OBJECTIUS 2n ESO. CURS 2006 - 2007.

UNITAT 4. LA CIUTAT MEDIEVAL.

1.      Comentar La ciutat;  el renàixer del comerç mundial.

2.       Explicar l'organització i feina dels artesans a l' edat Mitjana

3.      Localitzar a un mapa (pàgina 61); Lisboa, Londres, París, Bruges, Marsella, Bordeus, Lio, Frankfurt, Basilea, Hamburg, Lubeck, Danzig,  Bilbao, Santander, Medina del Campo, Sevilla València, Milà, Gènova, Roma, Venècia, Florencia,  Tunis, Costantinoble, Antioquia, Damasc, Alexandria,

4.- Explicar les principals característiques de la ciutat medieval.

5.- Comentar  el dibuix de la casa taller del mestre com el de la pàgina 63.

6.- Analitzar l'afermament del poder reial.

7.- Comentar la crisi de la  de la baixa edat mitjana.

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d' ordenar cronològicament i completar frases.

Objectius 4t ESO.

UNITAT 4. SEGLE XVIII.

OBJECTIUS.

1.- Explicar el segle XVII a Espanya: La  Guerra de Successió i els borbons

2.- Explicar les característiques del pensament il·lustrat.

3.- Completar i explicar un quadre comparatiu de l' Antic Règim i la il·lustració.

4.- Analitzar la fallida de l'absolutisme: Parlamentarisme anglès  i independència dels Estats Units.

5.- Explicar el segle XVIII a les Balears.

6.- Fer un comentari dirigit d' una imatge o text relacionada amb els objectius anteriors

UNITAT 5. L'ART A L'EDAT MODERNA. RENAIXEMENT I BARROC.

OBJECTIUS.

1.- Conèixer les característiques generals del Renaixement i el Barroc.

2.- Comentar les característiques de l'escultura renaixentista i barroca.

3.- Analitzar les característiques de la pintura renaixentista i  barroca.

4- Fer un comentari dirigit d' una obra d'art.

Una sèrie de pàgines web sobre la secció àuria i el nombre d'or = 1,61803... (Fi), que és la inicial del nom de l'escultor grec Fidias que ho va tenir present en les seves obres.

A partir de les lectures d'aquestes pàgines comenta el que t'hagi cridat més l'atenció, veuras que pots trobar la secció àuria a llocs sorprenents. 

Viquipèdia

El número de oro

Edu365

Article en word de Vicente Viana Martínez

Exemple al darrer sopar de Leonardo Da Vinci, citat a http://www.hex-site.org/wordpress/?p=5

La Península Ibérica en la Edad Media.
 Los reinos cristianos

Dins la secció d'activitats podeu fer les següent: 

"Soy un peregrino" ,"comercio", "campesinos" i "castillos" i podeu posar les respostes al comentari.

La imatge és de la pàgina http://pages.videotron.com/chimere/contes/st-michel.html 

Pots cercar informació de la llegenda de Saint Michel

 Notes de 1r batxillerat excel, falten activitats d'avui. Columna E segon examen i C nota actual.

A classe hem parlat del dret d'Habeas Curpus. És una expressió llatina que significa "que tinguis el cos" i designa una llei del Parlament anglès (1679) que protegeix els ciutadans contra les detencions arbitràries. Es tracta del dret de tot ciutadà detingut de comparèixer públicament davant un jutge o tribunal per a ser escoltat.

El divendres al país sortia una interessante entrevista a un advocat d'un dels detinguts a Guantanamo que mostra com avui aquest dret es troba en perill. Al final depodeu trobar un qüestionari:

"Lo único sensato es cerrar Guantánamo"MÓNICA C. BELAZA - Madrid .01-12-2006

"La sentencia fue un hito", explica Swift, que está estos días en Madrid para recibir la medalla al mérito que le ha concedido el Consejo General de la Abogacía Española. "Una victoria para Estados Unidos". El Alto Tribunal dictaminó que las comisiones militares que estaban juzgando a los presos de Guantánamo eran ilegales, que el Gobierno norteamericano tenía la obligación de considerarlos prisioneros de guerra y cumplir con la Convención de Ginebra y que, sobre todo, la guerra contra el terrorismo no daba un cheque en blanco al Ejecutivo para conculcar los derechos de los detenidos.

Imatge de http://www.worldproutassembly.org/archives/2006/03/

OBJECTIUS 2n ESO. CURS 2006 - 2007.
UNITAT 3. CULTURA I ART MEDIEVAL.

1.      Explicar les croades (inici, desenvolupament i conseqüències).

2.      Explicar les característiques  i elements de l'arquitectura romànica.

3.      Reconèixer  a partir de dibuixos els principals elements d'una església romànica (p.48, 49): absis, creuer, nau central, naus laterals, torres, cimbori, arc de mig punt, volta de canó, transepte, girola, contraforts, capitells, el tip de planta ( de creu llatina o creu grega).

4.       Reconèixer  a partir de dibuixos les parts d' una portalada (p.51); timpà, llinda, mainell, arquivoltes, brancal.

5.       Reconèixer  a partir de dibuixos els principals temes del romànic: Pantocràtor, màndorla o ametlla mística, tetramamorfos, crucifixió, crismó, harpia.

6.      Comentar les característiques de l'escultura romànica.

7.      Explicar les principals característiques de la pintura romànica.

Els anteriors objectius es poden preguntar com preguntes de desenvolupament, de vertader o fals, de relacionar, d' ordenar cronològicament i completar frases.

Objectiu 5.

PANTOCRATOR                                            CRSIMÓ                                                   
 

Harpia

Crucifixió

 

Una pàgina web amb imatges per estudiar els objectius 3 i 4.

Més informació sobre Salvador per millorar el comentari, en aquest cas un article de Capi Vidal publicat a l'estel negre d'octubre que podeu contrastar amb la visió crítica que teniu a la fotocòpia.

La pel·lícula de Manuel Huerga havia estat acompanyada, enfront de l'aplaudiment gairebé general de la crítica especialitzada i de la seva bona acollida en el Festival de Cannes, d'una petita polèmica les setmanes prèvies a la seva estrena el passat 15 de setembre. S'acusava el film -acusacions que moltes vegades semblaven fabricades a priori- de falsejar l'autèntica història de Puig Antich amb un to reaccionari (?), didàctic -perquè el jovent no vagi pel camí: infumable conclusió-, de ser comprensiva amb els franquistes -més bé del que es tracta és que els policies i altres funcionaris en la pel·lícula, al marge dels seus cruels actes i del repugnant règim al qual serviren, estan molt bé representats en el film i tenen trets humans; propi de les grans pel·lícules amb personatges en tres dimensions- i crec que algú va arribar a mencionar, tal vegada en ple deliri lisèrgic, que s'havia convertit Puig Antic en un... nacionalista català! Una mostra més de l'estultícia d'algunes de les crítiques -sembla que no totes provenen del món llibertari- és la de culpar l'organització terrorista ETA de l'execució del militant del MIL. L'explicació la tenim en una frase del protagonista pel que fa al cas, frase que sembla que va dir l'autèntic Puig Antich, quan es produeix l'atemptat que acaba amb Carrero Blanco, i que el que ve a significar és que el règim franquista l'utilitzaria com a cap de turc -no va ser l'únic, cal recordar el polonès Heinz (que després resultaria que era alemany), també assassinat donant-li garrot i que va inspirar l'obra La torna, que tants disgusts va costar al seu temps a Els Joglars, i el documental La muerte de nadie (2004), realitzat pel valencià Joan Dolç.

Notes de 2n Eso B en excel.
Columna B nota actual i columna F darrer examen.

1.- Completa la taula sobre les característiques de les escultures i les pintures romàniques:

Les notes de 4t ESO en format pdf. Columna B nota actual. Columna E; darrer examen.

ACTIVITATS ABSOLUTISME  ( internet a l'aula)

1- Feu una llista de les característiques i els fets més significatius de cada monarca de la dinastia dels Aústries.

2.-A continuació trobareu una sèrie de definicions que corresponen als conflictes i tractats de pau que es van produir durant la lluita per l'hegemonia política a l'Europa dels segles XVII i XVIII. Esbrineu el nom del conflicte o del tractat i cerqueu-lo a la sopa de lletres.

a. Conflicte de caràcter europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins el 1659.

b. Tractat de pau que va posar fi a la guerra dels Trenta Anys reconegué la independència de les Províncies Unides (Països Baixos) de la monarquia hispànica després d'una intensa activitat diplomàtica.

c. Tractat que posà fi a la guerra entre França i la lliga d'Augsburg. El rei francès Lluís XIV tornà a Carles III els territoris conquerits als Països Baixos i a Catalunya.

d. Tractat que posà fi a la guerra entre França i la monarquia hispànica decantant-se a favor de la primera gràcies a la col·laboració d'Anglaterra. El Rosselló, una part de la Cerdanya, l'Artois i nombroses fortaleses als Països Baixos i Luxemburg van passar a mans franceses. Castella perdé la categoria de gran potència europea i França inicià un període d'hegemonia.

e. Tractat que posava fi a l'agressió de França contra els Països Baixos. Es concretà en l'obtenció francesa del Franc Comtat, en possessió hispànica, i en la recuperació per part de la monarquia hispànica de diferents ciutats dels Països Baixos.

f. Tractat que posà terme a la guerra de Successió d'Espanya. Felip V fou reconegut rei d'Espanya i les Índies però perdé les possessions europees als Països Baixos i a Itàlia. Gibraltar i Menorca van passar a mans britàniques.

g. Tractat que va reconèixer la independència de Portugal de la monarquia hispànica, de la qual s'havia separat l'any 1640.

Si no sabeu alguna resposta, cerqueu informació a l'apartat "Guerres i tractats" dels recursos del professorat.

3.- Cerca informació del rei d'aquest quadre. 

1.- Relaciona cada un dels següents fets amb la croada en què van tenir lloc:

Saladí va recuperar Jerusalem

Els Templers defensaven l'Orient mediterrani

Va tenir lloc a mitjan segle XII

Va ser organitzada per tres monarques cristians

Els musulmans prenen Sant Joan d'Acre el 1291

Els cavallers conquereixen Antioquia i Jerusalem

Els cristians van fundar petits Estats

     2.- Explica la vida en un monestir utilitzant les següents paraules:

orde benedictí - scriptorium - oració - regla - hort - refectori - vots

3.- Digues si les afirmacions sobre les escultures romàniques són verdaderes (V) o falses (F):

La majoria de les escultures s'adaptaven a les formes arquitectòniques.

En general són poc realistes.

Les talles també solien ser de pedra.

Les portades s'esculpien amb temes vegetals i geomètrics.

En els capitells es representaven escenes molt variades.

 4.- Comenta la següent imatge:

Les notes de 2n ESO A, en groc el darrer examen, columna B és la nota actual.

Demà amb els alumnes de 4t d'ESO i Batxillerat anirem a Alcúdia a veure la pel·lícula Salvador. 

BIOGRAFIA SALVADOR PUIG ANTICH

Salvador era el tercer de sis germans d'una família treballadora de classe mitjana. El seu pare, Joaquim Puig, fou militant d'Acció Catalana durant la República. Aquest s'exilià a França al camp de refugiats d'Argelers de la Marenda i va ser condemnat a mort quan tornà a Catalunya (indultat en l'últim moment). El jove Salvador va començar estudiant al col·legi La Salle Bonanova fins que fou expulsat per indisciplina. Més tard va entrar en el col·legi de Salesians de Mataró, on va finalitzar el batxillerat de lletres i on conegué el Pare Manero. A partir dels setze anys compaginà el treball en una oficina amb els estudis nocturns a l'Institut Maragall, on féu amistat amb Xavier Garriga i els germans Solé Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots ells futurs companys del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación, Moviment Ibèric d'Alliberament).

 Els episodis del maig francès de 1968 foren decisius perquè Puig Antich decidís llençar-se a la lluita. La seva primera militància va ser a les Comissions Obreres i va formar part de la Comissió d'Estudiants de l'Institut Maragall. Ideològicament aviat evolucionà cap a posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i jerarquia dintre de les organitzacions polítiques i sindicals en la lluita de la classe obrera cap a la seva emancipació. Després d'iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques i abandonar-les perquè no li agradava el seu caràcter ultramatematicista, va fer el servei militar a Eivissa on fou destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s'incorporà a la nova organització MIL, integrant-se en la branca armada. Participà, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment en realitzar atracaments a bancs. El botí es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup i a ajudar als vaguistes i els obrers detinguts.

Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint al sud de França, on es relacionaren amb vells militants cenetistes.  agost de 1973, es reuniren a França per tal de celebrar el Congrés d'Autodissolució del MIL. El mes següent, després de l'atracament a una oficina de La Caixa a Bellver de Cerdanya, va començar una forta ofensiva policial contra els militants del MIL. Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació, Santi Soler, que fou detingut, interrogat i torturat i acabà confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler fou utilitzat de parany per la policia de paisà per tal de detenir Xavier Garriga i Salvador Puig Antich. L'operació, minuciosament preparada, s'efectuà el 25 de setembre de 1973 a la cantonada entre els carrers Girona i Consell de Cent a Barcelona. Els dos anarquistes varen ser detinguts al bar Funicular on havien quedat amb Santi Soler i, tot seguit en el portal del número 70 del carrer Girona, tingué lloc un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich quedà malferit i el jove policia Francisco Anguas Barragán resultà mort.

Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l'autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragán i d'haver participat en l'atracament d'un banc. Posteriorment va ser jutjat en Consell de Guerra, judici del qual s'han demostrat nombroses i evidents irregularitats, i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de l'atemptat contra Carrero Blanco. En tota Europa s'organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i no concedí l'indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974 a les 9:40 hores del matí. El seu cos reposa al nínxol 2737 del cementiri de Montjuïc.