Administrar

PODEU ENVIAR DUBTES, COMENTARIS, ACTIVITATS a pepepollenca@gmail.com / garcia1@iesguillemcifre.cat

Aigua Clara.

iesgc | 08 Abril, 2008 11:56

L'Ajuntament dins els actes commemoratius de la II república projecta el DIA 11, divendres l'interessant documental : AIGUA CLARA (2007). Dir. CARMELO CONVALIA. Col.loqui a continuació. En el Club Pollença. A les 21.00h. Documental sobre el camp de concentració de Sa Colònia. 

 

Informació de la pàgina de TV3, que va posar aquest documental:

 

Joan Colomar, formenter de 94 anys, representa una generació que va veure truncada la seva joventut per l'aixecament militar del general Franco, la guerra civil de 1936-1939 i les presons de la dictadura.

El documental "Aigua Clara", de Carmelo Convalia, segueix una línia temporal que va des del naixement del protagonista fins a la mort del dictador. Joan Colomar és el fil conductor d'una història que arranca de la Formentera rural i l'emigració de principis del segle XX i repassa els progressos de l'educació, l'arribada de la II República i els esdeveniments que va viure l'illa durant la guerra civil.

El relat s'estructura al voltant de testimonis que va viure els moments més rellevants d'aquell període. Així mateix, la història se centra en la colònia penitenciària de la Savina, un camp de presoners on, entre 1940 i 1942, van ser tancats fins a 1.500 republicans. Les duríssimes condicions de vida a l'interior del penal provocaren la mort de 58 presos

Per parlar del que va a passar a sa Colònia, intervenen el secretari general de la UGT, Cándido Méndez, i Gabriel Juan Mas, un republicà que hi va sofrir sis mesos de reclusió. Altres intervencions de formenterers completen el relat del que es va viure en aquells anys.



Carmelo Convalia ha fet el guió i s'ha encarregat de dirigir el documental. La investigació històrica ha estat realitzada per Santiago Colomar. Guillem Romaní, Carmelo Convalia i el mateix Santiago Colomar han recollit documentació dels arxius municipals, registre civil i llibres de mortuoris de la parròquia de Sant Francesc Xavier. El muntatge és de Marcelo Peluso. Els càmeres han estat Pep Martínez, Alfredo Montero i Marcelo Peluso. La música original és de Xumeu Juan, amb arranjaments de Miquel Brunet. Destaca el tema principal, "Presó de Formentera", un poema de Joan Colominas i Puig. La producció executiva ha anat a càrrec de Josep Mayans.


L'autor

Carmelo Convalia és periodista i fotògraf. Cofundador de Ràdio Illa Formentera, ha treballat al setmanari "Formentera", a Ràdio Eivissa SER, i actualment és fotògraf i redactor del "Diario de Ibiza Formentera". "Aigua Clara" és el seu primer documental.

 

 

 

Sa Colònia va ser la tomba de gairebé seixanta presoners republicans espanyols durant la postguerra. Mil cinc-cents homes arribaren a estar presos al mateix temps en aquest recinte.

Sa Colònia va ser el lloc de reclusió franquista més temut de totes les Balears durant els primers anys de la postguerra. Aquest camp de concentració era a Formentera, prop del port de la Savina. L'any 1941, en aquest terreny erm ple de barracots, hi va arribar a haver 1.500 presoners alho­ra. Tots, naturalment, eren republicans, principalment gent humil que no sempre havia tingut una participació destacada en la guerra civil. Avui, aquest cruel camp de concentració ja té una història gràfica: Aigua clara és un documental de gairebé una hora que ha estat elabo­rat per un grup de formenterers i dirigit pel periodista Carmelo Convalia.

El fil conductor del documental és el testimoni de Joan Colomar, un dels pre­soners que hi estigueren reclosos, pel fet de tenir idees anarquistes. Colomar, na­tural de Formentera, té 94 anys i manté una lucidesa i una facilitat d'expressió admirables. En explicar els seus primers records, a principi del segle XX, reme­mora com es va fer anarquista. "Per què m'hi vaig fer? Perquè volíem ser lliu­res ... Tenir llibertat", diu amb mirada de murri i emetent una rialla. "No volíem pagar impostos abusius ni fer coses per obligació", afegeix.

El documental també parla del temps de l'emigració, als anys vint i trenta, quan els formenterers van haver de par­tir de l'illa per anar a Amèrica o a Alger a guanyar-s'hi la vida. Així i tot, Colo­mar recorda els temps de l'adolescència amb un to d'alegria encomanadissa, de felicitat juvenil. "Nedava a la mar, cor­ria devora la costa, anava amb bicicleta pels camins... ", rememora.

Tot va canviar el 1936, quan Franco va alçar-se contra el govern de la Repúbli­ca i començà una guerra i després una dictadura. A Joan Colomar el van em­presonar, juntament amb més formente­rers i balears, però sobretot peninsulars. La major part dels presos de sa Colònia eren extremenys. Un era el pare de l'actual líder espanyol de la UGT, Càn­dido Méndez, que també participa en el reportatge per oferir els seus records de tot plegat. "Allà, senzillament, els mataven de fam", afirma el sindicalista, que va tenir la fortuna de veure tomar el seu pare sa i estalvi.

Les escenes que vivien al campament, amb uns vigilants sinistres i una fam extrema, són explicades fidelment per Colomar i per algun altre supervivent que encara hi ha a l'illa. Ho recorda un passatge del documental. "S'hi pas­sava fam, molta fam. La gent moria d'inanició. Només mos donaven una pòcima que no tenia res i una tarongeta totalment seca. Recordo que hi havia un presoner que no havia pogut digerir bé unes mongetes que aquell dia va poder menjar. Va anar a vomitar en un sèquia que hi havia. Idò bé, tan aviat com va vomitar, vaig veure dos o tres presoners que s'hi llançaren per menjar-se-les."

Els naturals de Formentera tenien alguns privilegis perquè els familiars podien portar-los menjar. "Però això era violent", recorda Colomar. "Com podies acceptar aquell menjar davant un munt de gent totalment famèlica que et mirava amb aquells ulls; era molt violent."

Tanmateix, en contrapartida, els habi­tants de Formentera havien de suportar el rebuig i l'escarn dels propis veïns. En una illa de només 74 quilòmetres qua­drats i que aleshores només tenia uns 4.000 habitants, tothom es coneixia. La filla d'un dels presoners que parla al do­cumental recorda que els seu pare "mai no va oblidar" la humiliació de què fou víctima al carrer per part de veïnats seus només pel fet de ser republicà i haver estat a sa Colònia. "I jo tampoc no ho puc perdonar", afegeix ella.

Joan Colomar, que ara participa anu­alment als actes de commemoració de la 11 República que es fan a Formentera, va tenir la sort de col, laborar al desman­tellament del campament. La fusta dels barracots va ser desmuntada i portada amb vaixells a Eivissa per a unes altres utilitats. L'any 1943 va acabar el mal­son, però en quedà el record macabre.

Santi Colomar Ferrer, historiador local que ha participat també en aquesta obra, es mostra convençut que aquest era el lloc de repressió franquista més dur de l'arxipèlag balear. "Tal volta es podria parlar també de la presó de dones de Palma, però els qui conegueren tots dos llocs es decanten més aviat cap al cam­pament de Formentera", afirma.

Avui, en aquell terreny només hi que­den les restes. No hi ha cap barracot, però algun vestigi indica que allà hi va haver el lloc on moriren desenes de persones que no havien comès cap delicte. Sa Colònia --o es Campament, com també es coneix aquest recinte-- va ser declarat bé d'interès cultural durant l'època del pacte progressista. La rea­lització d'aquest documental ajudarà a recuperar-ne la memòria.

Sobre aquestes restes, Colomar expli­ca al final del reportatge el secret de la felicitat. Aquest home, que es va acos­tant a la centúria i que aparenta tenir una bona forma física --a desgrat d'una vida tan atzarosa i tan dura--, afirma: "Per ser feliç n'hi ha prou de tenir per viure. No ser molt ric, sinó tenir per viure. I estimar la gent; no voler mal a ningú." Ho diu un supervivent del "cementiri dels vius", com va anomenar aquest camp de concentració Joan Colomines en un poema.

Joan Lluís Ferrer

(El Temps, 1.201 / 19-06-07)

Comentaris

  1. Re: Aigua Clara.

    Hola Félix, perdona el retraso en la respuesta. Pienso que quienes te pueden ayudar a encontrar una copia son la asociación de memoria de Mallorca.
    www.memoriadelesilles.org/wordpress/

    Pepe | 29/06/2012, 15:29
  2. video del campo de concentración

    Soy Félix Palma García, nieto de Francisco Palma García, natural de San Pedro de Mérida y uno de los fallecinos en el campo de concentración ¿Cómo me podría hacer del documental?
    Gracias
    Saludos

    Félix Palma García | 14/06/2012, 10:53
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS