TUTORIA

COMENTARI DE TEXT

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà fou una declaració de principis de la Assemblea Constituent francesa, realitzada el 26 d'agost de 1789, junt amb els decrets del 4 i l'11 d'agost de 1789 sobre la supressió dels drets feudals, un dels texts fonamentals votats por dita Assemblea, i serví de prefaci o preàmbul a la Constitució de 1791. El Rei Lluís XVI la ratificà el 5 d'octubre, baix la pressió de la Assemblea i el poble, que havia acudit a Versalles.

La Declaració es situa durant el primer període de la Revolució francesa. Un període en el que el liberalisme mostrà que seria la doctrina que regiria la societat en els anys següents. Per tant podem dir que La Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà és un dels texts claus i fonamentals d'un procés revolucionari que suposà el pas d'una societat estamental, una monarquia absoluta i una economia feudal a un nou món regit per una economia liberal-capitalista, , una societat de classes i un model polític parlamentari.

Com veurem amb el text la inspiració intel·lectual d'aquest es troba en el pensament filosòfic de la Il·lustració, així idees com l'antropocentrisme, el pragmatisme i sobretot el racionalisme i el universalisme estableixen un marc general on noves idees polítiques més concretes com les de Montesquie (divisió de poders) o Rousseau (contracte social) és puguin aplicar. Ara bé la inspiració més propera i directa és la Declaració de drets de Virgínia de l'any 1786.

A continuació analitzem el text per poder observar el canvi a nivell social, polític i econòmic que suposà.

Si llegim el preàmbul podem observar clarament l'objectiu del text, el de declarar els principals drets de l'home i les bases que han de regir el govern de les societats, per tal de garantir la felicitat de tots els components d'aquetes. I aquests drets són inviolables i sagrats és a dir que ningú pot privar d'ells a cap persona, i tampoc ho pot fer l'estat o el rei. I són inviolables per que són naturals, inherents a tota persona. Aquí s'aprecia un dels canvis més grans amb l'època que s'abandona, el fet de que els drets siguin d'origen natural. Abans tot el que era legítim, era de designi diví, en canvi a partir d'ara (tot i que els drets són també sagrats, i la declaració està proclamada sota la presència i baix els auspicis del Ser Suprem) s'abandona aquesta teoria de l'origen diví del dret per un de més racional.

El primer article estableix que totes les persones són lliures i iguals en drets. Són dos dels drets bàsics que proclama la declaració, i del nou món que s'està creant. A partir d'ara desapareix la diferència de drets l'Antic Règim, on uns estaments gaudien de molts drets i els altres pràcticament només tenien deures (tercer estat). Aquesta igualtat de drets anticipa la igualtat davant la llei (article 6) que també romp amb la privatització del dret existent amb l'Antic Règim que feia que cada estament gaudis d'una llei pròpia, que evidentment era molt més dura i injusta amb el tercer estat. També s'estableix la igualtat impositiva, és a dir tots han de contribuir al manteniment de l'estat segons la seva capacitat (article 6). Això suposa una altre gran ruptura respecte al període absolutista anterior, on els únics encarregats de sostenir l'estat eren els representants del tercer estat, ja que tant noblesa com clergat escaven exempts de impostos. Per tant podem dir que la igualtat, en tots els seus àmbits és una de les idees i un dels objectius que guiaren tant als redactors de la declaració com als revolucionaris del moment.

Les conseqüències de l'Imperialisme que estam explicant a classe arriben fins avui. Aquest és un resum de informacions aparegudes a www.vilaweb.cat i http://www.elperiodico.cat que podeu comentar com feina voluntària. 

A classe ja hem comentat com es pot fer un comentari de text, a aquest mateix blog teniu un petit article sobre el tema.

A continuació en negre el tex i verd el comentari

Introducció.

En aquest cas el més important és el context històric; L'Associació Internacional de Treballadors o AIT, fou fundada el 28 de setembre de 1864 a Londres impulsada per Karl Marx amb la intenció de servir de plataforma per a la coordinació entre les associacions de treballadors dels diferents països. Karl Marx al Comité organitzador, redacta el manifest, preàmbul i estatuts.

Considerant:

Que l'emancipació dels treballadors ha de ser obra d'ells mateixos (1), que els seus esforçosper conquerir la seva emancipació no han de portar a constituir nous privilegis, sinó a establir per a tots els mateixos drets i els mateixos deures (2).

Que la submissió del treballador al capital és la font de tota servitud: política, moral,

material.

Amb el terme submissió del treballador Marx  es refereix al fet de que el treballador no és l'amo del producte que fabrica, i per tant del seu treball, i que el burgès expropia al treballador part del seu treball (la plusvàlua). A parit d'aquesta submissió els burgesos exerceixen un poder i domini sobre els obrers;

-         Material, la diferència materials entre la burgesia i el proletariat;  les cases, menjar, educació... eren abismals.

Que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per falta de solidaritat entre els obrers de les diverses professions en cada país, i d'una unió fraternal entre els treballadors de diverses regions.

Que l'emancipació dels treballadors no és un problema simplement local o nacional, sinó que, al contrari, interessa a totes les nacions civilitzades, ja que la seva solució està

necessàriament subordinada al seu concurs teòric i pràctic.

(...)

Fins la primera AIT els obrers s'havien organitzats en sindicats d'ofici o nacionals. Com hem comentat a classe es varen trobar amb moltes dificultats; acomodaments, persecució dels govern. La internacional tracta d'unir obrers de tot el món, sense importar les diferències nacionals. A la primera reunió al St. Martin's Hall (Londres) varen assistir representants de Gran Bretanya, França i Bèlgica, emigrats alemanys, italians, polacs. D'aquesta manera la unitat i la superioritat numèrica dels obrers els donaria una gran  força i avantatge sobre els governs i empresaris.

Per aquestes raons:

Els sotasignats, membres del Consell elegit per l'assemblea celebrada el 28 de setembre de 1864 a Saint Martin's Hall, a Londres, han pres les mesures necessàries per fundar

l'Associació Internacional de Treballadors.

Imatges exament societat segle XIX.

Pots veure les imatges que poden entrar a l'examen a aquesta pàgina

Recordau que també hem vist fragments de pel·lícules, Daens i que pot entrar un text 

OBJECTIUS . 3. SOCIETAT  s. XIX. 22-23 gener 2008.

1)      Narrar les característiques de l'esclavitud.

2)      Narrar la situació de la dona al segle XIX.

3)      Comentar el desenvolupament de les primeres associacions obreres; del ludisme al socialisme utòpic.

4)      Comparar les teories del marxisme i l'anarquisme.

5)      Explicar la Primera Internacional: Desenvolupament i crisi.

6)      Analitzar la Segona Internacional: Desenvolupament i crisi.

7)      Comentar vocabulari, gràfics, textos i imatges relacionades amb els objectius anteriors.

Molts d'anys i bons des de Zaragoza

 Objectius examen dimarts 18 de desembre.

OBJECTIUS 2n ESO.

UNITAT 4. LA CIUTAT MEDIEVAL.

1.      Comentar La ciutat;  el renàixer del comerç mundial.

2.       Explicar l'organització i feina dels artesans a l' edat Mitjana

3.      Localitzar a un mapa (pàgina 61); Lisboa, Londres, París, Bruges, Marsella, Bordeus, Lio, Frankfurt, Basilea, Hamburg, Lubeck, Danzig,  Bilbao, Santander, Medina del Campo, Sevilla València, Milà, Gènova, Roma, Venècia, Florencia,  Tunis, Costantinoble, Antioquia, Damasc, Alexandria,

4.- Explicar les principals característiques de la ciutat medieval.

5.- Comentar  el dibuix de la casa taller del mestre com el de la pàgina 63.

6.- Analitzar l'afermament del poder reial.

7.- Comentar la crisi de la  de la baixa edat mitjana.

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d' ordenar cronològicament i completar frases.

Com activitat voluntària pots comentar la següent imatge.

On es troba? Què és? Què significa carpe diem? 

Avui parlàvem  del fi de l'esclavitut, l'apartheid als EUA i ha sortit el tema del Ku Klux Klan. Una alumna ha tret el tema d ela relació entre els cigarrets Malboro i aquesta organització.

Segons la versió anglesa de la Wikipedia tot es tracta d'una llegenda urbana dels anys 80 que deia que un avantpassat de Philips Morris era un cap del KKK, en realitat Philips Morris era un comerciant britànic de tabac. A aquesa pàgina en anglès, practicar idiomes o utilitzar un traductor. podeu llegir una refutació de la llegenda urbana.

De totes maneres el tema ha servit per fer més amena la classe.

Les proves visuals de la llegenda urbana són aquestes, cadascú que opini. 

"Jueu horrible" es pot llegir - amb molta imaginació- si invertim les lletres de Marlboro, així com les tres "K" / Encaputxats (?) del KKK a l'anagrama de Philip Morris, propietària de la marca Marlboro

OBJECTIUS 2n ESO. CURS 2007 - 2008.

UNITAT 3. CULTURA I ART MEDIEVAL.

1.      Explicar les croades (inici, desenvolupament i conseqüències).

2.      Explicar les característiques  i elements de l'arquitectura romànica.

3.      Reconèixer  a partir de dibuixos els principals elements d'una església romànica (p.48, 49): absis, creuer, nau central, naus laterals, torres, cimbori, arc de mig punt, volta de canó, transepte, girola, contraforts, capitells, el tip de planta ( de creu llatina o creu grega).

4.       Reconèixer  a partir de dibuixos les parts d' una portalada (p.51); timpà, llinda, mainell, arquivoltes, brancal.

5.       Reconèixer  a partir de dibuixos els principals temes del romànic: Pantocràtor, màndorla o ametlla mística, tetramamorfos, crucifixió, crismó, harpia.

6.      Comentar les característiques de l'escultura romànica.

7.      Explicar les principals característiques de la pintura romànica.

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d' ordenar cronològicament i completar frases.

Més informació a l viquipèdia. 

 Aquestes són les imatges que poden entrar a l'examen, recordau que a més a més pot haver comentari de pel·lícules i textos

Totes les imatges a flickr.