Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

Nelson Mandela - En nombre de la Libertad

iesgc | 28 Desembre, 2013 19:23

Enllaç:
http://m.youtube.com/watch?v=Y4hHRIbhHc4&desktop_uri=%2Fwatch%3Fv%3DY4hHRIbhHc4

1914. El año de la catástrofe

iesgc | 22 Desembre, 2013 14:05

diario.es Més que interessant aquesta entrevista a Max Hastings, autor de '1914. El año de la catástrofe al diario.es

Sir Max Hastings ha conocido la guerra como periodista y como historiador. Tras varios libros sobre la Segunda Guerra Mundial, 1914. El año de la catástrofe es la primera obra que dedica al conflicto anterior, la guerra que terminó por definir lo que fue el siglo XX en Europa.

Todos asociamos esos años a una inmensa y estúpida carnicería que se podía haber evitado, una guerra absurda iniciada por imperios en decadencia. Hastings explica por qué esa lectura es demasiado simple y olvida las circunstancias políticas de un mundo en transformación.

¿Qué saben sus lectores sobre la guerra antes de leer sus libros?

Muy poco, a menos que hayas participado en una guerra. La experiencia personal en la guerra es muy diferente. En la IIGM (Segunda Guerra Mundial), los británicos creyeron que lo habían pasado muy mal, pero objetivamente no lo pasaron tan mal como los rusos o los españoles en la Guerra Civil. En segundo lugar, creo que la gente tiende a pensar que algunas guerras no son tan malas como otras. Solemos pensar que la IGM es lo peor que haya pasado nunca. Eso no es cierto.

La Guerra de los Treinta Años en el siglo XVII o la experiencia de Rusia en la IIGM o lo que pasó en España son tan malas o peores. Un héroe de la resistencia noruega en la IIGM escribió después que la guerra trae aventuras que conmueven al corazón, pero no debemos olvidar que el auténtico objeto de la guerra son las tragedias personales que hacen que la guerra sea el mal absoluto, algo que no se redime con la gloria. Cuando escribo, nunca olvido esa frase.

La reputación de los generales en la IGM quedó destruida, pero usted ha escrito que eso procede del análisis que se hizo en los años inmediatamente posteriores a 1918.

A nadie le gustan los generales de esa época como hombres por haber sido tan fríos e insensibles ante las muertes. Yo los veo como a víctimas, tanto como a los hombres que dirigieron. Afrontaron circunstancias sin precedentes. En los años treinta se pensaba que, si los generales hubieran sido más inteligentes, habrían podido ganar la guerra sin que muriera tanta gente. Pero los académicos actuales creen que la tecnología de la defensa era mucho más fuerte que la tecnología del ataque.

La confusión actual viene porque vemos el horror de la IGM y no descubrimos qué beneficio tuvo. Con la IIGM, sabemos que la guerra no fue para salvar a los judíos, pero mucha gente ahora, sobre todo los jóvenes, lo cree así. Lo que es extraordinario es que las revelaciones sobre el Holocausto han generado una definición de mal absoluto para todo el mundo. Por eso, todo el mundo cree ahora que había que luchar contra Hitler, pero no ven nada comparable en el káiser alemán, y no entienden por qué había que luchar contra el káiser. Hace poco, haciendo un documental para la BBC en Versalles con una gran historiadora, ella me dijo: me pregunto por qué el mundo nunca perdonará a Hitler por estar loco pero está dispuesto a perdonar al káiser por estar loco.

¿En qué estaban pensando los generales cuando enviaban una oleada tras otra de soldados hacia una muerte segura?

No veían otra alternativa. Realmente, creían que cada una de esas veces iba a ser la batalla que ganaría la guerra. La gente cree que la IGM fue completamente diferente a la IIGM. No lo fue. Cosas mucho peores que el Somme y Passchendaele sucedieron en la IIGM. Ocurrieron en Rusia, con 27 millones de muertos.

En algunas batallas en Rusia, en 1942 y 1943, los rusos perdieron más gente que la que perdieron británicos y franceses en 1916. Por pura inocencia, hay gente que piensa que hay una forma humana de luchar en una guerra, pero eso no es así. La única manera de que no ocurra es que uno de los bandos sea más débil. Los alemanes podrían haber conseguido en 1914 los objetivos del Plan Schlieffen si británicos y franceses se hubieran hundido, pero no lo hicieron.

 


¿Por qué tantos líderes políticos y militares pensaban que la guerra podía ser corta, que obtendrían la victoria rápidamente?

 

El desastre alemán viene por la creencia en el Plan Schlieffen, por creer que podían aplastar Francia en 40 días. Estaban locos al pensar eso. Se suele decir que la mayor parte de la gente que fue a la guerra en 1914 eran soldados, pero la mayoría no lo eran. Llevaban uniformes y fusiles, pero la mayoría eran reservistas que unas semanas antes trabajaban en las tiendas, las fábricas o en el campo. Se ponían las botas y tenían que marchar, por ejemplo, 600 kilómetros por toda Europa andando o con una pequeña ayuda de los caballos. Hay que estar un poco loco para creer que esto podía funcionar. Cuando los alemanes llegaron cerca de París, habían perdido más gente porque ya no podían ni andar que por las armas británicas o francesas.

La IGM parece ser un momento en el que los generales dominan sobre los políticos. La IIGM fue diferente.

La situación ideal es que los políticos estén al mando, pero que sean políticos que comprendan los asuntos militares. Raramente tienes un equilibro ideal. Los generales alemanes de la IIGM se fueron a la tumba diciendo que, si pudieran haber hecho la guerra a su manera sin las interferencias de Hitler, habrían ganado.

Lo que es cierto es que después de la IGM los políticos culparon a los generales en todas las naciones por haber fracasado, por haber provocado una matanza innecesaria. El mayor acusador fue el primer ministro británico, Lloyd George, que en sus memorias llamó bárbaros a esos militares.

Cuando las naciones ganan las guerras, hay una cierta sensación de triunfo. Como después vino la IIGM, ni siquiera entre los británicos existió ese sentimiento tras la IGM, y por eso los generales se llevaron todas las culpas. Mi opinión es que los generales de la IGM no eran grandes jefes militares. Pero estaban enfrentándose a fuerzas inmensas ante las que no tenían respuesta y fueron tratados injustamente. No fueron los generales los que comenzaron la guerra, con la posible excepción de los generales alemanes, fueron los políticos.

¿Necesitaba Alemania la guerra?

Una cosa que comento en el libro es la ironía que puedes apreciar en el hecho de que Alemania estaba en camino de dominar Europa, económica e industrialmente, sin disparar un tiro. Y la locura de que si Alemania hubiera seguido haciendo lo que hacía en el plano económico, iba a dominar Europa en 20 años, y nadie podría haberlo evitado. Pero el káiser y los generales sólo sabían medir la fuerza contando soldados.

Hay una regla en la guerra. Nunca subestimes al enemigo. En el libro escribe que el káiser pensaba que los franceses eran "una raza afeminada".

Muchas naciones tienen un punto de vista nacionalista en relación a las demás. Una de las ironías de la IIGM fue que Alemania intentó someter a Gran Bretaña con bombardeos, y después de que los alemanes fracasaran, los británicos intentaron exactamente lo mismo. Era una presunción racista creer que los alemanes iban a ser menos resistentes que los británicos. De la misma manera, muchas decisiones alemanas en ambas guerras se basaban en su desprecio cultural hacia los rusos.

¿Quién estaba al mando en Alemania?

Lo que era extraordinario en Alemania es que era el país más avanzado en Europa, económicamente y quizá culturalmente; por ejemplo, ya tenía un sistema de pensiones y de subsidios de desempleo, y al mismo tiempo seguía teniendo un Gobierno fanáticamente expansionista. En el libro cito al biógrafo de Bismarck, que escribió que Bismarck creó un sistema político que sólo podía funcionar con él en el poder.

Cuando tienes a un káiser que estaba no completamente loco pero sí parcialmente desequilibrado, el resultado podía ser un desastre. Había una mayoría socialista en el Parlamento pero sin poder real en los asuntos de guerra y paz. A la pregunta de quién tomó las decisiones sobre la entrada en guerra, hay que decir que fue el káiser. Incluso su canciller lo dijo así. Él y su ministro de Exteriores fueron los que concedieron el cheque en blanco a los austriacos.

Aunque no creo que ningún país tenga que asumir toda la culpa por lo que ocurrió, lo que me queda claro es que Alemania era la única potencia que podía impedir el conflicto en julio de 1914. Si hubieran dicho a los austriacos que se detuvieran (en la invasión de Serbia), habría sido el final. Y si quisiera defender el papel de Alemania, diría que las circunstancias de la Europa de ese tiempo iban a conducir a una guerra en algún momento en cuestión de unos años, pero si se reduce a la pregunta de por qué hubo una guerra en julio de 1914, Alemania es la única que podría haberla impedido.

Una de las cosas que me parecen más sorprendentes es el miedo que los generales alemanes sentían por Rusia. Moltke dijo en 1912 que necesitaban una guerra cuanto antes porque Rusia se haría más y más fuerte cada año.

El sentimiento dominante en Europa en esos años era el miedo. Todo el mundo tenía miedo de los demás. Los Habsburgo temían que su imperio sufriera un colapso. Los rusos temían a Alemania. Los alemanes temían a Rusia. Los franceses siempre habían temido a Alemania. Había un clima de miedo pero, desde luego, el tema ruso era de la máxima importancia.

A causa de la revolución de octubre, tendemos a pensar que Rusia era un gran imperio que estaba a punto de desmoronarse. Pero usted escribe que no era exactamente así.

Rusia estaba haciendo un inmenso progreso económico e industrial. En cierto modo, tenía el mismo problema que Alemania. El sistema de gobierno estaba muy por debajo del desarrollo conseguido. Si miras las estadísticas económicas en el comienzo del siglo XX, ves que todas estas cifras estaban experimentado una dramática subida en Rusia. Pero el sistema de gobierno era totalmente disfuncional.

¿Eran compatibles las exigencias de cada país en esa Europa?

Todos pensaban que tenían derecho a un imperio. El imperio ruso estaba encerrado dentro de sus fronteras. Los imperios francés y británico estaban muy lejos. Los alemanes no tenían ninguno. Está claro que Gran Bretaña no quería una guerra en 1914 porque ya lo tenía todo. Ahora mismo veo una situación similar a la de Alemania de entonces, y no sugiero que vaya a haber una guerra, con la frustración de China que se pregunta ¿por qué los norteamericanos creen tener derecho a dominar el Pacífico? Es lo que se preguntaban los alemanes en 1914. ¿Por qué los británicos creen que pueden controlar el sistema financiero o los mares?

Antes de la guerra hubo una movilización masiva de la izquierda contra la guerra. ¿Por qué no tuvo éxito?

Una vez que se produce el choque entre naciones, el nacionalismo se convierte en la fuerza más poderosa, más que el socialismo. Hay una cuestión interesante. Alemania tenía el partido socialista más poderoso de Europa. Si la guerra se hubiera retrasado unos tres años, quizá entonces los socialistas alemanes habrían tenido mucho más poder. Pero, como me dijo un historiador británico al que respeto mucho, no puedes cambiar los hechos. Una vez que cambias una variable, varios escenarios distintos se convierten en posibles.

La ocupación de Bélgica fue el factor básico que convenció a los británicos de ir a la guerra.

Hasta la invasión de Bélgica (exigida por el Plan Schlieffen), el sentimiento en Gran Bretaña era totalmente contrario a la guerra. En el Gobierno poca gente –Churchill y el ministro de Exteriores, Grey– pensaba que había que luchar con Francia. Rusia era el enemigo histórico de Gran Bretaña, y Serbia era considerada como un incordio en los Balcanes.

La opinión pública británica se oponía a luchar a favor de la causa rusa o serbia, pero ver al Ejército más poderoso de Europa aplastando a Bélgica cambió eso. Y creo que ese cambio fue correcto. Una vez que se produjo una guerra continental en Europa, los británicos no podían quedarse fuera. Si Gran Bretaña se hubiera mantenido neutral en esa guerra, habría tenido que luchar otra (contra Alemania) unos pocos años después.

¿Jugó algún papel la opinión pública?

Habría sido muy difícil que el Gobierno británico hubiera entrado en guerra sin la ocupación de Bélgica. La opinión pública estaba en contra, y también el partido liberal (en el poder). A pesar de que se dice que la competencia naval entre Gran Bretaña y Alemania había hecho crecer la tensión entre ambos, la élite dirigente británica sentía un inmenso respeto por Alemania. Había un gran rechazo al militarismo alemán, lo que se llamaba el militarismo prusiano, pero no un odio real. En general, los británicos siempre hemos respetado a Alemania, incluso en la IIGM. Claro que todos odiábamos a los nazis, pero siempre supimos, y he entrevistado a muchos veteranos de esa guerra, que el Ejército alemán era mejor que el nuestro.

¿Ocurre ahora lo mismo? ¿Los británicos continúan despreciando a Francia pero respetan a Alemania?

Sólo los estúpidos no respetan a Alemania. Siempre ha sido una nación formidable y eficaz. Y de ahí vienen las similitudes con el presente. Los alemanes siguen teniendo un problema fundamental. No estoy diciendo que los alemanes sean agresivos, pero Europa aún no tiene la respuesta al problema de convivir con una nación que es mucho más poderosa que cualquier otra. Y no estamos ahora más cerca de una solución de lo que lo estábamos en 1914.

 

GUILLEM CIFRE DE COLONYA ABANS COLL (1852-1908)

iesgc | 14 Desembre, 2013 18:25

 

GUILLEM CIFRE DE COLONYA ABANS COLL (1852-1908)

Guillem Coll va néixer a Pollença el 1852, al si d’una família pagesa que tenia arrendada la possessió de Colonya–amos-, Guillem Coll Torrandell i Antònia Cifre Seguí. Però  gràcies al testament del senyor de Colony a, Guillem Ignasi Cifre de Colonya O’Ryan,  que havia quedat sense descendència directe, va rebre tot el seu important  patrimoni. Entre ell, la possessió que conraven els seus pares: Colonya, a més  d’altres bens. Amb la condició de canviar el seu llinatge pel de Cifre de Colonya i d’estudiar una carrera. A partir d’ara, Guillem Coll, seria Guillem Cifre de Colonya abans Coll.

Un moment clau en la seva vida foren els anys que estudià dret a Madrid, entre 1869 i 1879. A la capital serà decisiu el mestratge de Giner de los Ríos i Nicolás Salmerón, i l’amistat que va fermar amb Manuel B. Cossío.

El 1879, any de la tornada a Pollença, juntament amb una sèrie de col·laboradors locals, va fundar la primera escola fora de Madrid que seguia els postulats de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) que havia creat Giner de los Ríos i de la qual el mateix Cifre n’havia estat professor auxiliar i accionista. Un any després, el 1880 va crear una caixa d’estalvis associada a la institució per tal de fomentar l’estalvi entre els seus alumnes. Ambdues entitats ocuparien un modern edifici escolar construït expressament segons demandaven els criteris pedagògics més moderns de l’època.

D’aquestes iniciatives destaca també el seu contingut social, aspecte que serà més explícit en la fundació d’una cooperativa mutualista el 1885 o en la seva actuació política. En aquest sentit exercí un important lideratge sobre el republicanisme de Pollença, fruit del qual va créixer en importància. En representació dels republicans va ser regidor de l’Ajuntament de Pollença en dues etapes, del 1885 al 1890 i de 1895 a 1904. En ambdues destacà per la forta i decidida oposició al domini caciquil que efectuaven els representants dels partits dinàstics al Consistori. No serà estrany que al llarg de la seva vida hagués de suportar l’oposició d’aquests, així com de l’Església catòlica, que realitzà una important oposició personal, al temps que creava institucions educatives i financeres de contrapès. Tanmateix, l’Escola, però sobretot la Caixa d’Estalvis, varen poder subsistir, gràcies a la dedicació del seu fundador i la seva dona, la berlinesa Clara Hammerl, així com dels seus col·laboradors. Tots aquests varen comptar sempre amb una important acceptació popular.

La tràgica mort de Guillem Cifre de Colonya, el 1908 a Lió, no va significar el final de la seva obra. L’escola, amb diversos alts i baixos, perdurà fins a la Guerra Civil, moment en què fou clausurada per a sempre. Ara bé, la Caixa d’Estalvis ha arribat fins al dia d’avui. Igualment que el llegat de Guillem Cifre de Colonya. De fet, no només la Caixa i el seu emblemàtic edifici encara perduren, més important que tot això fou la llavor de modernitat, tolerància, progressisme i coherència ideològica que en tots els camps a què es dedicà va sembrar, i que avui són, encara, plenament assumits, sinó per tothom a nivell individual, sí per la nostra societat actual. No es estrany, que  la seva figura necessitàs els períodes  democràtics per a veure reconeguts els mèrits  que va contreure en vida. Així, si bé el 1908 no va tenir cap recordatori oficial en motiu de la seva mort, ni tan sols a la seva vila natal, una cop va esdevenir la Segona República se li va dedicar un carrer –on estava situada l’edifici escolar- i el 1935 varebre el primer homenatge públic en el pati del seu estimat col·legi, al temps que es descobria un bust al seu honor. Després, durant el franquisme un altre cop el silenci, sinó la repressió. Fins i tot el seu nom va ser llevat de l’edifici que bastí amb tanta cura, essent substituït pel de  Miquel Costa i Llobera. No serà fins el de juliol de 1977 quan serà proclamat fill Il·lustre de Pollença.

 

Informació de Pere Salas Vives.

Més informacio a http://www.mallorcaweb.net/cifredecolonya/documents/Cifre_de_Colonya.pdf

i al llibre del mateix Pere Salas Vives; Guillem Cifre de Colonya. Un sant que no anava a missa. El Gall Editor, Pollença 1999

 

- Any GUILLEM CIFRE DE COLONYA. 2008

UN SANT QUE NO ANAVA A MISSA GUILLEM CIFRE DE COLONYA ABANS COLL

Realitzat per Equip 4 Documentals. Antoni Marqués, Pere Salas i Antoni Rotger.

 

Contesta de la manera més completa possible les següents preguntes (nota doble)

 

1.- Quins fets van ser claus al principi de la vida d'en Guillem Cifre?

 

2.- Explica a quines  etapes polítiques  que hem estudiat es desenvolupa la vida de Guillem Cifre.

 

3.- Què era el kraussisme?

 

4.- Com era social, econòmica i políticament la Pollença de final del segle XIX?

 

5.- Què va fer Guillem Cifre a Pollença? Amb quines finalitats

 

6.- En què es diferenciava l'escola de Guillem Cifre  d'altres?

 

7.- Explica com va ser l'activitat política de Guillem Cifre a l'Ajuntament; que va fer, dificultats...

 

8.- Com i per què es va enfrontar l'Església catòlica a Guillem.

 

9.- A quines dificultats es van enfrontar Guillem i la seva dona, na Clara Hammerl.

 

10.- Quins valors de Guillem Cifre de Colonya tenen actualment vigència per tu?

 

 

Valoració raonada del documental.

 

 

 

 

 

Imatges examen Revolució Industrial 4t d'ESO

iesgc | 13 Desembre, 2013 23:38

Recordau que a l'examen poden sortir textos i imatges relacionats amb els objectius. No tinc el llibre a casa per poder posar les pàgines de moment.

Les imatges possibles són:

- La població anglesa. pàg 46

- El sistema Norfolk. pàg 47

- Les exportacions britàniques de Cotó. pàg 50

I aquestes:

 

 

Imatges examen Revolucions industrials i moviment obrer. 1r de Batxillerat

iesgc | 12 Desembre, 2013 09:11

 - Imatge mecanització del sector textil (pàg 27)

Model liberal i problemes

 

 

4.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (p. 88) i EL MOVIMENT OBRER (p.64)

iesgc | 10 Desembre, 2013 22:38

4.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (p. 88) i  EL MOVIMENT OBRER (p.64)

 

OBJECTIUS DIDÀCTICS

 

  1. Explicar les principals característiques de la segona revolución industrial (pàg 88)
  2. Comentar el desenvolupament de les primeres associacions obreres; del ludisme al cartisme.
  3. Definir;socialisme utòpic, Proudhon, la Comuna, Louis Michel, Clara Zetkin,  Socialdemocràcia
  4. Comparar les teories del marxisme i l’anarquisme.
  5. Explicar la Primera Internacional: Desenvolupament i crisi.
  6. Analitzar la Segona Internacional: Desenvolupament i crisi.
  7. Comentar els avenços del sindicalisme.
  8. Explicar l’evolució del socialisme i del anarquisme
  9. Comentar gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

 

ACTIVITATS.

 

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (p. 88)

 

  1. Què diferències observes entre la demografia del segle XIX a Europa i l’actual.
  2. Què diferències hi ha entre l’emigració del segle XiX i l’actual.
  3. Analitza totes les conseqüències que va tenir  l’aparició del petroli i l’electricitat com noves formes d’energia.
  4. Analitza les conseqüències que va tenir l’aparició de nous mitjans de transport
  5. Què és I+D? Per què és important?
  6. Cerca exemples actuals de concentracions empresarials?
  7. Cerca informació i enumera indústries on s’apliqui la producció en sèrie.
  8. Què diferències hi ha entre les condicions laborals dels treballadors al segle XIX i l’actualitat
  9. Compara els dos textos del document 1 de la pàgina 70.
  10. Comenta el text del luddisme (pàg 67)
  11. Comenta el text en defensa dels sindicats (pàg 68)
  12.  Cerca informació sobre els sindicats actuals a Espanya; importància, problemes...
  13.  Per què els obrers van tenir que participar en política? Quines eren les seves peticions polítiques?
  14. Explica el concepte marxista de lluita de classe a partir del text del Manifest Comunista.
  15.  Cerca informació sobre la situació actual del marxisme a Espanya i al món.
  16. Comenta els textos de Proudhon (pàg 73).
  17.  Cerca informació sobre la situació actual del anarquisme a Espanya i al món.
  18. Comenta el text de la Primera Internacional (p. 74)
  19.  Compara les idees de Marx i Bakunin  a partir dels textos(p.74)
  20. Explica la importància  de la legislació laboral a Espanya (pàg 76)
  21. Comenta el text el programa del SPD (pag 77).
  22.  Quina és la situació actual de la socialdemocràcia a Europa i al món

 

Gòtic

iesgc | 09 Desembre, 2013 19:32

BLOC 3. L’ART A L’ÉPOCA MEDIEVAL.

3.-GÒTIC

3. El gòtic, expressió d’una cultura urbana

Arquitectura i arts plàstiques. Les condicions historicosocials del gòtic. Geografia i cronologia del gòtic. Característiques de l’arquitectura gòtica. Evolució de l’estil gòtic a França: Chartres, Amiens, Nôtre Dame de París i la

Sainte Chapelle. L’arquitectura gòtica a la península Ibèrica: Burgos i Lleó. Característiques generals de l’escultura gòtica: Exemples a Amiens i Burgos. La pintura gòtica a Itàlia: el Trecento; l’escola florentina: Cimabue, Giotto; escola sienesa: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini i els germans Lorenzetti. Els primitius flamencs. Jan van Eyck i el Bosch.

L’art gòtic a les Illes Balears. La catedral de Palma i la Llotja en el seu context historicoartístic. La figura de Guillem Sagrera.


Obres a comentar.

Catedral de Chartres

Nôtre-Dame de París

Catedral de Palma. 2005,2010 i 2012

Giotto: Crist mort 2006

Van Eyck: El matrimoni Arnolfini (comentari complet 141-143)

El Bosch: Jardí de les delícies


A Selectivitat

- L’arquitectura gòtica a Espanya. Set 09

- L’arquitectura gòtica: context històric i cronològic (1 pt), característiques generals i

evolució (2 pts), obres més representatives (1 pt). Set 07, Jn10, Set 11, JN 2013

.

COM DESENVOLUPAR UN TEMA DE HISTÒRIA DE L'ART

iesgc | 08 Desembre, 2013 19:34

 

CONTEXT HISTÒRIC I CRONOLÒGIC

Origen del termin. Marc històric, cronològic i espacial de l'estil que es demana.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS i EVOLUCIÓ

  A continuació s'ha d'identificar l'estil i explicar les seves característiques generals; temes, tipologia, funcions (religiosos,civils...), valoració artistes i clients, materials, elements (cobertes, suports, decoratius...), tècniques,  iconografia i trets formals a les arts plàstiques. Evolució artística, diferències a l'espai (diferències per exemple entre el gòtic francès i el italià), al temps ...

OBRES MÉS RESPRESENTATIVES
  En els temes en els quals l'art és en la seva major part anònim cal enumerar les obres més significatives (aprofitau el que haveu estudiat per comentar) i explicar per què són importants. En els temes en els quals s'inclouen noms d'artistes, cal enumerar aquests, explicar quins són les seves característiques i explicar com a mínim una obra de cadascun. No és necessari realitzar un comentari detallat de les mateixes, doncs això es demana a altra part de l'examen, però sí realitzar una síntesi dels seus aspectes més importants.

Conclusió

Situar l'estil en el conjunt de la Història de l'Art, influències o relacions amb altres estils

Activitats de recuperació de ciutadania

iesgc | 03 Desembre, 2013 23:28

 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ DE CIUTADANIA.

Recorda que haveu de copiar els enunciats.

 

1.- Com t'agrada que et tracten? Tractes de la  mateixa forma a la gent que t'envolta?

 

2.Com voldries que et tractessin a tu els altres en les següents situacions?

A. Sofreixes una accident a la carretera. Què voldries que fessin?
Passar de llarg
Oferir-se a ajudar-te
Tafanejar

B. Has perdut la teva cartera amb un quants euros. Què voldries que fes qui la troba?
Quedar-se-la
Portar-la a la Policia Municipal
Agafar els euros i deixar la cartera on era

C. Ets una noia i un noi t'està insultant i pegant. Que voldries que fessin els altres?
Passar de llarg
Intervenir i posar-se a favor teu
Mirar a veure com acaba

D. A la botiga, al abonar la factura, has pagat 20€ de més. Què voldries que fessin ells?
Quedar-se'ls
Tornar-te'ls i demanar disculpes
Despistar

E. Un company ha agafat un dels teus CD de música, sense el teu coneixement, i l'ha perdut. Què voldries que fes?
Inventar-se una història
Dir-t'ho i demanar disculpes
Despistar

 

 

 

3 En l'àmbit familiar, fas el que has de fer? Col·labores a les feines de casa?

 

4.- Assenyala, en cada cas, la resposta que més s'ajusti al teu nivell de col·laboració familiar

 

Molt

Força

Poc

Mai

A. Ajudes a rentar els plats o estris de la cuina?

B. Ajudes a escombrar la casa (fer dissabte)?

C. Vas al Super a comprar el que encarrega la mare o el pare?

D. Et fas el llit cada dia?

E. Reculls la teva habitació cada dia?

F. Ajudes a cuidar o reparar els objectes de la casa?

G. Recull la teva roba bruta cada dia?

H. Col·labores en els debats familiars aportant les teves opinions?

I. Ajudes parar i a desparar la taula familiar?

J. Col·labores amb la neteja dels banys de casa teva?

5.- Llegeix el text i contesta després a la pregunta

La tesi de partida d’aquest llibre és que la promesa de la tècnica moderna s’ha convertit en una amenaça, o que l’amenaça ha quedat indissolublement associada a la promesa.

[...] Constatem la tremenda vulnerabilitat de la naturalesa sotmesa a la intervenció tècnica de l’home, una vulnerabilitat que no es sospitava abans que es fes recognoscible en els danys causats. Aquest descobriment, l’impacte del qual va donar lloc al concepte i a la incipient ciència de la investigació mediambiental (ecologia), modifica el concepte total de nosaltres mateixos com factors causals en l’ampli sistema de les coses.

Un imperatiu que s’adeqüés al nou tipus d’accions humanes i estigués dirigit al nou tipus de subjectes de l’acció diria alguna cosa així com: «Obra de tal manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida humana autèntica en la Terra»; o, expressat negativament: «Obra de tal manera que els efectes de la teva acció no siguin destructius per a la futura possibilitat d'’questa vida»; o, simplement: «No posis en perill les condicions de la continuïtat indefinida de la humanitat en la Terra»; o, formulat, una vegada més positivament: «Inclou en la teva elecció present, com objecte també del teu voler, la futura integritat de l’home».

Algunes de les següents frases són extretes del llibre de Hans Jonas o es dedueixen dels fragments presentats. Ets capaç de descobrir quines són aquestes frases o expressions?

  1.  
    1.  

El que ens aporta la tecnociència, sempre té efectes positius

  1.  
    1.  

La benedicció de la ciència pot esdevenir maledicció

  1.  
    1.  

Suposem que la natura és vulnerable; però això encara no és un fet

  1.  
    1.  

Constatem danys naturals o mediambientals causats per l’acció humana

  1.  
    1.  

Els humans hem d’exercir una autovigilància dels nostre desmesurat poder

  1.  
    1.  

L’imperatiu que proposa Hans Jonas és individual i formal

  1.  
    1.  

L’imperatiu que proposa Hans Jonas és ecoètic, és a dir, ecològic i ètic

  1.  
    1.  

Les nostres accions han de ser compatibles amb la permanència d’una autèntica vida humana sobre la Terra

  1.  
    1.  

No som propietaris de la natura; l’hem de passar a la següent generació com a mínim en les mateixes condicions

  1.  
    1.  

Els efectes ecològics nefastos obliguen a una ètica de la responsabilitat que vagi més enllà de considerar el present

 

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

UNITAT 3.- LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES (afegim la unitat 5. INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX)

iesgc | 01 Desembre, 2013 20:15

OBJECTIUS.

1.- Definir: sistema fabril, màquina de vapor, liberalisme econòmic, societats anònimes, burgesia, proletariat, luddisme, societats de socors mutus, sindicats, marxisme, anarquisme, primera internacional, segona internacional, PSOE, UGT, CNT.

2.- Explicar la revolució demogràfica i agrícola.

3.- Explica les causes i conseqüències de la millora del transport.

4.- Comentar les característiques del liberalisme i capitalisme.

5.- Explica les característiques de la segona revolució industrial.

6.- Cometa les causes del retard d’Espanya respecte al països més industrialitzats.

Fer un comentari dirigit d' una imatge, text, quadre, gràfica relacionats amb els objectius.


ACTIVITATS.

  1. Comentar el gràfic de la població anglesa; descriu l'evolució de les corbes i explica les causes i conseqüencies d'aquesta evolució(gràfic 1 pàg 46).

  2. Per què creus que hi ha aquesta diferència entre els diferents estats de la població europea (gràfic 2 pàg 46).

  3. Explica les millores que van suposar les màquines que es veuen als dibuixos (pàg 47).

  4. Com va evolucionar la producció de carbó i acer? Per què? Comenta la diferència entre els diferents països (pàg 49).

  5. Quin canvi tecnològic es mostra al gràfic l’evolució de la flota britànica? Quins avantatges va suposar (pàg 50).

  6. Quins avantatges presentava el ferrocarril respecte a anteriors transports terrestres?

  7. Comenta el gràfic el creixement industrial (pàg 54)

  8. Quines diferències pots establir entre la Primera revolució Industrial i la segona fase de la industrialització?

  9. Explica les causes de les xifres del quadre fabricació i preu dels automòbiils Ford (pàg 55).

  10. Compara l’estratificació social del segle XIX a la de l’Antic Règim (pàg 56)

  11. Resumeix el text la lluita de classes (pàg 60)

  12. Què diferències havia entre el marxisme i l’anarquisme a partir del quadre de la pàgina 60?

  13. Quines eren les bases del programa socialista (pàg 100)

  14. En què es diferencia demogràficament Espanya d’altres països industrialitzats (pàg 84).

  15. Quins problemes tenia el camp espanyol (pàg 89)

  16. Quina situació critica la poesia satírica de la pàgina 90.

  17. Quines conseqüències pots treure del quadre el cens d’Espanya en 1860 (pàg 97).

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS