TUTORIA

Una pàgina molt completa http://www.sbhac.net/Memoria.htm de memòria republicana, encara que la majoria de la informació és dedica més a la guerra civil que a la II República. Podeu trobar cartells, textos, biografies, bibliografia molt complet i comentada, imatges , relates, treballs molt complets...

2n eso A, examen divendres 19 de maig i 2n ESO B dimats 30 d emaig.

OBJECTIUS UNITAT 12 ( 15 del  llibre). UNIÓ EUROPEA I EUROPA.

 

1.      Explicar la Unió Europea: Origen, objectius, institucions.

2.      Saber quins països formant part de la Unió Europea.

3.      Definir: Consell de la Unió Europea, parlament Europeu, i Comissió Europea.

4.      Analitzar la població, demografia, a Europa.

5.      Comentar les característiques de l’economia a Europa.

6.      Omplir un mapa polític d’ Europa: Països i capitals.

7.      Explicar  l’evolució de l’Europa de l’Est.

 

 

APUNTS.

 

 

2.1. POBLACIÓ.

 

Europa té més de 700 milions d’habitants, amb una densitat de 70h/km. El país més poblat és Rússia amb 143 milions d’habitants i la major densitat és a l’eix G.Bretanya- Bèlgica – nord de França i Gran Bretanya.

La població europea es caracteritza per un baix creixement, amb taxes de natalitat i mortalitat baixes.

Això vol dir que l’esperança de vida és alta i Europa és el continent amb més persones velles.

Europa és un continent receptor d’immigrants, a més del moviment de l’est cap a l’oest d’ Europa, ve gent d’Àfrica, Amèrica i Àsia.

 

2.2. ECONOMIA.

 

 Europa produeix un terç de la riquesa mundial, encara que hi ha diferències entre Europa del Nord i del Centre la més rica i del Sud i encara més amb Europa de l’est.

L’economia europea es basa en el sector dels serveis ( comerç i turisme) mentre que l’agricultura té poca importància. Europa té un important xarxa de transport, telecomunicacions i centres bancaris.

Els països de l’est d’ Europa formaven part després de la Segona Guerra mundial de l’àrea comunista, actualment estan consolidant una economia capitalista, privatizant les seves empreses. També atrauen inversions de les empreses de l’oest pel baix cost de la seva mà d’obra.

Un magnífico trabajo de la Universidad de Alicante sobre la película Rojos de Warren Beaty, de la cual hemos visto fragmentos en clase y en el examen.

http://publicaciones.ua.es/filespubli/pdf/LD84790846693318168.pdf

HISTORIA Y CINE
Rojos. Radicalismo norteamericano y
revolución rusa
Emilio La Parra López

Aquests són els objectius del proper exàmen, divendres 19 de maig.
OBJECTIUS

UNITAT 9. INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX ( solament els alumnes que no  han fet les activitats).

1.- Explicar les característiques de la població espanyola al segle XIX.

2.- Comentar les transformacions en l’agricultura.

3.- Resumir els obstacles per a la industrialització a espanya.

4.- Explicar el desenvolupament del moviment obrer.

 

UNITAT 11.PERÍODE ENTREGUERRES.

1.- Explicar les causes de la Revolució Russa.

2.- Narrar el desenvolupament de la Revolució Russa.

2.- Comentar les causes del feixisme.

3.- Narra el principi  de segle a Espanya de 1898 a 1931.

4.- Comentar les principals reformes de la II República.

5.- Explicar les característiques del feixisme.

6.- Comentar imatges i textos relacionats amb els objectius anteriors.

LA PRESA D’APUNTS.

En moltes assignatures cal prendre apunts; és a dir, cal anotar de forma simple i ordenada

les explicacions que fa el professorat per després, a casa, poder-les rellegir i estudiar.

Prendre apunts significa seleccionar la informació, reelaborar-la, reorganitzar-la i prendre

un paper actiu augmentant l’atenció del/la estudiant.

Per què prendre apunts?

Quasi tots els estudiants prenen apunts però molt pocs s’han aturat a pensar per què són

útils . Per exemple, donarem uns quants motius:

 Prendre apunts afavoreix la concentració, fan més actiu el treball intel·lectual i

eviten les distraccions

 És una de les eines que permet ser actiu i reflexiu, si s’utilitza adequadament, i no

un simple receptor i repetidor de paraules.

 Ajuda a comprendre, perquè tu escrius el que diu el professorat amb les teves

pròpies paraules, llavors el tema es fa més interessant i augmenta la motivació.

 Ajuden a captar l’estructura del tema exposat.

 Ajuden a ser organitzat/ada i sistemàtic/a.

 Serveix per relacionar els coneixements que ja tens amb els nous.

 Sobre el paper és més fàcil distingir les idees importants de les que no ho són tant.

 Són molt útils a l’hora de repassar una matèria.

 Ajuden a recordar les coses que s’han dit o que has llegit.

 Permeten orientar l’examen d’acord amb els interessos del professorat.

 (Segueix)

Aquest és el comentari ideal de la imatge que va sortir a l’examen.

INTRODUCCIÓ.

Les característiques generals de la propaganda a la Primera Guerra Mundial

La paraula propaganda prové del llatí propagare, plantar esqueixos perquè arrelin en terra. Algun historiador ha definit la guerra psicològica com plantar la llavor del dubte.

La Gran Guerra va significar el naixement de les principals teories, que havien de dominar el terreny de la guerra psicològica al llarg del segle XX, i de les primeres organitzacions i departaments de propaganda en els governs.

La censura i la propaganda varen ser un arma més de la guerra. La censura impedeix el contacte amb la realitat de la guerra i la informació es converteix en propaganda.

En aquest cas es tracta de propaganda escrita on poden veure algunes de les principals característiques de la propaganda:

1. Crítica de l’adversari: els alemanys són uns assassins de civils.
2. Simplificació, exageració i desfiguració: Una nina que s’ofega resumeix l’enfonsament.
3. Llenguatge col·loquial, coherent i persuasiu. Text breu, concís i atractiu: Una nina qui demana ajuda a sa mare, un pal amb la bandera angles, un salvavides del Lusitania
4. Repetició d’una idea central amb variacions secundàries: com varen veure a classe el tema del Lusitania va ser un tema recurrent i repetit per la propaganda dels aliats.

COMENTARI.

El Dibuix fa referència a l'enfonsament el 7 de maig de 1915 del transatlàntic Lusitania, que feia ruta entre Anglaterra i els Estats Units, per un submarí alemany. La nau va ser torpedejada enfront de les costes d'Irlanda i es va enfonsar en 20 minuts; van morir les 1.198 persones (95 nins) que es trobaven a bord, entre els morts havia 114 nord-americans . Els alemanys van al·legar que havien avisat del perill de viatjar en vaixell a Anglaterra i que el Lusitania transportava armes, el que va ser negat per Gran Bretanya i Estats Units. Posteriorment es va demostrar que efectivament el Lusitania portava armes.

L’enfonsament del Lusitania és una mostra de com la Gran Guerra va implicar a la població civils, en aquest cas els civils del Lusitania s’havien convertit en un objectiu militar pels alemanys, mentre que els aliats els utilitzaven d’escuts humans.

Durant la Primera Guerra Mundial els alemanys i els aliats varen intentar bloquejar l’economia dels seus enemics, i en el cas dels alemanys, amb una força naval inferior als anglesos, van emprendre una despietada guerra submarina en contra dels aliats. El submarí va ser una de les armes que més es van desenvolupar durant la guerra i molts de centenars de vaixells van ser enfonsats pels submarins alemanys. El bloqueig alemany va acabar fracassant davant dels combois aliats i la utilització de carregues de profunditat mentre que el bloqueig aliat va ser molt eficaç i milers d’alemanys varen patir desnutrició i van morir de fam.

Estats Units va tardar encara dos anys en entrar en la guerra i durant aquest anys es va utilitzar freqüentment l’enfonsament del Lusitania per convèncer a la opinió pública nord-americana de la necessitat d’entrar en la guerra i venjar els crims dels alemanys. Es tracta de transmetre la idea de que l’enemic és el responsable absolut de la guerra. S’ emmascaren els fins reals de la guerra i aquesta es presenta amb nobles causes. La realitat és que les causes reals de l’entrada dels Estats Units a la guerra tenen més que veure amb la necessitat de recuperar els préstecs i inversions realitzats als aliats que amb el Lusitania, que va ser l’excusa ideal per justificar la guerra davant una opinió pública majoritàriament aïllacionista i pacifista.

CONCLUSIÓ.

L’enfonsament del Lusitania va facilitar l’entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial. El potencial econòmic i militar dels Estats Units van desequilibrar les forces a favor del aliats i va ser una de les principals raons de la derrota dels imperis centrals

Algunes pàgines que fan referència a l’enfonsament del Lusitania:

http://www.greatships.net/lusitania.html

http://www.editorialbitacora.com/armagedon/lusitania/lusitania.htm

http://www.cefax.org/tecno/aulah11/lenfonsament_del_lusitania.htm

http://www.greatships.net/lusitania.html

Dedicat a tots els alumnes que diuen que és inútil fer mapes de geografia política. Un vídeo divertit sobre la cultura geogràfica i militarista dels EUA:

http://www.escolar.net/MT/archives/2006/04/la_proxima_inva.html

Una excelente página de Juan Carlos Ocaña. Doctor en Historia Moderna y Contemporánea por la Universidad Autónoma de Madrid. Catedrático de Enseñanza Secundaria de Geografía e Historia en el IES Parque de Lisboa de Alcorcón (Madrid):

http://www.historiasiglo20.org/

Aquests són els objectius pel proper examen de 2n d'ESO.  És important que el alumnes tinguin la màxima informació possibles, i tinguin clar que pot entrar a l'examen. Seguim el llibre de Vicens Vives.

OBJECTIUS 2n ESO. UNITAT 11. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.

1.- Saber definir: Estat, funcions de l’Estat, multiculturalitat, estats centralistes, estats descentralitzats, OTAN, ONU,  Tractat de Kyoto.

2.-Conèixer les diferents formes d’estat segons  qui mana, com mana i la finalitat de l’Estat.

3.-Explicar els fonaments de la Comunitat autònoma de les Illes Balears.

4.-Explicar les relacions i organitzacions internacionals.

5.- Saber omplir quadres conceptuals com els de la pàgina 206 i 213.

6.- Realitzar exercicis, com els fets a classe,  relacionats amb els anteriors objectius.