Administrar

Bloc de Pepe García professor d'història de l'Ies Guillem Cifre de Colonya de Pollença.

Podeu enviar les activitats a salvadorpepe@yahoo.com Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Economia segle XIX.

iesgc | 02 Octubre, 2006 21:36

UNITAT 2. ECONOMIA. OBJECTIUS.1.      .- Explicar els canvis de l'agricultura: Privatització de la terra, millores tècniques i globalització agricultura.2.      .- Explicar l´ evolució del fi del sistema gremial a la fabricació en sèrie.3.      .- Analitzar el liberalisme econòmic; model ideal i problemes.4.      .- Analitzar les causes i principals característiques del canvis tecnològics industrials.5.      .- Diferenciar les característiques de la segona etapa de la revolució industrial6.      .-Explicar els factors favorables pel desenvolupament d'Europa, E.U.A i Japó.7.      .- Explicar els factors desfavorables pel desenvolupament d' Amèrica Llatina, Asia, Africa i Oceania

8.      .- Comentar gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

A continuació com activitat voluntària podeu comentar aquests textos de les lleis d'encerclaments i el discurs de l'indi Seattle ( una lectura recomenable encara que no es faci el comentari)

  ACTIVITATS.Fer els següents comentaris de text, mapa o imatge: 1.      Text 5 pàgina 9.2.      Text 8 i mapa 7, pàgina 8.3.      Documents 1 i 2, pàgina 22.4.      Text 9 pàgina 27.5.      Mapa 11 pàgina 27.6.      Text 13 pàgina 29.7.      Analitzar gràfics a i b pàgina 37.8.      Text 5 pàgina 98.9.      Mapa conceptual 6, pàgina 98.    (Segueix)

1r bat | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

75 Anniversari del sufragi femení

iesgc | 01 Octubre, 2006 21:59

 
Avui al Diario de Mallorca, una article  que tracta l'anniversari de l'aprovació per primera vegada del sufragi femení durant la II República.

També teniu un bon article sobre Clara Campoamor al país


Els podeu comentar, a continuació la transcripció de l'article del Diario de Mallorca ( agència EFE).

 

75 años de sufragio femenino . El 1 de octubre de 1931 se aprobó por primera vez en España el derecho a voto de la mujer pese a las dudas de la izquierda

 En las Cortes de 1931 muchos temían que la mujer, tachada de "regresiva" y falta de espíritu crítico, pusiera en peligro a la joven república, pero el 1 de octubre, hoy hace 75 años, se aprobó por primera vez en la historia española el artículo constitucional que consagró el derecho al voto femenino. Ganó el sí por 161 votos frente a 121, y en los diarios de sesiones de la época se recogen con detalle los argumentos de una izquierda dividida, que desconfiaba del voto de la mujer, influenciada por "la sacristía y el confesionario".


 (Segueix)

1 bat i 4t eso | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Revolució demogràfica. El sentit de la vida i Daens.

iesgc | 28 Setembre, 2006 13:39

Per passar una bona estona i a la vegada poder comentar una mica la revolució demogràfica hem vist a primer de batxillerat un fragment del "Sentit de la vida"  de Monty_Python  més concretament el fragment musical "Every Sperm Is Sacred" (tot esperma és sagrat).

També hem vist un fragment de la pel·lícula Daens, on hem pogut veure el contrast entre la vida dels obrers i de la burgesia. La pel·lícula transcorreix a la ciutat industrial de Aalst (Bèlgica) a finals del segle XIX.

Al següents enllaços podeu veure més informació i qüestionaris de la pel·lícula Daens, com activitat voluntària podeu contestar a alguna de les preguntes que surten a aquests enllaços o cercar informació de Daens, el personatge històric real
http://www.dsp.umh.es/conecta/cmh/daens.htm

http://iris.cnice.mec.es/kairos/mediateca/cinemateca/perspectivas/perspectivas04.html

1r bat | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

Demografia i economia de l'Antic Règim

iesgc | 28 Setembre, 2006 11:46

Objectius i activitats de la demografia i economia de l'Antic Règim a continuació.

 

 (Segueix)

4t ESO | Enllaç permanent | Comentaris (9) | Retroenllaços (0)

Procediments d'avaluació i criteris de qualificació de 2n d'ESO

iesgc | 27 Setembre, 2006 14:39

A la continuació podeu trobar els procediments d'avaluació i criteris de qualificació de 2n d'ESO i la unitat didàctica 0.

Activitat voluntària; cercar informació de la caiguda de l'imperi romà i dels pobles germànics, resumir-la amb les teves paraules i citar la font.

Contestar als comentaris. 

 

 


 (Segueix)

2n ESO | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

La higiene del rei

iesgc | 27 Setembre, 2006 09:58

 He trobat aquest text que és un bon exemple per veure com era la higiene a l'Antic Règim, si aquesta era la d'un futur rei, imagina la del poble.

La higiene del rei. L'onze de novembre del 1601 li van rentar el cap per primer cop. El 17 de novembre li van rentar el front i la cara amb mantega fresca i oli d'ametlles dolces per la ronya que semblava fer-se li. El 4 de juliol del 1602 ha estat pentinat per primer cop. Sembla trobar-hi gust. El 3 d'octubre de 1606 li han rentat les cames amb aigua tèbia. És el primer cop. El 2 d'agost del 1608 ha estat banyat per primera vegada.

J: Heroard, autor d'un diari sobre la infantes i la joventut del rei de França Lluís XIII nascut el 27 de setembre de 1601.

 Pots comentar el text de forma voluntària

1 bat i 4t eso | Enllaç permanent | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Activitats pel·lícules demografia.

iesgc | 21 Setembre, 2006 19:34

Hem utilitzar per explicar el cicle demogràfic antic, fragments de pel·lícules, i hem fet un qüestionari per començar també a fer feina amb comentaris dirigits per arribar més endavant als comentaris lliures.

Com activitat voluntària podeu incloure als comentaris  informació de les pel·lícules( una pel·lícula per comentari), citant la direcció web o lloc d'on s'hagi tret. 

A la continuació d'aquest text teniu el questionari dels fragments de pel·lícules

 (Segueix)

1 bat i 4t eso | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

UNITAT DIDÀCTICA 0. LA HISTÒRIA.

iesgc | 20 Setembre, 2006 20:21

Aquesta és la unitat 0 en document word, una breu introducció a la Història; el terme història, els passos de l'elaboració de la història, els fenòmens que tracta la història, les fonts històriques, els contrast de les diferents interpretacions historiog`rafiques  i l'explicació en Història

1 bat i 4t eso | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

SIN ARCHIVOS NO HAY HISTORIA.

iesgc | 14 Setembre, 2006 20:57

Julián casanova és catedràtic d'història a la universitat de Zaragoza i ha estat el meu professor, un gran professor i investigador. Avui ha sortit un interessant article seu al diari el país:

Por Julián Casanova, Hans Speier Visiting Professor en la New School for Social Research de Nueva York (EL PAÍS, 14/09/06):

En España se está hablando por fin de la Guerra Civil y de la dictadura de Franco. Ésa es la afirmación que se lee y escucha en muchos medios de comunicación internacionales y son bastantes los ciudadanos españoles que parecen pensar lo mismo. ¿Qué pasa en España? ¿Por qué existe ahora, casi de repente, ese desbordado interés por mirar al pasado más reciente, a la Guerra Civil, a la dictadura y a sus víctimas? Son preguntas que se han hecho en los últimos meses periodistas alemanes, holandeses, belgas, franceses o ingleses. La sociedad española, dicen, se está liberando de la amnesia y del pacto del olvido que la atenazaron durante las dos primeras décadas de democracia.

Algo de verdad hay en esas afirmaciones. La historia de la Guerra Civil y de la dictadura ha dejado de ser un territorio exclusivo de los historiadores y han aparecido cientos de ciudadanos que quieren abordar ese pasado en términos políticos y, en el caso de los herederos de las víctimas del franquismo, éticos. Han comenzado a abrirse fosas en busca de los restos de los asesinados que nunca fueron registrados y se han elaborado magníficos documentales que desentierran las partes más ocultas de ese pasado. Se trata de una nueva dimensión social de la historia, con el testimonio como principal protagonista. Pero los hechos más significativos de la Guerra Civil y de la dictadura habían sido ya investigados con anterioridad y las preguntas más relevantes están resueltas. Y eso es el fruto de una labor rigurosa de decenas de historiadores que desde las últimas cuatro décadas han investigado de forma constante en archivos, hemerotecas y bibliotecas. Sin todos esos miles de documentos y libros, porque son miles y miles, poco sabríamos de esa historia.

Un buen ejemplo de todo ello lo constituyen las investigaciones sobre la violencia franquista durante la guerra y la inmediata posguerra. Las síntesis que sobre ese tema elaboramos varios historiadores hace unos años, tituladas Víctimas de la Guerra Civil y Morir, matar, sobrevivir, sólo pudieron hacerse gracias a los datos fiables que habían sacado a la luz numerosos estudios desde mitad de los años ochenta. La mayoría de los 100.000 “rojos” que se llevó a la tumba la violencia militar y fascista durante la guerra y de las 50.000 personas que fueron ejecutadas en los 10 años que siguieron al final oficial de la guerra, durante la paz incivil de Franco, están identificados, tienen nombres y apellidos y, aunque con muchas anomalías y falseamientos sobre la causa de la muerte, constan en los registros civiles de cientos de localidades que han sido rastreados por los historiadores.

A otras miles de personas, es cierto, nunca se las registró y esos datos son los que se están ahora buscando en las numerosas fosas comunes que se cavaron en los cementerios y fuera de ellos durante el terror caliente del verano y otoño de 1936. El número de víctimas sin registrar puede llegar, como mucho, a 30.000 en toda España, “paseadas” la mayoría de ellas en los primeros meses de la guerra. Son, no obstante, estimaciones imprecisas que no pueden añadirse todavía al cómputo fiable que los historiadores hemos realizado ya sobre más de la mitad de las provincias españolas. Al margen de las cifras, lo que resulta realmente primordial es constatar que, durante un largo periodo, la violencia franquista no necesitó de procedimientos judiciales ni de garantías previas. Por mencionar sólo un caso ilustrativo: únicamente 32 de las 2.578 víctimas de la represión en la ciudad de Zaragoza durante 1936 pasaron por consejos de guerra.

Por eso es tan importante recopilar y preservar todos los documentos y testimonios de ese pasado. Sin embargo, los archivos no suelen aparecer en el debate sobre la bien o mal llamada memoria histórica. Y aunque los tiempos han cambiado y ha llovido mucho desde la muerte de Franco, persisten algunos vicios en la gestión pública de los documentos escritos. Se le da más importancia a la propiedad que al valor de uso, de forma que algunas instituciones y personas consideran los documentos suyos, y bastantes archivos y hemerotecas, como bien saben y denuncian los profesionales que trabajan en ellos, poseen recursos y medios muy insuficientes.

Ese archivo de la historia y de la memoria de la Guerra Civil que pretende consolidarse en Salamanca debería reunir los documentos dispersos por todo el mundo, desde Standford, en California, a Moscú, pasando por Roma o Amsterdam, y tendría que incorporar como propiedad pública los fondos documentales de la Fundación Nacional Francisco Franco, gestionados ahora por la ultraderecha y la familia del dictador, circunstancia que sería impensable en Alemania o Italia. Un primer paso para poner en marcha ese gran archivo histórico sería nombrar a un equipo de investigadores y archiveros que trabajasen en la búsqueda, catalogación, conservación y digitalización de documentos.

La lucha por la información, la verdad y el rechazo del olvido deben ser, como lo han sido en los últimos años, señas de identidad de nuestra democracia. Pero además de difundir el horror que la guerra y la dictadura generaron y de reparar a las víctimas durante tanto tiempo olvidadas, hay que convertir a los archivos, museos y a la educación en las escuelas y universidades en los tres ejes básicos de la política pública de la memoria. Más allá del recuerdo testimonial y del drama de los que sufrieron la violencia política, las generaciones futuras conocerán la historia por los documentos y el material fotográfico y audiovisual que seamos capaces de preservar y de legarles. Ésa es

la responsabilidad de los políticos que nos gobiernan y de los que, desde la oposición, se niegan a gestionar ese pasado de muerte y de terror. Porque sin archivos no hay historia.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Criteris d'avaluació de 4t d' ESO.

iesgc | 14 Setembre, 2006 18:04

Aquest són els criteris d'avaluació de 4t d'ESO (document word).

4t ESO | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS