Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

Un esquema de la guerra freda

iesgc | 16 Maig, 2006 21:11

GUERRA FREDA

- Dues potències i dos models econòmics enfrontats.

- Tensió permanent ( la destrucció mundial assegurada, MAD)  sense arribar a la guerra directa.

 

FORMACIÓ DELS BLOCS A LA POSTGUERRA:

- La ajuda econòmica i militar nord-americana en front de la  expansió comunista: El Pla Marshall i la OTAN. Accions de l´ URSS: creació de les Repúbliques democràtiques populars, Cominforn, Comecon y Pacto de Varsòvia.

- S´ accepten forces en Europa i Àsia amb conflictes : Guerra civil en Grècia (1946-49) i bloqueig de Berlín. Xina comunista, Guerra de Corea,  i reconstrucció del Japó.

 

CRISIS RELACIONADES AMB LA DESCOLONITZACIÓ:

- Antiimperialisme de les dues potencies, teoria del dominó, enfrontaments ideològics i econòmics.

 

DISTENSIÓ APARENT:

- Canvis interns : Khruchov i Kennedy. Passes cap la distensió: Limitacions armament (Tractat de limitació de  armes estratègiques( SALT), acord míssils balístics (AMB), el telefono vermell i restabliment comercio.

 

CRISIS INTERNES DELS BLOCS:

- URSS;  models alternatius al soviètic (democratització i economia mixta).

- E.U A.:  Neocolonialisme: Intervencions directa i indirectes en defensa dels interessos econòmics nord-americans en Amèrica. Recuperació de Europa. Franca, Alemanya i l UE.

 

EL FI DELS BLOCS:

Crisis URSS.

-  Crac de la economia soviètica. Despeses militars (Iniciativa de defensa estratègica o guerra de les galàxies), indústria poc competitiva.

- Crisi social i política ; Manca de incentius personals, manca de bens de consum, corrupció, immobilitat

-  Reformes de Gorbatxov; perestroika, glasnot i no intervenció.                    

- Mesures democràtiques i introducció del capitalisme a Polònia, Hongria, Mur de Berlín, Txecoslovàquia, Romania, Bulgària.... ( 1989).

- Ressorgiment dels nacionalisme: Dissolució de l´ URSS (1991),  Txecoslovàquia (1993), Iugoslàvia (1991- 1999)

- Política Reagan: Granada (1983), Libia (1986), Panamá (1989). Conversacions Reagan - Gorbachov; desarmament i retirada tropes soviètiques d’ Afganistan I Europa Oriental.

FI.

- Una sola superpotència: Els Estats Units.

-         El gendarme del món; Guerra del Golf ( 1991).

-         Impuls del neoliberalisme i globalització.

 

-El fonamentalisme islàmic.


Països de l'est.

iesgc | 15 Maig, 2006 09:39

Els apunts dels països de lÈst.
3.- ELS PAÏSOS  DE L’EST.

 

Els països de l’Est d’ Europa després de la II Guerra Mundial per influència de l’URSS  tenien un sistema comunista, solament hi havia un partit, el partit comunista i l’ Estat era propietari de les terres i mitjans de producció ( fàbriques, comerços...).

Cap a la meitat de la dècada dels vuitanta a l’URSS Gorbachov va començar una sèrie de reformes; glasnot (transparència) i perestroika (reconstrucció). La no intervenció de l’URSS als països de l’Est va facilitar el trànsit d’aquells cap al capitalisme. El símbol de la caiguda del comunisme va ser al  1989 la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d’ Alemanya.

Els països de l’ Est actualment s’enfronten al repte de la privatització de la seva economia, la consolidació de la democràcia i la seva integració dins la Unió Europea.


Història Oral.

iesgc | 15 Maig, 2006 09:25

A aquesta pàgina podeu trobar enllaços, projectes i treballs d'història oral. Idees i exemples per fer la feina d'història oral .
http://www.xtec.es/~aguiu1/historiaoral/webs/links.htm


El cor de les tenebres

iesgc | 14 Maig, 2006 08:12

Una bona lectura per arrodonir la nota, coneixer millor l'ambient imperialista del segle XIX o simplement pel plaer de llegir.
El cor de les tenebres, una de les novel·les més famoses de Joseph Conrad. El viatge delirant del mariner Marlow cap a la profunditat de la selva africana, on un agent colonial, Kurtz, s'ha tornat boig, ha inspirat nombrosos artistes i creadors. El més popular, segurament, el cineasta Francis F. Coppola, qui va filmar una esplèndida versió d'aquest descens als abismes de l'ànima a Apocalypse Now. Però el relat de Conrad és, abans que res, una crítica del colonialisme europeu a l'Àfrica, de la seva feroç voracitat i hipocresia.




Una pàgina web sobre la guerra civil espanyola.

iesgc | 12 Maig, 2006 11:48

Una pàgina molt completa http://www.sbhac.net/Memoria.htm de memòria republicana, encara que la majoria de la informació és dedica més a la guerra civil que a la II República. Podeu trobar cartells, textos, biografies, bibliografia molt complet i comentada, imatges , relates, treballs molt complets...


Examen, objectius i apunts.

iesgc | 12 Maig, 2006 11:21

2n eso A, examen divendres 19 de maig i 2n ESO B dimats 30 d emaig.

OBJECTIUS UNITAT 12 ( 15 del  llibre). UNIÓ EUROPEA I EUROPA.

 

1.      Explicar la Unió Europea: Origen, objectius, institucions.

2.      Saber quins països formant part de la Unió Europea.

3.      Definir: Consell de la Unió Europea, parlament Europeu, i Comissió Europea.

4.      Analitzar la població, demografia, a Europa.

5.      Comentar les característiques de l’economia a Europa.

6.      Omplir un mapa polític d’ Europa: Països i capitals.

7.      Explicar  l’evolució de l’Europa de l’Est.

 

 

APUNTS.

 

 

2.1. POBLACIÓ.

 

Europa té més de 700 milions d’habitants, amb una densitat de 70h/km. El país més poblat és Rússia amb 143 milions d’habitants i la major densitat és a l’eix G.Bretanya- Bèlgica – nord de França i Gran Bretanya.

La població europea es caracteritza per un baix creixement, amb taxes de natalitat i mortalitat baixes.

Això vol dir que l’esperança de vida és alta i Europa és el continent amb més persones velles.

Europa és un continent receptor d’immigrants, a més del moviment de l’est cap a l’oest d’ Europa, ve gent d’Àfrica, Amèrica i Àsia.

 

2.2. ECONOMIA.

 

 Europa produeix un terç de la riquesa mundial, encara que hi ha diferències entre Europa del Nord i del Centre la més rica i del Sud i encara més amb Europa de l’est.

L’economia europea es basa en el sector dels serveis ( comerç i turisme) mentre que l’agricultura té poca importància. Europa té un important xarxa de transport, telecomunicacions i centres bancaris.

Els països de l’est d’ Europa formaven part després de la Segona Guerra mundial de l’àrea comunista, actualment estan consolidant una economia capitalista, privatizant les seves empreses. També atrauen inversions de les empreses de l’oest pel baix cost de la seva mà d’obra.


Recodatori feines 2n ESO

iesgc | 10 Maig, 2006 11:11

Demà dijous 11 s'han d'entregar:
LÀMINA 32 A i B: Activitat 1.
LÀMINA 39 A: Activitat 1.
LÀMINA 39 B: Activitat 1,2, 3 i 6.

Rojos

iesgc | 09 Maig, 2006 17:40

Un magnífico trabajo de la Universidad de Alicante sobre la película Rojos de Warren Beaty, de la cual hemos visto fragmentos en clase y en el examen.

http://publicaciones.ua.es/filespubli/pdf/LD84790846693318168.pdf

HISTORIA Y CINE
Rojos. Radicalismo norteamericano y
revolución rusa
Emilio La Parra López

Objectius 4t ESO. Entreguerres.

iesgc | 09 Maig, 2006 09:38

Aquests són els objectius del proper exàmen, divendres 19 de maig.
OBJECTIUS

UNITAT 9. INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX ( solament els alumnes que no  han fet les activitats).

1.- Explicar les característiques de la població espanyola al segle XIX.

2.- Comentar les transformacions en l’agricultura.

3.- Resumir els obstacles per a la industrialització a espanya.

4.- Explicar el desenvolupament del moviment obrer.

 

UNITAT 11.PERÍODE ENTREGUERRES.

1.- Explicar les causes de la Revolució Russa.

2.- Narrar el desenvolupament de la Revolució Russa.

2.- Comentar les causes del feixisme.

3.- Narra el principi  de segle a Espanya de 1898 a 1931.

4.- Comentar les principals reformes de la II República.

5.- Explicar les característiques del feixisme.

6.- Comentar imatges i textos relacionats amb els objectius anteriors.


PROCEDIMENT: LA PRESA D'APUNTS

iesgc | 08 Maig, 2006 16:45

LA PRESA D’APUNTS.

En moltes assignatures cal prendre apunts; és a dir, cal anotar de forma simple i ordenada

les explicacions que fa el professorat per després, a casa, poder-les rellegir i estudiar.

Prendre apunts significa seleccionar la informació, reelaborar-la, reorganitzar-la i prendre

un paper actiu augmentant l’atenció del/la estudiant.

Per què prendre apunts?

Quasi tots els estudiants prenen apunts però molt pocs s’han aturat a pensar per què són

útils . Per exemple, donarem uns quants motius:

Prendre apunts afavoreix la concentració, fan més actiu el treball intel·lectual i

eviten les distraccions

És una de les eines que permet ser actiu i reflexiu, si s’utilitza adequadament, i no

un simple receptor i repetidor de paraules.

Ajuda a comprendre, perquè tu escrius el que diu el professorat amb les teves

pròpies paraules, llavors el tema es fa més interessant i augmenta la motivació.

Ajuden a captar l’estructura del tema exposat.

Ajuden a ser organitzat/ada i sistemàtic/a.

Serveix per relacionar els coneixements que ja tens amb els nous.

Sobre el paper és més fàcil distingir les idees importants de les que no ho són tant.

Són molt útils a l’hora de repassar una matèria.

Ajuden a recordar les coses que s’han dit o que has llegit.

Permeten orientar l’examen d’acord amb els interessos del professorat.


 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 ... 66 67 68 69 70 71 72  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS