Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

Imatges examen unitat 1. s. XVIII

iesgc | 28 Octubre, 2013 17:30

 Imatges que poden sortir a l'examen

 - Luis XIV pag 9.

- Al·legoria societat estamental pag 10

- Motí Squillace pag 18.

- Societat estamental pag 21.

Laocoont i els seus fills

iesgc | 27 Octubre, 2013 00:48

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS (s. II aC, bronze, i s. I aC, còpia romana marbre).AGESANDRE (pare), POLIDOR i ATENODOR (fills) de RODES. PATI DE BELLVEDERE, MUSEI VATICANI. ROMA

 Sobre el nom dels autors :

Es coneixen els noms dels escultors que van executar l'estàtua: Agesandre Atenodor i Polidor de  Rodes, però, a diferència d'altres obres que d'ells es coneixen, el Laocoonte no està signat. Podem dir que aquests artistes eren una família d'escultors que realitzaven estàtues al servei de la dinastia Julio Claudia per encàrrec. 

- No es coneixen moltes dades d'ells. Normalment s'ha considerat que són els autors citats per Plinio (23-79d.c) en la seva enciclopèdica Història Natural.En ella va deixar escrits uns comentaris laudatoris en relació a l'obra que va veure en el palau de l'emperador Titus cap a l'any 70:

Ha de ser situada per davant de totes, no només de l'art de l'estatuària sinó també del de la pintura. Fou esculpida en un únic bloc de marbre pels excel·lents artistes de Rodes Agesandre, Polidor i Atenodor i representa Laocoont, els seus fills i les serps admirablement enroscades

-No obstant cal dir que la major part de l'escultura es va fer amb marbre de Rodes però un dels blocs usats és marbre de Luni, d'origen italià i això no concorda amb el que va descriure Plini, que només va distingir un bloc de marbre, ni amb el fet que aquest marbre no es va explotar abans de l'època d'August.

-Es conservaven signatures d'aquesta època d'un escultor de Rodes anomenat Atenodor, fill d'Agesandre. Però el 1954, Gisela Richter va assenyalar que els noms d'Atenodor i Agesandre eren molt habituals a Rodes durant diverses generacions.

- En 1957 es troben en la cova de Sperlonga (utilitzada per Tiberio com a sala de banquets), prop de Nàpols, grups de figures que representaven escenes de l'Odissea d'Homer. Un grup representava a Ulisses encegant a Polifem i portava els noms gravats d'aquests escultors. A partir d'aquí s'han relacionat, per la similitud tècnica, els dos grups.

 

 

 Es pensa que l'obra és una copia (l'especialitat dels escultors de la cova de Sperlonga) d'una obra original de bronze, del segle  II a. C  ja que era  per la  gran similitud entre aquesta obra i un fris de l'altar de Zeus a Pèrgam on apareix representada la lluita entre déus i gegants.  Per això, va datar l'obra en el mateix període que aquest fris, al segle II aC.

 

- Un dels fills sembla de factura més clàssica. Això pot explicar-se partint que l'original inclouria solament al Laocoonte i un dels fills, seguint una versió més antiga del mite. Posteriorment s'afegiria la figura de l'altre fill perquè s'adaptés a la versió de Virgili (70 a.C-19 a.C).

- Pels especialistes alguns detalls tècnics assenyalen inequívocament a la fosa a la cera perduda: per exemple el mantell que cau sobre les espatlles del jove dret fins a tocar el genoll.

   Un excel·lent article d' Herbert González Zymla  

L'article de la viquipèdia en aquest cas està molt bé:

Winckelmann, a la primera edició del llibre Història de l'Art de l'Antiguitat (1764), entre moltes d'altres obres, analitza el grup del Laocoont i assenyala que la figura del fill més gran va haver de ser executada de manera separada.

Descriu Laocoont com un espectacle de la naturalesa humana sotmesa al més gran dolor que és capaç de suportar. Aquest dolor infla els seus músculs i posa en tensió els seus nervis però en el seu front, alhora, es capta la serenitat del seu esperit. El seu pit s'eleva per tractar de contenir el dolor i pel fet que el ventre està comprimit es pot veure el moviment de les seves vísceres. Els seus fills el miren demanant-li ajut i ell manifesta la seva tendresa paternal amb la seva mirada tendra, d'uns ulls que es dirigeixen cap al cel implorant als déus. L'obertura de la seva boca té un moviment que expressa ataràxia i indignació per la idea d'un càstig immerescut.

- Bones presentacions d'aquesta obra:

http://www.authorstream.com/Presentation/gajenjo1-1937398-laocoont-els-seus-fills/

http://www.slideshare.net/baldufa8/12-laocoont-i-els-seus-fills

Activitat de recuperaciˇ. IMMIGRACIË ILĚLEGAL

iesgc | 27 Octubre, 2013 00:05

 ACTIVITAT DE RECUPERACIÓ DE CIUTADANIA I DRETS HUMANS

Contesta a les següents preguntes després de llegir l'article de Maria Fuster públicat a l'Ara Balears el 27 d'octubre de 2013. S'han de copiar els enunciats

1.- Fer un resum de l'article.

2.-Qué problemes tenen els protagonistes de l'article

3.- Com els ha ajudat la Direcció General de Menors?

4.- Com va ser el viatge de Souley i Souleyman?

5.- Dona la teva opinió sobre el tema tractat a l'articl

Després de tot el que hem patit no tindria sentit tornar"

El futur incert dels menors sense papers acollits a Balears després d'arribar en pastera

"És una vergonya". Són les paraules del papa, Francesc I, amb referència a la tragèdia de Lampedusa. De les aigües d'aquesta illa italiana, a principi d'octubre, s'han tret els cossos sense vida de 366 immigrants, víctimes del naufragi de la pastera on viatjaven. El malestar hi és manifest. "No podem tolerar que la mar que ens uneix es converteixi en una fossa comuna", ha dit Rajoy aquesta setmana a Barcelona, a la inauguració del I Fòrum econòmic de la Mediterrània. Però, de moment, no hi ha mesura concreta. Tampoc no n'ha sortida cap de la cimera europea de dijous i divendres.

Des del 2006 l'arribada d'immigrants a les costes espanyoles ha disminuït un 90%, segons el Ministeri d'Interior. I a Balears la darrera pastera que va arribar va ser fa un any. Si a l'Arxipèlag sempre han vingut amb comptagotes, darrerament encara més. Però el passat és present a la societat espanyola i també a la balear, on viuen persones que varen sentir aquell impuls de venir a Europa travessant la mar i desafiant les normes establertes amb un somni al cap. "Jo tenia molta il·lusió de venir a Espanya, molts plans. Volia jugar a futbol", explica Souleyman Ndong, també conegut com a Souley , qui a setze anys va arribar a les Canàries en una pastera i actualment viu a Mallorca. La seva i la dels seus companys és una història diferent.

De franc

Per la majoria d'economies africanes, el viatge a Europa amb pastera és molt car. Però no tothom paga el trajecte. Moltes vegades hi ha dues o tres persones que s'hi colen. Normalment són joves adolescents, fills de pescadors, que coneixen el lloc i l'hora de la partida. "Tot es fa en secret. Per això vàrem poder venir, perquè nosaltres ho sabíem i quan vàrem pujar a la pastera ningú no ens va dir res perquè no ho contàssim", indica Bassirou Gueye. Ell, Souley i l'altre company, qui curiosament té el mateix nom i el llinatge: Souleyman Ndong, actualment viuen a Palma, en un pis d'emancipació que hauran de deixar dia 30 d'aquest mes.

Aquests tres joves fa més de quatre anys que varen sortir del centre d'internament de Canàries per arribar a Balears. Ells formaven part del grup de denou menors del Senegal i Malí que dins un programa pioner foren acollits per famílies del seu país. Després de complir devuit anys, molts d'ells han continuat sota la tutela de la Direcció General de Menors, que s'ha preocupat de la seva formació, orientada fonamentalment a trobar-los una sortida laboral. L'exconsellera d'Afers Socials Fina Santiago recorda: "Vàrem cercar moltes empreses per trobar feina i els primers anys moltes hi varen respondre. Ikea, per exemple, en va contractar dos que hi han quedat. També hi col·laboraren empreses d'hostaleria i de contrucció. Però ara…". La crisi ha reduït les alternatives d'aquests joves a la mínima expressió. Però cap d'ells no vol tornar-se'n. "No tindria sentit", assenyala Bassirou, i Souley afegeix: "Després de tot el que has patit no tindria sentit. Però jo no vindria a Europa com ho vaig fer. No pujaria en una pastera". I Bassirou amb els ulls mirant en terra i veu fluixa comenta: "La gent et veu com un immigrant i no és conscient del que has viscut".

Sense veure terra

Souley va agafar l'embarcació des de Gambia, i Souleyman, des de Guinea Bissau. Ambdós expliquen que el viatge, que va durar vuit dies, el varen fer amb un centenar de persones. "Dormies on estaves assegut i, si volies fer pipí i podies, t'aixecaves i ho feies a la mar", conta Souley. "Portàvem menjar, un sac de sucre i un altre d'arròs. Hi havia bombones de butà per cuinar. Els joves fèiem torns per treure l'aigua que entrava a la pastera i per servir el menjar", recorda Souleyman. Bassirou comenta que com que ells coneixien la mar no varen tenir por, "però hi ha persones que mai no l'han vista. Fins i tot n'hi ha que veuen visions, que senten que des de l'aigua els criden els seus familiars, i els han fermar amb una corda perquè no botin. Molta gent ha mort així perquè no sabien nedar", comenta. Però ells no varen tenir cap problema d'aquest. Això sí, la seva embarcació va ser interceptada abans d'arribar a la costa.

Després de dos dies sense veure terra, recorden amb un somriure immens quan varen percebre els llums a la muntanya. "Semblava que sortien del cel", assenyala Souleyman. I Souley continua el relat: "Eren les cinc de la matinada i un helicòpter ens va sobrevolar; el capità va aturar el motor. La gent es va posar molt nerviosa i vàrem estar a punt de bolcar". Però després va venir l'embarcació de la Creu Roja, a la qual varen pujar tots. Bassirou també es va posar molt content, però no era el sentiment de la resta. "La gent pagava molts de doblers, entregava les claus de ca seva i dels cotxes per poder venir. Quan els deportaven es trobaven sense res", explica.

Mallorca

Ells, com que eren menors, varen passar uns mesos al centre d'internament de Canàries i després els varen enviar a Mallorca. "No teníem opció, no podíem dir que no volíem venir", remarca Bassirou, qui al seu país només havia sentit a parlar de Barcelona i Madrid. Tots tres tenen bons records de les seves famílies, amb les quals varen viure fins a devuit anys, i d'aquí a poc han de deixar el pis d'emancipació. Mentrestant, continuen amb els estudis. Souley i Bassouri, de manteniment de vaixells, i Souleyman fa un curs de comerç, que, diu, esperava que fos més pràctic.

El futur no el miren amb gaire optimisme. "Anam aguantant, però cada vegada està pitjor", comenta Souley. Com que d'aquí a poc deixaran el pis d'emancipació, ja tenen mig localitzades habitacions a habitatges ubicats a diferents barris de Palma. Fins al 2014 tenen el permís de residència. Però necessiten trobar feina per mantenir-lo. I no qualsevol: una feina amb un contracte mínim d'un any. Cosa gens fàcil en l moment actual.

SOULEYMAN, SOULEY I BASSOURI Ens expliquen la seva vivència en pastera per arribar a l'Estat MARIA FUSTER

 

Estructura examen 12 novembre

iesgc | 23 Octubre, 2013 20:50

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

ESTRUCTURA EXAMEN 12 DE NOVEMBRE. INICI-GRÈCIA-ROMA

- Vocabulari; General-inici art, Grècia i Roma. Igual que a Selectivitat; tria 10 definicions de 20. Cada qüestió val 0,2 punts. Màxim per les deu qüestions: 2 punts.

-Temes; es pot demanar complet (un full per les dues cares) o  per parts: Context històric i cronològic. Característiques generals i evolució. Obres més representatives (quatre mínim).

            - Arquitectura grega.   

            - Escultura grega.        

            - Arquitectura romana

            - Escultura romana.

- Comentari dirigit d’obres d’art  sencer (un full per les dues cares) o per parts:  Inserció context històric. Justificació de l'estil; models i influències. Justificació de l’estil; models i influències. Anàlisi tècnic i formal.

Aspectes iconogràfics (pintura i escultura).  Qüestions constructives, tècniques, funcionals i simbòliques (arquitectura).

- Partenó. Discòbol. Dorífor. Laocoont i els seus fills

- Panteó. Ara Pacis . Colosseu. August de Prima Porta


 

L'art romÓ

iesgc | 23 Octubre, 2013 20:48

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

2. L’art clàssic.

ROMA

- Arquitectura: Característiques generals. Urbanisme romà: El fòrum. Construccions civils i religioses, monuments commemoratius. L’art a la Hispània romana  : Principals monuments (teatre de Mèrida,aqüeducte  de  Segòvia).

-  L’escultura: característiques generals. El retrat: Tipus i evolució. El relleu històric

- Trets genèrics dels estils de la pintura pompeiana.

 

- L’arquitectura a Roma. SET06

- L’arquitectura civil romana: context històric i cronològic (1 pt), característiques generals de les tipologies (2 pt), obres més representatives (1 pt). JN2013

-L’escultura romana. SET 11 JN09 SET08 JN06 JN05 SET04

 

Panteó 2008, 2010 i 2012                             Ara Pacis

Colosseu 2004 i 2008                                                                       

August de Prima Porta

 

 

VOCABULARI.


-  AMFIPROSTIL

- AMFITEATRE

- AQÜEDUCTE.

- ARC DE TRIOMF

- ATRI

- BASÍLICA

- BUST.

- CARCANYOL

 

- CIRC 

- COLUMNA TOSCANA 

- CÚPULA 

- DECUMANUS 

- ESCENA 

- FÒRUM 

-MAUSOLEU/PANTEÓ

- MOSAIC

- PALESTRA

- PANTEÓ

- PLANTA  BASILICA

- PLANTA DE SALÓ

- PLEMENTERIA 

- PODI

- TERMES

- TESSEL·LA

Escultura grega en un minut

iesgc | 21 Octubre, 2013 18:35

 L'escultura grega amb ritme, un bon resum en un minut.

http://vimeo.com/15688157 Motion Graphics final de la materia Historia del Arte I de la carrera de Diseño Multimedia de la Escuela Da Vinci(Buenos Aires)

 

Guiˇ comentari escultura

iesgc | 19 Octubre, 2013 23:21

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

ESCULTURA

OBRA:                                           LLOC:                             CRONOLOGIA:

AUTOR:                                                                    CLIENT:

CONTEXT HISTÒRIC

MOMENT HISTÒRIC i FUNCIÓ:

ELEMENTS GENERALS.

ESTIL:

DIMENSIÓ:

MATERIAL:

TÈCNICA (talla, trepanat, fosa, forja, modelat...)

CROMATISME.

FORMA (exempta, relleu –tipus):

TIPOLOGIA (dempeus, sedent, jacent, orant, bust, tors, eqüestre...)

GÈNERE (religiosa, retrat, històrica...)

INTERPRETACIÓ

TEMA :

FUNCIÓ:

ELEMENTS PLÀSTICS I COMPOSICIÓ:

ENTORN:

FORMA (realisme, idealització, expressionisme, frontal, contraposto...):

COMPOSICIÓ (piramidal, oberta, tancada, proporció, harmonia...):

RITME-TEMPS (repòs, dinamisme, moment...):

LLUM (incidència de la llum sobre l’obra):

CONCLUSIÓ

Transcendència, novetats...


 

 

Activitats ciutadania setmana 21 a 25 d'octubre

iesgc | 14 Octubre, 2013 10:17

 Activitats setmana 21 a 25 d'octubre

THAU (llibre curs passat)

2 de la pàgina 52.

2 pàg 53

1 pàg 56

1 pàg 59

3 pàg 60.

CIVILITAT(llibre nou)
 
6 pàg 31
8 pàg 31
7 pàg 35.
10  pàg 35
14 pàg 37
 

 

Art grec

iesgc | 14 Octubre, 2013 10:14

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

2. L’art clàssic.

 L’ANTIGA GRÈCIA

 

o L’arquitectura grega: Urbanisme : La polis.  Origen, funció, característiques, elements i tipologies del temple . Els ordres arquitectònics.  El teatre.

o L’escultura grega: Característiques generals. Evolució: L’època arcaica (kuros i kores); el període sever, el moment clàssic, transformacions al segle IV aC i l’hel·lenisme i les seves escoles: Rodes, Pèrgam i Alexandria.

-Arquitectura grega: Jn 04, Jn 08 ,Jn 11, Jn 13 .

L’arquitectura grega: context històric i cronològic (1 pt), característiques generals dels ordres i evolució (2 pt), obres més representatives (1 pt).

- L'escultura a Grècia. Set 13, Jn 10, Set 09, Jn 06, Set 05

 

L’escultura grega: context històric i cronològic (1 pt), característiques generals i  evolució (2 pts), obres més representatives (1 pt)

 

 

Partenó. 2006-2008,2009,2012

Partenó (447-438/432 aC): inserció en el contexthistòric. Justificació de l’estil; models i influències (1 pt), qüestions constructives, tècniques (2 pts), funcionals i  simbòliques (1 pt.) . p.41.                                      

 

Discòbol                                                                               

 

Dorífor                                                                                  

 

Laocoont i els seus fills  2004-2007 -2010 i 2011.


VOCABULARI.

ACRÒPOLIS.

ACROTERI

AGORA

ARQUITRAU

CÀNON

 CARIÀTIDE

CEL·LA

CERA PERDUDA

CONTRAPOSAT/CONTRAPOSTO

CORA

CREPIDOMA

ÈNTASI

ENTAULAMENT

ESTILÒBATA

ESTOA

FRIS

FRONTÓ

MÈTOPA

OPISTÒDOM

ORDRE

ORQUESTRA

PERISTIL

PÒRTIC

PRONAOS

TEATRE

TIMPÀ

TOLOS

TRÍGLIF

VOLUTA


 

Fitxa comentari arquitectura

iesgc | 13 Octubre, 2013 10:12

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

ARQUITECTURA

OBRA:                                           LLOC:                             CRONOLOGIA:

AUTOR:                                                                    CLIENT:

CONTEXT HISTÒRIC

MOMENT HISTÒRIC i FUNCIÓ:

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

ESTIL:

DIMENSIÓ:

MATERIAL:

SUPORTS:

COBERTES:

PLANTA:

ESPAI INTERIOR:

ESPAI EXTERIOR

CONCLUSIÓ

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS