.

4.- Explica les causes de la Guerra Civil.

5.- Comenta les principals característiques de les dues zones de la Guerra.

6.- Comenta les conseqüències de la Guerra Civil.

 

 Fer un comentari dirigit d' una imatge, text, quadre, gràfica relacionats amb els objectius.

 

ACTIVITATS.

1.     En què va consistir la Setmana Tràgica?

Comenta la caricatura de la pàgina  197

2.    Explica els projectes reformistes de José Canalejas?

3.    Quins grups de l’oposició es van enfortir a principi de segle.

4.    Quins tres sectors van coincidir en la protesta de 1917?

5.    Sintetitza els conflictes socials que van tenir lloc a principi del segle XX.

6.    Què va passar a Annual?

Comenta el text de la justificació del cop d’estat.

7.    Quines mesures va adoptar la dictadura de Primo de Rivera’

8.     Com es va produir l’adveniment de la Segona República.

9.    Quines van ser les primeres mesures reformistes del govern provisional?

10.              Explica les característiques de la Constitució de 1931.

Comenta els textos el debat sobre el vot femení

11.              Sintetitza les reformes del Bienni Reformista?

12.               Qui es va oposar a les reformes i per què?

13.              Per què es van fer noves eleccions a 1933.

14.              Quines mesures va prendre  el govern de dretes?

15.              En que van consistir les revoltes de 1934?

16.               Comenta les demandes dels obrers asturians (pàg 204 ).

Compara les eleccions legislatives del 1933 i 1936 (pàg 204)

  Compara els cartells de la pàgina  205

17.              Què era el Front Popular? Com van actuar al poder?

18.              Com es va preparar el cop d’estat.

Comenta el text els objectius dels insurrectes (pàg 205).

19.              Explica les causes de la guerra civil.

20.              Com es va convertir el cop d’estat en guerra civil.

21.               Com es va internacionalitzar el conflicte

Comenta els cartells de la pàgina 207.

22.              Sintetitza el que va passar a la zona republicana, revolució social.

 Comenta els cartell de la CNT_FAI (pàg 208)

23.              Qui i per què es van enfrontar a la zona republicana a 1937

24.               Comenta com va ser el govern de Negrín

25.              Quin tipus d’estat van organitzar els sublevats a les zones que controlaven?

26.              Explica la repressió a la zona sublevada.

Comenta els cartell “els nacionals” de la pàgina 209.

27.               Comenta les  principals característiques de la societat espanyola a la guerra.

28.              Explica breument el desenvolupament de la Guerra Civil.

29.              Explica les conseqüències de la Guerra Civil.

 

BLOC 4. 3.-EL SEGLE XVIII I EL COMENăAMENT DEL XIX

iesgc | 03 Marš, 2013 08:46

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

BLOC 4. 3.-EL SEGLE XVIII I EL COMENÇAMENT DEL XIX

El neoclassicisme. La figura de Goya: Concepte i característiques de l’art neoclàssic. L’escultura: Canova. La pintura a França: David i Ingres.

El romanticisme: Concepte, característiques i temes del romanticisme: El paisatgisme alemany (Friedrich) i anglès (Constable i Turner). França: Delacroix i Géricault. Goya en el seu context.

 

Obres a comentar.

Géricault: El rai de la Medusa

Goya: Els afusellaments del 3 de maig

 


A Selectivitat

El neoclassicisme: concepte i característiques. La pintura a França. Jn10

La pintura del neoclassicisme i romanticisme a França. Set 08

El Romanticisme: concepte i característiques. La pintura a França.Jn10

La pintura del romanticisme i del realisme a França. JN07

La pintura del segle XIX a França: classicisme, romanticisme i realisme. JN05, SET05

 

 

 

 

____________________________________________________________________________________________

ROCOCÓ (no citat al contingut de Selectivitat).

Estil que es desenvolupa a França, Europa central i del nord  a la primera meitat del segle XVIII. Nom pejoratiu donat pels neoclàssics, deriva de rocaille (ornamentació dels decoradors dels jardins barrocs), símbol de composició recargolada i de mal gust. És un art al servei de l’aristocràcia i l’alta burgesia.

En arquitectura destaca la decoració d’interiors. La pintura reflecteix l’ambient de les festes, l’alegria de viure, l’amor galant. El pintors més destacats són Watteau (l’embarcament per l’illa de Citerera), Boucher, Fragonard (el gronxador).

L’ART BARROC A LES BALEARS: APROXIMACIÓ A L’ARQUITECTURA I LA PLÀSTICA.

 A l’igual que en l'arquitectura renaixentista,  el Barroc a les Balears es plasma d'una manera epidèrmica, és a dir, només a través de detalls i elements com la decoració. Les característiques de l'arquitectura barroca mallorquina seran bàsicament dues: la continuïtat de les estructures arquitectòniques d'origen medieval (gòtiques) i la decoració arquitectònica d'influència italiana, realitzada per escultors. Les façanes dels temples del segle XVII són hereves de les gòtiques, consistents en uns murs llisos amb decoració concentrada només en les portades (columnes salomòniques) i, en algunes ocasions, amb els cossos exteriors dividits mitjançant motllures per accentuar l'orientació horitzontal. L’arquitectura es beneficia de l’erecció de nombrosos convents. Destaquen algunes obres a Palma; la façana de l'església de Monti-sion, primer exemple del barroc vinculat a la Companya de Jesús i la de Sant Francesc.

Haurem de esperar aproximadament fins al 1700 perquè s'implantin models arquitectònics plenament barrocs, de la mà de l'arquitecte Francisco d'Herrera, que va projectar la planta de la sala capitular de la catedral de Pama També podem veure altres exponents d'aquest tipus de plantes  a l’església de Sant Antoniet o la capella de Sant Nicolau Tolentí a l'església del Socors, ambdues a Palma.

El model dels antics patis gòtics de Palma s'enriqueix i es transformen en conjunts originals i suggerents: són els patis barrocs, una de les aportacions més importants de l'arquitectura mallorquina. En destaquen Can Olesa, Can Vivot, Can Solleric, entre molts d'altres. 

Els patis barrocs de Palma es converteixen en tot un símbol de la posició social de les grans fortunes de Palma Augmenten les dimensions, les columnes es fan més ostentoses i canvien el marès pel marbre que sostenen grans arcs carpanells.. L’escala es fa més gran i la barana passa a ser de ferro forjat, normalment de balustres plans.L’entrada al pis noble del casal es fa a través d’una lògia o galeria amb balustrada.

Entre els edificis civils també destaca la  façana de l’Ajuntament a Palma  de transició del manierisme al barroc (1649-1680). Destaca l'acumulació decorativa amb màscares, estípits (atalants i cariàtides), volutes, frontons partits, hídries… unit a la compartimentació horitzontal (tres pisos) on destaca la balconada continuada de la planta noble creuats per elements verticals mitjançant pilastres de derivació jònica (pilars adossats a la paret).

A Menorca destaca la feina a Ciutadella de la família de mestres d’obra d’orígens mallorquí; els Amoros;   Capella de les Ànimes de la Catedral (Pere)  i l’església del Roser (Joan). A Eivissa destaca el convent de Sant Vicenç Ferrer i Sant Jaume ( planta clàssica de la contrarreforma; una sola nau coberta amb volta de canó) i capelles laterals entre els contraforts.

En el camp de les arts plàstiques, la major part de les obres són religioses; a la pintura el principi del segle XVII ve marcat per la influència de Ribalta i l’escola valenciana, el seu influx es nota en l’obra de Gregori Bauçà . Un altre pintor destacat és Miquel Bestard que pintà el Martiri dels sants Cabrit i Bassa (1629). Quan Roma capejava el temporal del protestantisme, el Papa va impulsar el cult als sants locals. En Mallorca es va impulsar la figura del beat Ramon Llull, , Santa Catalina Thomàs i… Cabrit i Bassa, com màrtirs fidels al seu rei,que no cal oblidar que era rei de Mallorca, per la gràcies de Déu . Per tant, el cas de Cabrit i Bassa recull dos aspectes que s'entremesclen: màrtirs polítics i màrtirs de la fe.. En 1630, un any després de la realització del citat quadre, es va proclamar a Cabrit i Bassa  patrons menors de la ciutat i regne de Mallorca, celebrant-se la seva festa en la Catedral. Aquesta oficialitat només duraria cinc anys, doncs en 1635 el bisbe de Mallorca, D. Juan de Santander, va prohibir el seu culte.

 A l’escultura encara que son interessants alguns monuments funeraris destaquen els nombrosos retaules barrocs a les esglésies de Ciutat i la part forana, com el retaule major de l’església de la Verge del Roser del Convent de Sant Domingo de 1651, del mestre Joan Antoni Homs (conegut per ser  el responsable de la difusió de l’ordre salomònic a Mallorca.

El retaule més important és el retaule del Corpus Christi de Jaume Blanquer (1599 ,renaixement tardà – barroc) de fusta, ocupa l’absis de la nau de l’Almoina o septentrional de la catedral de Palma. Considerat pels contemporanis el millor dels segle, va generar molt d’imitacions. Es tracta  d’una obra contrareformista ja que defensa els sagraments, en aquest cas el de l’Eucaristia, tema central del retaule. Té una estructura arquitectònica i s’organitza el retaule atenent-se a una divisió en cossos horitzontals i carrers verticals, lleugerament convergents, amb ordres superposats. Combina relleu i escultura gairebé exempta, amb una rica policromia. El baixrelleu de la predel·la mostra l’habilitat de Blanquer en l’ús del cincell
És una composició destinada a exaltar l’Amor, per la qual cosa l’eix simbòlic va des de la Caritat a la part més alta fins al Sant Sopar; els sants dels carrers laterals foren seguidors de Jesús (Sant Francesc d’Asís), apòstols (Sant Maties) o portadors de l’emblema de Charitas (Sant Francesc de Paula).


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS